El Constitucional no va fer pública una sentència que donava la raó al Parlament i avalava la tramitació de la Llei de Presidència
Fonts del TC neguen cap intencionalitat política i asseguren que no es difonen totes les sentències
El Tribunal Constitucional (TC) va aprovar el passat 15 de juliol una sentència que desestimava una demanda d’empara interposada pel PSC i avalava la tramitació per urgència i en lectura única la reforma de la Llei de Presidència per part del Parlament de Catalunya.
No obstant això, i tal com ha denunciat el vicepresident primer del Parlament i diputat de JxCAT Josep Costa, el Tribunal no va difondre la sentència ni la va penjar al seu web, com fa habitualment amb la resta de resolucions que tenen a veure amb el procés independentista.
Fonts del TC han assegurat que darrere aquesta omissió no hi ha cap component polític, sinó que respon al fet que el Tribunal no fa públiques totes les seves sentències ni penja al web resolucions que –com en aquest cas– no han estat difoses. A més, apunten, les resolucions s’acaben publicant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
La sentència, aprovada per la Sala Segona del Tribunal Constitucional i datada el 15 de juliol del 2019, rebutja un recurs d’empara promogut pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar del Parlament de Catalunya contra els acords de la Mesa del Parlament de Catalunya del 19 i 23 de març del 2018 que confirmaven la via del procediment d’urgència i en lectura única una proposició de Llei de modificació de la Llei de la Presidència de la Generalitat i desestimaven la petició de reconsideració del PSC.
La reforma obria la porta a la investidura a distància del president Puigdemont i malgrat el recurs del PSC la norma es va aprovar el 4 de maig del 2018 al Parlament amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP.
La Fiscalia del Tribunal Constitucional va recordar que la jurisprudència del TC havia declarat conforme a la Constitució el procediment de lectura única “sempre que es donés l’oportunitat als grups parlamentaris de presentar esmenes en condicions d’igualtat”. En aquest cas, segons la fiscalia, la Mesa del Parlament havia habilitat un termini de presentació d’esmenes.
El TC va concloure finalment el 15 de juliol que “no pot acollir” la petició d’empara del PSC sobre una suposada infracció dels drets dels diputats. Ho fa adduint a “l’autonomia parlamentària” que recull l’Estatut d’Autonomia, que estableix que “el Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària” i “elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn”. “En l’exercici de l’autonomia reglamentària que la Constitució reserva a les cambres els correspon una funció ordenadora de la vida interna de les assemblees”.
