Política

Unió europea

Romania, en el punt de mira

CARTA

La Comissió Europea exigeix a Bucarest que anul·li les reformes legals que debiliten la lluita contra la corrupció

L’avís de Brussel·les s’afegeix al que va llançar al govern polonès per haver violat la seva pròpia legislació

Els afers interns dels estats europeus no donen treva a Brussel·les. En plena crisi amb Varsòvia, la Unió Europea (UE) veu venir un altre maldecap per la deriva perillosa que està agafant el govern socialdemòcrata romanès. Dimecres passat, la Comissió Europea tornava a fer un toc d’alerta a Bucarest, que, els últims mesos, ha reactivat les polèmiques reformes legals criticades per posar en perill la independència judicial i facilitar les corrupteles. “Estem seguint els últims desenvolupaments a Romania amb preocupació”, afirmava la declaració de l’executiu comunitari.

Un any després de les massives protestes contra la corrupció, el govern romanès torna a intentar el canvi legislatiu que les va provocar. A finals del 2017, va adoptar una sèrie de reformes ara en mans del Tribunal Constitucional, que, a finals de mes, hauria de dictaminar si són legals. Dimitri Kochenov, professor de la Universitat de Groningen i expert en estat de dret en la UE, assegura que l’objectiu del paquet legislatiu és “desmantellar els instruments que poden aturar la corrupció”. Pel seu cantó, Paul Ivan, del Centre de Política Europea (EPC), apunta que el partit en el poder hi té “un interès molt directe”, ja que “hi ha molta gent amb problemes de corrupció”. La representant de Transparència Internacional a Bucarest, Cornelia Abel, denuncia que “el poder de decidir quins casos són processats no hauria de correspondre només al Ministeri de Justícia”. Les critiques de Brussel·les recorden els avisos que feia, fa dos anys, a Polònia, en aquests moments sota escrutini del Consell. Malgrat tot, Ivan avisa que cal separar els dos casos. Mentre que el govern polonès del partit d’extrema dreta PiS té un procediment obert per un risc de violació de l’estat de dret, el govern romanès socialista està subjecte a vigilància igual que Bulgària des de la seva entrada a la UE per deficiències en el seu sistema d’aplicació de la llei.

Govern aïllat

Kochenov també recorda que, a diferència dels polonesos, la Comissió no està perseguint Romania per haver-se saltat l’estat de dret, perquè “no estan violant la seva llei”. Una manera més elegant d’actuar però que, segons aquest professor, “va en la mateixa direcció”. Puntualitza també que el trencament de l’estat de dret té dues dimensions: la procedimental i la substancial. Així, considera que Polònia està violant les dues mentre que Romania, de moment, respecta el procediment. Tot i això, alerta: “Es pot destruir un estat utilitzant la llei.”

Brussel·les no confia que el tribunal constitucional pugui aturar la legislació i exigeix a Bucarest que posi el fre i rectifiqui. El fet que la carta estigués firmada tant pel president de la Comissió, Jean-Claude Juncker –que representa el Partit Popular Europeu–, com pel vicepresident socialista, Frans Timmermans, no és casual, sinó un indici que el Partit Socialdemòcrata romanès no té aliats en el gabinet comunitari.

Malgrat l’intent, la setmana passada, de millorar les relacions amb Brussel·les triant la fins ara eurodiputada Viorica Dancila com a nova primera ministra, Ivan dubta que això faci canviar res perquè “és una forta aliada del líder del partit”, Liviu Dragnea. Condemnat per frau electoral amb càrrecs per abús d’autoritat, va ser el mateix Dragnea qui va contestar la carta de Juncker i Timmermans. “Crec que continuarà en el mateix camí”, tem l’expert de l’EPC. Segons l’índex de percepció de la corrupció de Transparència Internacional, la societat romanesa considera que el seu país és un dels que pateixen més aquest problema a la UE, però molts no es resignen a acceptar-ho. Kochenov creu que la Comissió no està lliurant sola aquesta batalla perquè la gent està sortint al carrer per “impedir que l’estat sigui capturat per l’elit corrupta”.

Seguim els últims desenvolupaments a Romania amb molta preocupació
Comissió Europea
DECLARACIÓ
Decidir quins casos s’han de jutjar no ho hauria de fer només el Ministeri de Justícia
Cornelia Abel
TRANSPARÈNCIA INTERNACIONAL A ROMANIA

La ciutadania no es conforma

La ciutadania s’avança a les institucions europees. Desafiant les gèlides temperatures de Bucarest, desenes de milers de romanesos van sortir, dissabte passat, al carrer per protestar contra la corrupció i els intents del Partit Socialdemòcrata de debilitar la independència judicial. Unes 50.000 persones es van dirigir fins al Parlament cridant “lladres!” i milers més es van concentrar en altres ciutats. I és que bona part de la societat romanesa es resisteix a acceptar la complicitat governamental amb la corrupció i ha reactivat les multitudinàries manifestacions d’ara fa un any. El 2017, un primer intent per despenalitzar determinats crims de corrupció va desencadenar les majors protestes des de la caiguda del comunisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iceta rebutja un referèndum sobre la monarquia perquè no hi ha prou consens

Barcelona

Tutorització internacional

Beirut

Unes 300 persones es concentren a Girona i cremen fotos dels reis

girona

Sturgeon aposta pel segon referèndum d’independència

Londres

Els EUA desafien la Xina amb una visita a Taiwan

Tòquio

Els sondejos donen un clar triomf a Lukaixenko en les presidencials

Minsk

JxCat pressiona el PDeCAT per fer una endreça acordada

barcelona
política

La fiscalia investiga Aragonès per injúries contra la monarquia

Els sondejos donen un clar triomf a Lukaixenko en les presidencials

Minsk