Mig centenar d’advocats, als plets contra la independència
La judicialització de la política ha provocat que destacats penalistes catalans s’hagin implicat en les causes, que han esquerdat l’estat de dret
Els lletrats europeus denuncien la vulneració de drets a Espanya
La judicialització de la política catalana ha comportat que esmorzem, dinem i sopem amb notícies judicials i que els experts ens facin classes accelerades, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, sobre quins són els supòsits legals de la presó provisional, els delictes més greus del Codi Penal i les seves creatives interpretacions, així com el dret penal internacional i les extradicions. El centenar de càrrecs públics, polítics i integrants de la societat civil imputats en les quatre principals causes contra la declaració d’independència del país estan representats per prop d’una cinquantena d’advocats dels millors despatxos de Catalunya.
I si habitualment es diu que els jutges parlen a través de les seves resolucions, en aquest cas els penalistes catalans també ho estan fent constantment a través de la presentació dels seus recursos, malgrat que han trobat un frontó en la judicatura espanyola que, segons denuncien, no els ha permès exercir el dret de defensa, ja que les causes penals s’han convertit en causes polítiques.
Les primeres respostes dels tribunals i la fiscalia europees que qüestionen les peticions d’extradició dels exiliats –a Bèlgica, Escòcia, Alemanya i Suïssa– donen alè per resistir en aquesta cursa d’obstacles amb nou presos polítics sense que hi hagi hagut cap acció violenta d’envergadura al carrer ni cap ferit de gravetat.
L’escalfament de l’envestida judicial va ser al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el tribunal natural per jutjar la causa catalana, reiteren els defensors. Tot va començar amb una querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament Carme Forcadell pels delictes de desobediència i prevaricació a finals d’octubre del 2016, que va ser ampliada amb noves querelles i contra la Mesa del Parlament, i després contra el govern de Carles Puigdemont per haver anat avançant els preparatius del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional. Tard o d’hora, els polítics catalans s’esperaven ser inhabilitats, però no anar a la presó, i encara menys abans de judici. Els penalistes Andreu van den Eynde, coordinador dels investigats d’ERC, i Jordi Pina i Xavier Melero, defensors dels diputats de Junts pel Sí, i Javier Leiva, de Joan Josep Nuet (CSQP), van començar la defensa al TSJC. La causa semblava un 9-N bis, amb un bon debat entorn la inviolabilitat parlamentària, fins que va venir la primera estocada de l’Audiencia Nacional.
El primer càstig va ser per a la societat civil, i en la segona declaració a l’Audiencia Nacional, a Madrid, el 16 d’octubre passat, la magistrada Carmen Lamela va ordenar presó provisional per al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i actual diputat de JxCat, Jordi Sànchez. El dia 16 passat van complir set mesos de presó preventiva, d’on, tot i els esforços d’entitats humanitàries d’arreu, no sembla pas que en sortiran fins al judici, previst per a finals d’any, i fins a complir sentència.
L’advocada Marina Roig, de Jordi Cuixart, i Jordi Pina, de Jordi Sànchez, sortint de la presó de Soto del Real, va ser una imatge impactant. Era el començament.
El 2 de novembre passat, la instructora Lamela va dictar presó preventiva per al vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, que van poder sortir al cap d’un mes pagant la fiança imposada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que inicialment només investigava la Mesa del Parlament i que després va quedar-se amb tots els polítics. El conseller Santi Vila, defensat per Pablo Molins, va dormir una nit al penal, en dimitir hores abans de la declaració d’independència.
En comprovar que seria una cursa de fons, el primer pinyó de defensors al Suprem es va ampliar fins a la desena actual. El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha estat defensat pels penalistes Cristóbal Martell i Daniel Pérez-Esqué, que han despullat tot de coneixements jurídics per desmuntar els delictes de rebel·lió i de malversació. Martell fa unes setmanes va passar la defensa de Forn a Melero. A més, s’han incorporat al Tribunal Suprem el penalista Josep Riba, defensor del conseller de Justícia, Carles Mundó; Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell i Anna Simó, i l’advocat Carles López, en defensa de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya.
Salellas i Peter
Tots els penalistes han fet sensats escrits de defensa, fins que la tossudesa del jutge Llarena amb la denegació de testimonis i de llibertats provisionals i les seves acusacions als polítics de fomentar la violència, han fet que darrerament els lletrats expressessin amb més duresa la seva indefensió i la manca d’imparcialitat del magistrat. A més, la segona entrada a presó dels consellers Romeva, Rull, Turull (l’endemà de presentar la seva candidatura a president de la Generalitat), Bassa i la presidenta Forcadell, el 23 de març passat, va ser una nova estocada per als polítics i per als penalistes.
Qui des d’un bon principi ha expressat en els escrits al Suprem que la causa catalana és una causa general contra l’independentisme català i que “el jutge Llarena aplica als investigats el dret penal de l’enemic” ha estat el penalista i exdiputat de la CUP Benet Salellas, defensor de la també exdiputada Anna Gabriel, imputada al desembre, en una segona tongada, amb la secretària general d’ERC Marta Rovira. Gabriel, al gener, i Rovira, al març, van decidir exiliar-se a Suïssa.
Gabriel va escollir Olivier Petter perquè la defensés a Ginebra, tot i que el jutge no ha demanat la seva extradició, ja que al final només l’acusa de desobediència al Tribunal Constitucional, fet que implica inhabilitació però no penes de presó. La cerca sí que la té a l’Estat espanyol.
El jove advocat Olivier Peter està especialitzat en defenses davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on tots els processats catalans esperen obtenir una justícia real. Peter va ser un dels encarregats de presentar davant la justícia europea els recursos d’una vintena de presos d’ETA a qui la justícia espanyola els va allargar la condemna aplicant l’anomenada doctrina Parot, que comptabilitza els beneficis de les penes de manera individual i no en el seu conjunt com se’ls havia castigat. L’Estat espanyol va ser condemnat. Recentment també va aconseguir la condemna del govern espanyol perquè la Guàrdia Civil va torturar Martin Sarasola i Igor Portu.
En una visita recent a Barcelona per participar en el Primer Congrés d’Advocats Catalans en Defensa de l’Estat de Dret, Peter va assegurar que els tribunals de Suïssa no aprovaran l’extradició de Rovira, que la defensa l’advocat Jean Marc Carnicé, perquè “no hi ha actes violents en el fet de posar urnes ni aixecar barreres”.
Per la seva banda, l’expresident Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, des de l’exili a Bèlgica, Alemanya i Escòcia, defensen la causa catalana. Els advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Gonzalo Boye coordinen les defenses contra els processos d’extradició als polítics i alhora expliquen sense embuts les errades del Suprem i les ingerències del govern espanyol.
Ben Emmerson
En vista de la manca d’independència judicial i la vulneració de drets fonamentals, algunes defenses van demanar la implicació d’experts internacionals per obtenir el suport d’organismes de drets humans, ja que als tribunals europeus no s’hi pot recórrer fins a haver esgotat els recursos als tribunals espanyols. Per això Òmnium va demanar la participació del reconegut advocat britànic Ben Emmerson en la defensa dels presos polítics, en concret de Cuixart, Sànchez i Junqueras. Emmerson ha dut el seu cas al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides perquè determini si el seu empresonament és injust. “És un cas clàssic de detenció política arbitrària”, va assegurar al febrer Emmerson, que va admetre que la resolució no és vinculant però sí que fa pressió política. L’advocada Neus Torbisco-Casals s’ha unit a l’equip d’Emmerson per denunciar vulneració de drets.
El jutjat 13
El relat criminal contra els acusats de la secessió s’ha fabricat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, segons constaten les defenses. El magistrat que investiga des del febrer del 2017 l’organització de l’1-O ha aportat la majoria d’informes i de testimonis, recollits per la Guàrdia Civil, tant a la causa de l’Audiencia Nacional, contra la direcció dels Mossos, com a la del Suprem. Al jutjat hi ha una quarantena d’investigats, representats per una trentena d’advocats. Per exemple, hi ha Núria Martí Garcia-Milà, advocada de Lluís Salvadó; Fermín Morales, del jurista Carles Viver Pi Sunyer; Constantino Adell, de Manuel Gómez; Ramon Setó, advocat de Josep Ginesta i Mercedes Martínez, a més dels cinc síndics electorals que estan en una altra causa, i Judit Gené, advocada de Jordi Cabrafiga i Andreu Molons, entre altres.
