Guaidó manté el torcebraç
El líder de l’oposició redobla l’aposta iniciada dimarts, amb la promesa de vagues esglaonades i manifestacions massives
Els EUA adverteixen Maduro que no detingui el seu rival si no vol empitjorar la crisi
El que es va concebre com una insurrecció militar definitiva contra Nicolás Maduro va derivar, en menys de 24 hores, en una cursa de llarg recorregut. El líder de l’oposició veneçolana, Juan Guaidó, va encapçalar ahir una gran manifestació al carrer i va prometre l’èxit després de grans sacrificis.
L’excusa per emprendre “la marxa més gran de la història” de Veneçuela, tal com la va anomenar Guaidó, van ser les celebracions de l’1 de maig. Però la gran concurrència opositora a Caracas amb prou feines va poder dissimular el fracàs de l’aixecament de dimarts, quan el president en funcions va liderar el que se suposava que havia de ser una gran envestida amb suport a les casernes.
No va existir aquest suport, tot i que els dos bàndols es van declarar guanyadors. Particularitats de la crisi veneçolana, el torcebraç continuarà ara al carrer, un nou capítol d’una crisi que s’ha accelerat des que es van reprendre les marxes contra Maduro, a finals de gener.
Guaidó ha aconseguit tornar a mobilitzar l’oposició després que la falta de resultats concrets hagués refredat les protestes. Ahir, davant d’una multitud aplegada a la plaça Altamira, a la zona rica de la ciutat, va demanar mantenir “els peus ferms a terra”, amb un missatge que apuntava més a la motivació que a resultats concrets. “Si la nit es fa fosca, encara més fosca, recordem que la fe de tot un poble és indestructible. Es burlen del nostre sofriment, van arribar a dir que la crisi humanitària no existia, que era una invenció nostra”, va dir.
Després va desvelar l’estratègia per als pròxims dies: un seguit d’“aturades esglaonades” que acabaran amb una gran vaga general que elevi la pressió sobre Maduro fins al punt que l’obligui a renunciar. Aquesta és, almenys, l’aspiració de l’oposició, tot i que plans similars han topat fins ara amb la resistència sense fissures d’un règim que se sosté pel suport de les armes.
Leopoldo López, refugiat
Cada presentació pública del cap opositor ha tingut missatges a l’exèrcit, dipositari de la clau de la governabilitat. “Tindreu el suport del govern de transició per rescatar la sobirania d’aquest país”, els va dir, conscient que no ha aconseguit encara trencar la fidelitat dels alts comandaments a Maduro.
La revolta va començar dimarts a la matinada davant de la base aèria La Carlota, a Caracas. Guaidó s’hi va presentar amb un grup de militars i el pres polític Leopoldo López, a qui acabava d’alliberar de la presó domiciliària. Després hi va haver crides als soldats i grans mobilitzacions que van acabar amb almenys 80 ferits, resultat de la repressió oficial. López va acabar refugiat amb la seva família a l’ambaixada d’Espanya, tot i que no ha demanat asil formal, i Guaidó va desaparèixer fins ahir, quan es va posar al capdavant de les marxes. Per la seva banda, Maduro va assegurar dimarts al vespre que l’exèrcit li havia ratificat el suport i va donar per fracassat l’aixecament. Diosdado Cabello, el segon home més fort del govern, va redoblar ahir l’aposta i va dir que els opositors “caminen com zombis”. “Es va imposar la improvisació, i avui ningú sap qui hi ha al capdavant”, va dir sobre la marxa opositora i el fracàs de l’ofensiva.
Cabello va parlar rodejat de manifestants vestits de vermell, el color de la revolució, i banderes de Veneçuela durant la marxa convocada pel govern per demostrar que encara té poder de mobilització.
Mentrestant, als barris de l’est de la capital, on es concentra l’oposició, la policia va dispersar amb gasos lacrimògens tots els intents de l’antichavisme per avançar cap al centre de Caracas i el Palau de Miraflores, seu del govern.
Aquesta és la foto que mostra avui Veneçuela, mentre es defineix el destí de Guaidó. La justícia chavista li ha retirat la immunitat que el protegeix com a parlamentari i podria ser detingut. Els EUA van advertir Maduro que no faci aquest pas si no vol empitjorar encara més la crisi. L’administració Trump, activa en la crisi del principal país petrolier de l’Amèrica Llatina, va advertir ahir, un cop més, que no descarta una intervenció militar a Veneçuela.
LES FRASES
Mòbils apagats de suposats traïdors
Federico MolinaEls EUA van sembrar dubtes ahir sobre la fidelitat d’almenys tres alts càrrecs del president Maduro, però sense aportar proves de suposades traïcions. L’enviat nord-americà a Veneçuela, Elliott Abrams, va dir ahir que ministres, militars i jutges van negociar “durant mesos” trencar amb Maduro i passar al bàndol opositor. Amb tot, va admetre que, després de l’ofensiva de dimarts, la majoria havia abandonat aquests plans. “M’he trobat que molts d’ells han apagat el mòbil. Em refereixo a molta gent dels alts nivells del govern veneçolà.” Abrams ignora què ha passat amb aquests funcionaris i va criticar que “parlaven, parlaven i parlaven, i quan va arribar el moment de l’acció, no estaven disposats a fer-la”. Dimarts, Washington va dir que els suposats traïdors eren el ministre de Defensa, Vladímir Padrino; el president del Suprem, Maikel Moreno, i el cap de la Guàrdia d’Honor de Maduro, Iván Rafael Hernández Dala. Tots continuen en el càrrec.
