Terminologia qüestionada

Polèmica encesa entre el govern d’Aragó i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El motiu: l’ús del terme Corona catalanoaragonesa en llibres de text utilitzats en centres educatius de la comunitat. La primera fitxa, la va moure el govern aragonès retirant, en una setmana, tres llibres de text –un de l’editorial catalana Casals, un altre de Santillana i un tercer de Teide– en considerar que el terme suposa una “tergiversació de la història”. L’executiu aragonès va criticar l’ús d’aquesta denominació en lloc de la de Corona d’Aragó, que defensa com l’únic terme correcte. En vista d’aquest gest, l’IEC va respondre mostrant la seva “absoluta repulsa” al que considera “un cas inadmissible de censura i d’atac a la llibertat d’expressió”.

L’anomenada Corona d’Aragó –o catalanoaragonesa– es va constituir al segle XII arran de la unió dinàstica sorgida del matrimoni entre Ramon Berenguer IV, que era comte de Barcelona, i la reina Peronella d’Aragó. Anys més tard, d’altres territoris com ara el regne de València, el de Mallorca i el de Sardenya van passar a formar-ne part. Així, tal com explica l’historiador Antoni Virgili, els dos conceptes s’utilitzen per referir-se a “un conglomerat d’estats diferents, cadascun amb les seves pròpies institucions i lleis, sota la sobirania d’un mateix rei”. L’IEC insisteix que els historiadors fan ús de les dues expressions “indistintament”, però puntualitza que “mai amb caràcter antagònic”, i assenyala que el terme de Corona catalanoaragonesa “fa referència al caràcter inicialment dual de la confederació i al pes de Catalunya dintre seu”. Una opinió compartida per Virgili, que manté que aquesta denominació “posa en relleu, d’alguna manera, el paper del comtat de Barcelona en la monarquia”.

La posició de l’IEC, doncs, ha estat subscrita per diversos historiadors que coincideixen que la decisió del govern d’Aragó “crea un conflicte on no n’hi havia”. “És clar que la discussió té una raó política que respon a interessos actuals i no té res a veure amb el sentit de la història”, assegura l’historiador Josep Maria Solé, qui va ser el primer director del Museu d’Història de Catalunya. El mateix sosté Virgili, que qualifica la mesura de “maniobra política” i acusa l’executiu aragonès d’aplicar una “estratègia per aïllar tot el que faci tuf de Catalunya”. Així, tots dos vinculen la retirada dels llibres de text al recent trasllat de les obres de Sixena des del Museu de Lleida cap a Aragó, o als dos anys durant els quals el català que es parla a la Franja va passar a denominar-se Lapao. En tot cas, Solé assenyala que la polèmica per l’ús del terme Corona catalanoaragonesa no és nova i fa anys que es discuteix: “És fruit d’una voluntat política de tergiversació” per part del govern aragonès, afirma, i adverteix: “Quan la política interfereix en la història, els fets històrics són manipulats.” Tot i això, segons Solé, “no hi ha cap historiador rigorós que doni sentit a aquesta separació del context històric”.

De moment, però, el govern d’Aragó guanya la partida. L’editorial Casals va admetre que els autors del llibre on es parla de la Corona catalanoaragonesa “no són especialistes”, sinó que la història els és només una “disciplina afí”. Per aquest motiu, va justificar, la intenció “no era donar un biaix ideològic determinat” i va indicar que l’incident s’ha d’interpretar com “una tria d’una font històrica poc rigorosa en aquest aspecte”. Així, l’editorial va assegurar que aquest concepte no apareixerà en la pròxima reimpressió del llibre de text que va ser retirat. I Casals no és l’única editorial que va cedir a rectificar. Santillana també va reconèixer “l’error” i es va comprometre a publicar una nova edició del llibre per al curs vinent i a elaborar un quadern complementari com a solució provisional per al curs actual. Ja sigui perquè realment ho consideren una errada o per assegurar la venda del producte, els estudiants d’Aragó no trobaran més el terme Corona catalanoaragonesa en els seus llibres. “Aquest episodi de censura política i ideològica ens trasllada a una altra època que consideràvem ja superada”, sentencia l’IEC.