Política

Final de la treva amb Macron

L’oposició francesa planta cara al president per l’afer Benalla tot i el fracàs d’una doble moció de censura

El govern denuncia un intent de “bloquejar” les reformes i avisa que les seguirà tirant endavant

Emmanuel Macron ha perdut el privilegi de confrontar-se a una oposició dèbil. Fins ara, als seus opositors se’ls veia massa extremistes, com ara l’esquerrà Mélenchon o la ultradretana Le Pen, o estaven desapareguts del debat polític, com ara els vells partits del bipartidisme francès. La treva de la qual es beneficiava el macronisme, però, sembla haver-se acabat amb l’afer Benalla, l’antic cap de gabinet adjunt de l’Elisi que va colpejar i detenir manifestants el passat 1 de maig a París actuant com si fos un policia, tot i que no ocupava aquest càrrec.

Com era previsible, la majoria dels diputats de l’Assemblée Nationale van rebutjar, ahir, les dues mocions de censura presentades arran d’aquest escàndol. La majoria absoluta de La República en Marxa (el partit de Macron), que té 312 dels 577 diputats, va resultar més que suficient per imposar-se davant del textos presentats pels Republicans (dreta) i una coalició de les esquerres. No obstant això, els debats d’ahir van reflectir un canvi en el rol dels partits de l’oposició. Sobretot en els vells partits del bipartidisme, els Republicans i el Partit Socialista, que en un principi havien adoptat una posició dubitativa enfront del jove president, que va prometre “unir el millor de l’esquerra i de la dreta”. Però arran del cas Benalla s’han oposat frontalment a Macron.

“Aquest escàndol deixarà una traça política i moral respecte al cap de l’estat i també una traça institucional pel que fa a l’organització dels poders públics”, va assegurar el president del grup parlamentari dels Republicans, Christian Jacob, durant el discurs de presentació de la moció de censura de la dreta, que també va rebre aplaudiments del banc de l’esquerra.

“El cas Macron-Benalla ha obert una ferida que no es tancarà”, va afirmar el diputat comunista André Chassaigne, encarregat de presentar el text de censura presentat conjuntament per socialistes, comunistes i l’esquerra mélenchonista.

“President monàrquic”

Davant de les dures crítiques de l’oposició, el primer ministre, Édouard Philippe, va denunciar “una instrumentalització política” i “una voluntat d’afeblir” la figura de Macron. El cap de l’executiu va recordar que “la democràcia va funcionar”. Feia referència a la destitució i la inculpació de Benalla i la creació de dues comissions d’investigació al Senat i a l’Assemblée Nationale, encara que les audiències d’aquesta última van acabar-se dijous, quatre dies després només d’haver començat, enmig de les crítiques dels diputats opositors que acusaven la majoria presidencial d’obstaculitzar el control del Parlament. “Les vostres mocions de censura no són altra cosa que mocions de bloqueig”, va replicar Philippe, que va prometre “no abaixar el ritme” en l’aprovació de reformes a partir del setembre. Una successió de mesures que ha deixat descol·locats tant els partits de l’esquerra, incapaços d’impulsar mobilitzacions desbordants al carrer, com la dreta republicana, que en el fons està d’acord amb moltes de les propostes neoliberals de Macron. Una impotència opositora que pot canviar amb el cas Benalla.

“Cal saber si el poble està d’acord amb una monarquia presidencial”, va proclamar Mélenchon. El líder de la França Insubmisa va desafiar Macron a sotmetre a referèndum la seva reforma constitucional. Els debats d’aquesta ambiciosa mesura van haver d’ajornar-se fins al setembre a causa del sisme polític causat pel cas Benalla. L’exguardaespatlles de Macron va realitzar, durant la setmana passada, una sèrie cronometrada d’entrevistes a la premsa per maquillar la seva imatge de Rambo. Va dir que només va ajudar en un moment determinat la policia “a aturar manifestants violents”, afirmacions que es van veure qüestionades per la difusió d’un nou vídeo per part del diari digital Mediapart en què se’l veu detenint uns altres manifestants. A més de la impunitat de què es va beneficiar, el cas Benalla ha resultat polèmic per la comunicació poc transparent de l’Elisi. L’exemplaritat moral de Macron s’ha vist afectada, però el president conserva tot el seu poder polític.

LES FRASES

El cas Macron-Benalla ha obert una ferida que no es tancarà
André Chassaigne
DIPUTAT COMUNISTA
Els intents de qüestionar el president només responen a interessos polítics
Édouard Philippe
PRIMER MINISTRE FRANCÈS

Destituïda la mà dreta de Benalla

Enric Bonet

El secretari general de La República en Marxa (el partit de Macron), Christophe Castaner, va anunciar, ahir, la destitució de Vincent Crase, antic responsable de la seguretat de la formació macronista. Estret col·laborador de Benalla, el guardaespatlles de Macron imputat per haver colpejat manifestants i usurpat suposadament les funcions de la policia l’ 1 de maig, Crase va acompanyar el seu amic en les seves polèmiques accions durant l’agitada manifestació del dia del treballador a París. Les imatges de vídeo, revelades per la premsa francesa, el mostren detenint manifestants i fent ús de la força, com Benalla. Davant de la comissió d’investigació del Senat, Castaner va defensar-se que “l’error personal” de Crase, també imputat per la justícia, “no era suficient per justificar un acomiadament”. El secretari general del partit de Macron s’excusava així del fet que no el destituís al maig, quan va assabentar-se de les seves polèmiques accions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la ‘Llei Aragonès’

Barcelona
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona