El Suprem decidirà el 24 de setembre sobre l’exhumació de Franco
El tribunal va suspendre al juny els tràmits per treure les restes del dictador del Valle de los Caídos a l’espera de resoldre el recurs de la família
Ja fa més d’un any que l’executiu espanyol va iniciar les gestions per traslladar el cos
El Tribunal Suprem (TS) espanyol ha fixat per al proper 24 de setembre la votació i resolució sobre el recurs presentat per la família de Francisco Franco contra els acords dictats pel govern espanyol per a l’exhumació del dictador del Valle de los Caídos.
La secció quarta de la sala del contenciós administratiu de l’alt tribunal espanyol farà la votació a les 10 del matí i el ponent serà el magistrat Pablo Lucas Murillo de la Cueva.
La mateixa sala va suspendre cautelarment el 4 de juny l’exhumació de les restes del dictador, que s’havia de produir el 10 de juny, perquè encara calia estudiar a fons el recurs de la família i es podia provocar un “perjudici” exhumant el dictador i, més tard, haver de tornar les restes al Valle de los Caídos si s’estima el recurs.
Més d’un any d’espera
L’executiu espanyol va iniciar els tràmits de l’exhumació el 24 d’agost de l’any passat, poc després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa arran de la moció de censura al fins aleshores president Mariano Rajoy. El Consell de Ministres va aprovar un reial decret per canviar el redactat de l’article 16.3 de la Llei de memòria històrica i va indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la Guerra Civil. Una setmana més tard, va iniciar un procediment administratiu per exhumar Franco, que va morir el 1975, en compliment d’aquest canvi.
Tot i que el govern espanyol esperava que el procediment fos més ràpid, s’ha anat endarrerint al·legant que calia ser “garantista” en tot moment, donant opció a la família i als altres actors implicats perquè presentessin les al·legacions que considerés.
El 15 de febrer, el Consell de Ministres va acordar donar per acabat aquest procediment i va ordenar l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos. El procediment ha estat a càrrec del Ministeri de Justícia.
Tal com estableix el procediment administratiu, ha de ser la família la que –de manera conjunta i tots d’acord– comuniquin al govern espanyol on volen inhumar les restes del seu familiar. Els descendents del dictador van insistir en portar-lo a la cripta de la Catedral de l’Almudena, situada a peu de carrer i en ple centre de la capital, on ja està enterrada la seva filla, Carmen Franco Polo.
L’executiu de Sánchez s’hi va negar en tot moment i va esgrimir un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid que exposa que suposaria “riscos evidents per a la seguretat i alteració de l’ordre públic” i, a més, que contravindria la Llei de memòria històrica perquè permetria “l’exaltació” d’un dictador en un espai públic.
Per tant, el govern espanyol va demanar a la família que proposés un altre lloc que complís amb els requisits legals. Finalment, en no fer-ho, el 15 de març l’executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al cementiri de Mingorubio, a El Pardo, on ja hi ha un panteó familiar i està enterrada la seva esposa. I va fixar com a data el 10 de juny.
La família Franco va recórrer la decisió al Suprem i va presentar un recurs contenciós administratiu on demana –a banda de no permetre l’exhumació– que s’aturi com a mesura cautelar fins que els magistrats resolen sobre el fons de la qüestió.
A banda del recurs de la família del dictador, la secció quarta de la Sala del Contenciós Administratiu té també damunt la taula una petició de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.
