La classe política desitja per aquest any 2018 la construcció d’un país millor. Fet que només es pot produir si han après les lliçons de l’any anterior. La tensió permanent viscuda no és bona per a ningú. Hi ha coincidència política que ara cal una legislatura llarga, perquè el pitjor escenari seria repetir unes eleccions que van ser convocades pel govern espanyol fent cessar el govern de la Generalitat.

Unes eleccions no convenen a ningú. Ni al govern espanyol ni al Partit Popular a Catalunya, que té com a horitzó remuntar la pèrdua de vots catalans quan se celebrin les municipals, les eleccions a les comunitats autònomes i les europees del mes de maig de l’any vinent. Tampoc convé a Ciutadans, que sense haver governat veuen difícil repetir l’èxit obtingut el 21-D. Tampoc convé al Partit dels Socialistes ni als Comuns. Ni als partits independentistes, que el seu principal objectiu dels pròxims anys és ampliar la base social sobiranista, independentista i lluitar contra la fractura social.

Uns tasca que, s’ha vist en els darrers mesos, cal temps per dur-la a terme. Amb una repetició electoral els experts en demoscòpia creuen que l’independentisme tindria el mateix resultat o inferior al del 21-D. Ningú vol repetir eleccions catalanes, a les quals s’afegeixen els minvats pressupostos dels partits polítics.

El calendari corre. Els partits s’han d’afanyar en primer lloc a elegir un president/a del Parlament, una mesa per, tot seguit –deu dies–, un president/a de la Generalitat i llavors un govern. Hi ha fórmules estratègiques, sota l’amenaça dels lletrats del Parlament i del Tribunal Constitucional, sobretot la telemàtica, perquè Carles Puigdemont, que és a qui li toca, sigui president. Tot ha de quedar resolt en els pròxims dies, en què ni tot està per fer ni tot és possible... Molts són els que esperen que hi hagi “passos al costat”.