Meritxell Ruiz i Jordi Baiget neguen que es parlés de via unilateral mentre eren al Govern

Després d’unes jornades de testimonis policials amb continguts repetitius, avui han tornat els testimonis de caràcter més polític, trencats només per dos testimonis dels Mossos que van participar al dispositiu del 20-S a la conselleria d’Economia.

La jornada aquesta tarda finalment ha estat molt curta i només han declarat els exconsellers Meritxell Ruiz, exconsellera d’Educació, i Jordi Baiget, exconseller d’Empresa i Coneixement. De fet, ja es pensava que la jornada d’avui podria ser molt curta si els testimonis cridats per avui s’acollien –com finalment ho ha fet el vicepresident Pere Aragonès– al seu dret a no declarar per trobar-se immersos en altres procediments oberts, principalment al jutjat número 13 de Barcelona.

Meritxell Ruiz ha explicat que va presentar la seva dimissió el juliol del 2017 perquè preveia que a partir d’aquell moment, amb la data de l’1-O fixada, s’entraria en “un període de més tensió dialèctica”. “A mi em costava veure’m en aquesta tensió”, ha afegit, ja que la seva tasca era més “tècnica” com a responsable d’Ensenyament. Ruiz ha explicat que, amb el cessament de Jordi Baiget, es va obrir una via per remodelar el Govern i que va prendre una “decisió personal” en un moment en què s’havia acabat el curs i ja estava “tot preparat” per al següent. Ruiz ha assegurat que a les reunions del Govern es parlava d’un “referèndum pactat” i un “acord” amb l’Estat, i que “en cap moment” se li va plantejar “la via unilateral com a via possible”. L’exconsellera ha afegit que al Govern “sempre es parlava de diàleg i pacte amb l’Estat”, i no d’una via unilateral, i que ni Puigdemont ni Junqueras li va demanar cap compromís amb un referèndum unilateral. “Em van demanar compromís amb el Govern i amb la tasca que estava fent en aquell moment”, ha respost a l’advocat de Vox. Ruiz ha remarcat que li consten “moltes” gestions amb l’Estat per part dels membres del Govern per buscar un acord amb l’Estat. “En totes les reunions demanàvem que s’escoltés la voluntat del poble de Catalunya en les últimes eleccions”, ha dit, però que mentre ella va formar part de l’executiu no van rebre “cap” resposta.

Per la seva banda, l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha negat que Carles Puigdemont el cessés perquè no va mostrar “compromís” amb l’1-O i la via unilateral sinó per “falta de confiança”. A preguntes de Vox, ha dit que no li va comunicar el motiu del cessament però que existia “causa-efecte” per l’entrevista a El Punt-Avui, ja que es va publicar el dia 3 de juliol i aquell mateix dia Puigdemont el va citar al despatx per comunicar-li el cessament “adduint falta de confiança”. El lletrat Juan Cremades li ha demanat detalls sobre el motiu, però Baiget ha dit que no els va demanar. “És el president qui et nomena i qui et cessa”, s’ha limitat a dir. A més, ha negat que en aquell moment estigués sobre la taula la via unilateral i ha dit que mai va participar en cap reunió preparativa del referèndum.

A banda dels dos exconsellers també estava citat per avui Albert Batlle, que va presentar la seva dimissió com a director general dels Mossos d’Esquadra al conseller d’Interior, Quim Forn, dos mesos abans del referèndum de l’1-O. Batlle, però, no s’ha presentat davant del tribunal. Marchena ha explicat que Batlle havia estat cridat a declarar en dos dies diferents i que en una de les citacions ho havia estat amb un error en el cognom, i que quan es va voler solucionar aquesta duplicitat, Batlle va interpretar que no calia que es presentés davant el tribunal. Marchena ha explicat que Batlle serà cridat en una altra data i ha donat la sessió per acabada fins aquest dimecres al matí.