Política

El conflicte entre Espanya i Catalunya es cola en dos parlaments europeus

Westminster i Flandes debaten sobre la condemna del Suprem als presos polítics

La número dos del Ministeri de Justícia eslovè denuncia “la repressió”

Ja són dos els parlaments europeus on ha irromput la qüestió catalana des que es va fer pública la sentència. D’una banda, al de Westminster, a Londres, es va produir un debat intens després que diputats gal·lesos i escocesos reclamessin al govern de Boris Johnson que sol·licités a les institucions europees l’obertura d’un procediment contra l’Estat espanyol en virtut de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea. A més, la laborista Emily Thornberry va preguntar al president del Parlament, el carismàtic John Bercow, si el president exiliat, Carles Puigdemont, podria acudir a Westminster sense ser detingut. “Serà benvingut”, va respondre Bercow. A més, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va defensar que “tota llei que envia polítics a la presó per organitzar una votació sens dubte hauria de ser canviada”. En una conferència del Partit Nacional Escocès (SNP), la seva líder va afirmar que els independentistes catalans condemnats són “defensors pacífics del dret a l’autodeterminació”. “Igual que nosaltres”, va remarcar.

D’altra banda, el Parlament de Flandes va aprovar dimecres per unanimitat una resolució que “condemna” la sentència contra els líders independentistes i dona suport a l’alliberament dels presos polítics. El text exigeix al govern flamenc que convoqui l’ambaixador espanyol per traslladar “la inquietud” sobre els fets. La resolució estava impulsada pels nacionalistes flamencs, els democratacristians i els liberals.

El ministre president de Flandes, Jan Jambon, que és exministre de l’Interior del govern federal, va piular que la sentència és “desproporcionada” i que cal “diàleg” i una “negociació política” per resoldre el “conflicte polític”. Igualment, el president de la formació nacionalista flamenca N-VA i alcalde d’Anvers, Bart de Wever, es va referir a la pena de 13 anys de presó per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui qualifica de “completament no violent, democràtic i idealista socialment compromès”.

Veus eslovenes i croates

Entre les veus de suport als condemnats que s’han pronunciat públicament a Europa hi ha la número dos del Ministeri de Justícia eslovè, Dominika Svarc, que va denunciar “la repressió” dels “esforços polítics i de la societat civil” a Catalunya per votar. “Aquesta repressió i els presos polítics són inacceptables en una Europa democràtica”, va refermar-se la secretària d’estat, que va remarcar que ho feia a títol personal. La socialista va defensar que cal “lamentar clarament” aquelles decisions, com la del Tribunal Suprem, que “paralitzen encara més”.

I, des de Croàcia, el segon president que va tenir el país després de la independència, Stjepan Mesic, va expressar el seu suport a la “lluita pels drets humans” a Catalunya després de la sentència, segons va informar l’ACN. Mesic, que va ser president del país entre els anys 1999 i 2010, es va reunir amb el delegat del govern als Balcans, Eric Hauck, a la capital croata, Zagreb, per analitzar la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la ‘Llei Aragonès’

Barcelona
Avançament editorial
Persistim. Cartografia de l’1-O, el relat d’un pres polític

Després de la sentència: persistir

Els CDR actuen a Sants sense arribar a bloquejar l’estació

Barcelona

Aniversari agredolç a les rotondes

París
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Els que hem plantat cara hem ampliat la base”

Girona

La violència urbana marca la commemoració dels ‘armilles grogues’ a París

PARÍS

Les protestes a favor de Morales deixen cinc morts

Buenos Aires
Orient Mitjà
Protestes

Trípoli mostra el camí al Líban

Trípoli

Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart

Barcelona