El pla B de May s’encalla
DIVISIÓ
La primera ministra no aconsegueix posar d’acord el seu gabinet sobre la nova estratègia per al ‘Brexit’ que ha de presentar dilluns
Els europeistes li demanen que cedeixi i accepti continuar dins de la unió duanera
Les negociacions que Theresa May va obrir amb grups opositors per mirar de trobar una alternativa de consens al seu pla fallit de Brexit han topat amb la mateixa pedra que li impedeix tirar endavant cap iniciativa des de fa dos anys i mig: la divisió en el seu partit i en el seu govern. En la reunió de gabinet d’ahir per decidir la nova estratègia que ha de presentar dilluns, es va trobar amb el mateix problema.
L’executiu està dividit entre els europeistes, que creuen que s’ha de retirar l’opció d’una sortida sense acord i obrir-se a quedar-se dins de la unió duanera per tractar d’atraure el vot dels partits i grups europeistes, i els euroescèptics, que no volen cedir. “Només si mantenim la sortida sense acord com a opció millor que un mal acord, podem maximitzar les nostres opcions amb la UE”, va dir ahir Penny Mordaunt, ministra de Desenvolupament Internacional i euroescèptica. I hi va afegir: “L’acte de patriotisme més gran no va ser el dels 17,4 milions de votants que vam votar Brexit, sinó els que van votar remain i van acceptar el resultat democràtic.”
El ministre de Comerç Internacional, l’euroescèptic Liam Fox, també defensa mantenir el Brexit sense acord com a opció i no acceptar la unió duanera. “Si ens quedéssim [a la unió duanera], dependríem de la legislació europea sense tenir veu i de les tarifes externes comunes i això limitaria la nostra capacitat per signar acords fora de la UE.” Per la seva banda, els ministres proeuropeus defensen que l’única manera que permetria revifar l’acord de May seria aïllar els euroescèptics durs i construir aliances amb altres partits i grups acceptant la unió duanera i suavitzant el seu Brexit. “Hem de recordar que la patronal sosté que un Brexit sense acord és difícil de portar”, va afirmar Amber Rudd, ministra de Treball i Pensions i proeuropea.
Amb aquesta esperança, van acudir a les reunions nacionalistes escocesos i gal·lesos, liberaldemòcrates i diputats europeistes laboristes (que es van desmarcar del seu líder, Jeremy Corbyn, que no vol parlar amb May).
Eleccions anticipades
Tots li van posar sobre la taula descartar el Brexit sense acord, valorar el segon referèndum, la pròrroga de l’article 50 (per no haver de sortir al març) i acceptar la unió duanera. May ha dit que totes aquestes són línies vermelles que no traspassarà.
Si ho fes, si cedís, aleshores se li tirarien a sobre els brexiters del seu partit. Si no ho fa, se li tiraran a sobre els europeistes; el mateix problema que el primer dia. Al final tot es redueix a una guerra interna. De moment, els que semblen més esperançats després de les reunions són els brexiters conservadors i els socis unionistes nord-irlandesos. La resta de partits de l’oposició no ho veuen clar però prefereixen esperar a dilluns per comprovar si May els va escoltar realment, o si tan sols va ser una altra campanya mediàtica de maquillatge, com manté Corbyn.
May va parlar dijous al vespre amb la cancellera Merkel i el primer ministre holandès, Mark Rutte. Un portaveu de Downing Street va afirmar que les converses van ser constructives, però va declinar revelar-ne el contingut. La premier espera trobar una solució d’aquí a dilluns.
El cap de setmana el passarà a la seva casa de camp, a Chequers, des d’on parlarà amb líders europeus per acabar de perfilar el seu pla. Sembla complicat que May aconsegueixi, en qüestió de dies, un acord que acontenti tothom si no ha estat capaç de fer-ho en dos anys i mig. Aquesta és la seva prioritat. Amb el govern i el Parlament totalment dividits, sorgeix l’amenaça de noves eleccions. Per si de cas, per si la nova estratègia és rebutjada un altre cop el 29 de gener, May ja hauria donat ordres al secretari de gabinet que es prepari per si cal convocar eleccions anticipades.
L’«‘order, order!’» es fa viral
Daniel PosticoL’expectació que han despertat els teatrals debats al Parlament britànic arreu del món han popularitzat la figura de l’speaker o president de la Cambra del Comuns, un càrrec creat al segle XIII encarregat de moderar la discussió. Les actuacions de l’actual speaker, el conservador John Bercow, s’han fet virals a les xarxes socials pels seus encesos “order, order!” per calmar els diputats durant les sessions. Des de fa 230 anys, quan deixa el càrrec, la reina li entrega el títol nobiliari de Lord i passa a la cambra alta. Ara May vol retirar-li aquest privilegi per haver acceptat les esmenes de l’oposició per bloquejar l’accés del govern a fons públics per un Brexit sense acord, i per haver de presentar un pla B en tres dies.
