Política

CRÒNICA

Tácito busca autor

Com a tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena rivalitza amb l’escriptor portuguès Fernando Pessoa en el nombre d’heterònims –és el TIP T43166Q, és el cap de la VII zona militar, les defenses sospiten que a Twitter és Tácito per ser ell sense censura...– i també en el volum d’obra publicada. “És que jo he firmat 20.000 folis”, es va vantar Baena com a autor d’atestats de la Guàrdia Civil ahir al saló de plens del Tribunal Suprem en la seva esperada –i temuda per les defenses– visita com a testimoni clau del judici al procés. Com han demanat i demanaran els seus companys del cos, Baena –del qual hi ha imatges oficials– no va voler que el senyal televisat del Suprem divulgués el seu rostre. Però després no va trigar ni mitja hora a revelar al públic l’adreça barcelonina des d’on ell ho veu tot, travessera de Gràcia, 291, sense que ni al jutge Manuel Marchena, ni als fiscals, ni als advocats de l’Estat ni a Vox els cridés l’atenció com pot ser que algú que reclama discreció per un clima inhòspit digui l’adreça de contacte repetidament en un judici televisat.

Com a emplenador de fulls en blanc que és, i com a servidor de la veritat judicial que vol ser, Baena va arribar amb una expectació de la qual no va ser aliè ni el jutge instructor Pablo Llarena, que va saludar el tinent coronel i hi va conversar en to informal i entre rialles a dos quarts de deu del matí en un saló del Suprem lluny de les càmeres. La llei prohibeix que un testimoni interactuï amb altres testimonis i Marchena ho repeteix en cada vista, però ahir un jutge instructor va compartir confidències i rialles amb un testimoni clau abans de testificar sense objecció.

El lot de fiscals que ahir esperaven Baena era el tàndem format per Consuelo Madrigal i Fidel Cadena, i l’interrogatori del testimoni demanat per la fiscalia va recaure en ella. Madrigal seria l’última persona a qui Rosa María Mateo confiaria un programa d’entrevistes a TVE, com va evidenciar ella en un interrogatori en què era capaç de fer una pregunta, trepitjar la resposta i completar-la ella mateixa quan el que li deia Baena no era prou satisfactori per als seus interessos acusadors de rebel·lió i sedició. Fins al punt que el tinent coronel deia “escrache” i la fiscal assumia “assetjament”. Però el protagonisme de Madrigal no era casual: si ahir hagués actuat el fiscal Javier Zaragoza, hauria hagut de preguntar per investigacions que havia ordenat ell mateix com a fiscal en cap de l’Audiencia Nacional i hauria hagut d’admetre també que ell era el primer lector dels folis de Baena quan els escrits encara mantenien l’escalfor de la impressora. Baena no va voler ser qui apagués la música en la festa de la separació de poders i es va limitar a admetre a Madrigal que la investigació va arrencar el 2015 “per ordre del fiscal en cap de l’Audiencia” Nacional, sense dir el nom de Javier Zaragoza. Del que no es va escapar Baena –perquè Marchena no ho va tolerar– va ser del tràngol d’admetre abans de declarar que ell és un “processat i condemnat per un delicte contra la integritat moral”.

Després de “les cares d’odi” i “la massa” que havien vist els guàrdies civils en dies previs, el tinent coronel Baena va regalar al tribunal paraules de collita pròpia i va definir la tardor del 2017 com un “període insurreccional” i un “polvorí”. “Allò era literalment un polvorí”, va dir l’autor dels atestats. Que Baena té el respecte del tribunal com a escriptor es va constatar amb l’acollida de la frase: Marchena no li va exigir que, si era “literalment un polvorí”, aportés les proves de la pólvora o incorreria en un delicte de fals testimoni, sinó que li va respectar la llicència poètica. Enmig del polvorí i la insurrecció, però, cap detenció. “No anem buscant sediciosos pel món...”, va dir abans de fiar les inculpacions a la Moleskine de Josep Maria Jové i al document Enfocats.

A la legió de lectors que llegien Tácito confiant a llegir Daniel Baena, però, Baena els va decebre amb la confessió –sota promesa– de no ser ell el propietari del compte de Twitter que té elements calcats a la seva pàgina personal de Facebook i des del qual s’atacava l’independentisme. I així ho va dir a Andreu van den Eynde quan el lletrat va convèncer Marchena per exhibir al testimoni el document 14 de la causa. “Tenia un compte personal i jo seguia aquest compte, com altres comptes... Una informació es va associar a aquest compte i ha estat associada a... Ha estat desmentit a la premsa, al Senat, al Congrés... I no, no soc propietari d’aquest compte”, va declarar. Amb Tácito a la recerca d’autor, el TIP T43166Q va marxar amb el mateix caminar encarcarat amb què va entrar a la sala, com si la crítica fos injusta amb ell quan li imputa més heterònims dels que ell és capaç de gestionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez insta Cs a “ser un partit de centre i no un que acompanya a la ultradreta”

Madrid

Cunillera, sobre la taula de diàleg: “Al mes de febrer li queden 10 dies, hi ha temps”

barcelona

Calvo retreu al PP que utilitzi un discurs “contra Catalunya”

Madrid

Casado torna a reclamar al govern espanyol que “trenqui amb els independentistes” i Sánchez demana “sentit d’Estat”

madrid

El PP acusa el govern del PSOE de buscar “l’amnistia” amb la modificació del Codi Penal

madrid

El Suprem ratifica la suspensió de Junqueras com a eurodiputat

Barcelona

Més de 200 citats pels talls viaris contra la sentència

barcelona

Torra refreda el calendari de Sánchez

Barcelona

Les “tensions” de Trapero i De los Cobos van ser abans de l’1-O

barcelona