SOCIETAT
Facebook reconeix “errors”
Zuckerberg assumeix responsabilitats i promet reforçar el control sobre les dades dels usuaris
Un exdirectiu de l’empresa assegura que era habitual l’accés de tercers a informació privada
El conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, va trencar ahir el seu silenci admetent “errors” i prometent esmenar-los després de l’escàndol per l’accés il·lícit a dades privades d’usuaris seus dut a terme per l’empresa britànica Cambridge Analytica.
En la seva pàgina a la xarxa social, el directiu es va fer “responsable del que passa” a Facebook i va prometre un millor control sobre l’ús de les dades personals recollides per la seva empresa. També va anunciar que la companyia examinarà les aplicacions presentades a Facebook per assegurar-se que no abusen de les dades dels usuaris.
La reacció de Zuckerberg arriba quan es va reforçant el setge contra Facebook. Ahir l’exdirectiu d’aquesta xarxa social Sandy Parakilas va declarar al Parlament britànic que la companyia va permetre que empreses externes accedissin a dades personals dels seus usuaris sense fer res per evitar-ho. Això mateix és el que va fer la consultora Cambridge Analytica (CA), que va obtenir les dades personals de 50 milions d’usuaris per enviar-los notícies a favor del Brexit i de Trump.
Parakilas, de 38 anys, va ser cap d’operacions de Facebook entre el 2011 i el 2012, encarregat d’investigar i prevenir totes les violacions de privacitat de les aplicacions que fa servir la plataforma i que inclou jocs com ara Candy Crush o Farmville. Va declarar, a través de Skype, davant la comissió que investiga la seguretat digital i el fenomen de les fake news, creada fa uns mesos al Parlament de Westminster i que vol saber com van anar a parar les dades personals d’usuaris en mans de CA. La seva investigació no té implicacions legals.
Cap de turc
Parakilas va suggerir que Facebook feia els ulls grossos i que mai no va voler investigar si els programadors externs es quedaven les dades, almenys durant el temps que ell hi va ser. “La seva política era créixer”, va declarar. I hi va afegir: “Van permetre que les dades personals dels usuaris abandonessin el servidor de Facebook sense autorització explícita dels usuaris i sense saber què feien amb aquelles dades.” Va denunciar que Facebook protegeix els seus servidors però no la privacitat dels seus usuaris. I va explicar com, a través d’aplicacions, poden aconseguir les dades de milions de persones. Els usuaris donen permís sense saber-ho perquè els programadors accedeixin a les dades de totes les amistats. Així va ser com CA va aconseguir, mitjançant un test a 270.000 persones, accedir a les dades de 50 milions d’usuaris.
“Si parléssim amb els 50 milions d’usuaris afectats, segurament cap d’ells seria conscient que va donar accés a les seves dades a Aleksandr Kogan”, va dir en referència al científic de la Universitat de Cambridge que va desenvolupar l’aplicació per a CA. Ahir Kogan va dir que era un cap de turc i que CA el va enganyar dient-li que les dades que ell va recollir tenien finalitat científica i no política.
Parakilas va explicar que va avisar els seus superiors, sense donar noms, però ningú no va fer res i va insinuar que Zuckerberg n’estava al corrent. La comissió ha sol·licitat la presència voluntària de Zuckerberg, però aquest encara no ha respost a la invitació. També està cridat a declarar al Senat dels EUA. D’altra banda, un dels accionistes, Fan Yuan, va interposar ahir una denúncia als jutjats de San Francisco en nom d’un grup d’inversors. L’acusen d’emetre “comunicats falsos i enganyosos”. Feia tres anys que Facebook sabia què estava passant i no va vetar CA, i només va obrir una investigació la setmana passada, quan va esclatar l’escàndol. El valor de la companyia ja ha caigut 40.700 milions d’euros aquesta setmana.
LES FRASES
Nou impost europeu per als gegants digitals
RedaccióLa Comissió Europea (CE) va proposar ahir un impost del 3% sobre la facturació de les grans empreses tecnològiques, un primer pas per aconseguir que aquestes companyies –la majoria nord-americanes– contribueixin de forma adequada al fisc. La iniciativa arriba a instàncies de França i de les principals economies del bloc (Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i l’Estat espanyol), que reclamen mesures urgents per corregir una legislació que ara permet que les empreses tradicionals paguin de mitjana un 23,2% d’impost de societats, contra un 9,5% les digitals. L’executiu comunitari insisteix que es tracta d’una mesura “temporal” que s’aplicaria fins que s’adoptés la solució que proposen a llarg termini i que suposa tenir en compte la presència digital de les empreses per calcular on i quin import han de pagar en impost de societats. També al·lega que calia actuar abans que els estats legislin pel seu compte i sembrin incertesa entre les empreses. L’impost només s’aplicaria a les companyies que facturin anualment més de 750 milions d’euros a tot el món i més de 50 milions a la UE, xifra que exclouria les petites i emergents. La Comissió calcula que afectaria entre 120 i 150 empreses i que permetria ingressar 5.000 milions d’euros anuals en impostos. “No és un impost contra els GAFA [Google, Amazon, Facebook, Apple] ni contra els EUA”, va insistir ahir el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici.
