La guerra va estar a tocar
Els EUA tenien preparada una acció militar quirúrgica contra posicions iranianes com a resposta al dron abatut, però Trump va canviar d’opinió en l’últim moment
Teheran ensenya les restes de l’aeronau i assegura que podia haver atacat un avió nord-americà amb 35 persones a bord, però que va desistir de fer-ho
Tot estava preparat per a un atac militar dels EUA contra l’Iran i, deu minuts abans de l’inici, el president nord-americà, Donald Trump, va aturar-ho tot. L’escalada de tensió derivada del dron que Teheran va abatre dijous a la matinada podia haver acabat en un conflicte armat a l’Orient Mitjà però, de moment, s’ha evitat.
El diari The New York Times va ser el primer a informar que, fins a les set de la tarda de dijous, hora de Washington (la una de la matinada de divendres, hora catalana), tot estava preparat per atacar radars i les bateries de míssils que van atacar el dron nord-americà. Els avions estaven a punt d’enlairar-se i els vaixells, en posició. De sobte, quan la fase inicial del pla estava en marxa, es va prémer el fre.
El mateix Trump, en un fil al seu compte de Twitter, va explicar què va passar. “Estàvem preparats i carregats per a les represàlies a tres punts diferents”, va dir. Deu minuts abans de l’atac, i després que un general li digués que moririen “150 persones”, va recular. “No era proporcional a haver abatut un dron no tripulat”, va reflexionar.
La presa de decisions va ser frenètica i canviant. En qüestió d’hores, Trump va passar de considerar la tensió amb l’Iran un problema “menor” que tenia “sota control”, a haver de bregar amb la “gran errada” iraniana per haver abatut un dron –acció que va atribuir a algú “estúpid” que es va equivocar–, mentre preparava un atac del qual es va penedir minuts abans que es posés en marxa la maquinària militar.
Escalada de tensió
Des de l’anunci de retirada de l’acord nuclear el maig del 2018 –un pacte “terrible i desesperat”, segons Trump–, els EUA i l’Iran s’han convertit en enemics totals. De l’intercanvi de retrets verbals s’ha passat a culpar-se de diversos atemptats i atacs, elevant els riscs de conflicte al terreny de la realitat.
El debat entre els assessors de Trump sobre la resposta que cal donar és intens. Per una banda hi ha els falcons anti-Iran com el secretari d’Estat, Mike Pompeo; la directora de la CIA, Gina Haspel, o el principal assessor de Trump en seguretat, John Bolton, qui fa anys que demana una acció militar per provocar un canvi de règim iranià. A l’altre bàndol, el de la restricció i la cautela, hi ha els càrrecs del Pentàgon, que des de fa set mesos no té un secretari titular i està liderat per figures en interinatge.
Si no hagués reculat, Trump hauria obert la caixa dels trons i involucrat els EUA en una guerra que desestabilitzaria la regió i que, a més, hauria contradit el desig del president d’evitar i retirar-se de tots els conflictes amb presència nord-americana. Fa més de tres dècades que els EUA no ataquen l’Iran; hauria estat el tercer atac militar ordenat per Trump, després dels dos contra Síria el 2017 i el 2018. Segurament tot hauria estat diferent si el dron abatut, o qualsevol altre dels atacs que s’han produït en les darreres setmanes a l’Orient Mitjà, hagués tingut víctimes. Segons l’Iran, podria haver passat: el cap de la divisió aèria de la Guàrdia Revolucionària iraniana, Amir Ali Hajizadeh, va dir ahir que van desestimar abatre un avió nord-americà amb 35 persones a bord.
La declaració era alhora una mostra de força i autocontrol. El que sí que va fer el règim iranià va ser ensenyar les primeres imatges del dron abatut, un munt de ferralla destrossada.
Les crides a rebaixar la tensió es mantenen fermes arreu, però les possibilitats d’establir un diàleg són minses. “No podem negociar amb algú que té un ganivet a la mà i ens el posa sota la gola”, va dir l’ambaixador iranià davant l’ONU, Majid Takht Ravanchi, a la ràdio nord-americana NPR. “No és acceptable ni raonable negociar amb algú que t’està amenaçant”, va afegir. Els EUA, de moment, han demanat una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per dilluns. Tot i el fre abrupte de l’escalada de la tensió, el conflicte es manté latent. Trump va dir que no tenia “cap pressa” a prendre una decisió sobre com castigar l’Iran, i més quan, segons ell, les sancions estan fent efecte i “mossegant” l’economia d’un país asiàtic “debilitat” i “arruïnat”.
LES FRASES
Evitar volar per l’estret d’Ormuz
L’escalada de tensió va obligar a prendre decisions per evitar una catàstrofe, i dels primers a passar a l’acció van ser en el sector aeronàutic. L’Administració Federal d’Aviació dels EUA, òrgan regulador, va prohibir a les companyies aèries nord-americanes rutes que sobrevolin els golfs d’Oman i Pèrsic fins a nou avís, per “l’increment de l’activitat militar i les tensions polítiques”. Diverses companyies van decidir seguir les recomanacions i agafar rutes que no passessin per sobre de l’estret d’Ormuz. La britànica British Airways, l’alemanya Lufthansa, l’holandesa KLM, Emirates dels Emirats Àrabs Units, o l’australiana Qantas van ser les primeres que van buscar rutes alternatives, per seguretat. “Els vols continuen operatius, però utilitzaran rutes alternatives”, van dir des de British Airways. Alguns països també van decidir prendre altres mesures per evitar problemes. L’Índia, per exemple, va enviar vaixells de l’exèrcit per protegir embarcacions que naveguin per la zona amb bandera del seu país.
