Macron reforça el gir a la dreta
El govern francès presenta una vintena de mesures polèmiques per “recuperar el control de la política migratòria”
Aposta per fixar quotes d’immigrants econòmics i per restringir l’anomenat “turisme sanitari”
Emmanuel Macron apareix assegut en una taula com si estigués fent un examen en una escola. A la seva vora l’acompanya la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen. Una imatge completada per una bafarada en què diu: “Macron! Deixa de copiar la teva veïna!” Aquesta caricatura publicada al setembre al diari liberal L’Opinion il·lustra la seqüència política que es va veure culminada ahir a França amb un nou gir cap a la dreta del jove president en matèria de política migratòria.
El govern va anunciar un nou pla per combatre la immigració clandestina. Després d’uns dos últims mesos en què Macron ha intentat col·locar els temes sobre la immigració i l’islam en el centre del debat, l’executiu va presentar una vintena de mesures amb què pretén combinar “humanitat” i “lluita contra el frau”.
Algunes d’aquestes propostes ja van ser filtrades dilluns a la premsa. Per exemple, la voluntat d’establir quotes per a l’arribada d’immigrants econòmics en funció de les necessitats del mercat laboral. D’altres, com ara que els refugiats hagin d’esperar tres mesos abans de tenir accés a la sanitat, en lloc de fer-ho de manera immediata després d’haver sol·licitat l’asil com passa ara, confirmen la vocació restrictiva. “El nostre objectiu no és fer de França un país menys atractiu per als immigrants, sinó recuperar el control de la política migratòria. Assegurar la nostra sobirania”, va defensar el primer ministre, Édouard Philippe, en la presentació de la bateria de mesures juntament amb els responsables d’Interior, Treball, Sanitat i Afers Europeus. El cap de l’executiu va reiterar que aposten per “un just equilibri entre els drets i els deures”.
Amb tot, van destacar aquelles propostes per combatre el presumpte “turisme sanitari” d’immigrants i refugiats. En concret, es reduirà d’un any a sis mesos el període d’accés a la sanitat d’aquells refugiats als quals s’ha denegat l’asil, i es limitarà el tipus de tractaments mèdics que podran rebre.
Construir més CIE
A més, va anunciar-se la creació de tres nous centres de retenció administrativa –l’equivalent d’un CIE a França– a Lió, Bordeus i a prop d’Orleans (centre).
També va causar controvèrsia l’establiment de quotes per a l’arribada d’immigrants per motius econòmics. L’executiu vol fixar “objectius xifrats” sobre la necessitat de mà d’obra estrangera i actualitzar una llista elaborada el 2008 sobre aquells sectors professionals en què fan falta més treballadors. Segons la ministra de Treball, Muriel Pénicaud, això no comportarà “grans canvis en les xifres” d’immigrants econòmics. Aquests representen uns 30.000 cada any, és a dir, un 13% dels permisos de residència que es concedeixen anualment, segons dades oficials. Les quotes d’immigrants han causat, però, discrepàncies entre els mateixos membres del govern. La ministra de Justícia, Nicole Belloubet, va recordar que aquest tipus de mesures “no havien funcionat” en altres països i que “no podien ser l’única resposta”. Tanmateix, el pla d’ahir és la continuació lògica del debat sobre immigració que es va celebrar a principis d’octubre a l’Assemblée Nationale per iniciativa del mateix Macron. I culmina dos mesos en què l’executiu ha incentivat que l’agenda mediàtica es veiés acaparada per polèmiques relacionades amb el vel islàmic o les “llistes comunitàries”, formades per un minúscul partit musulmà que en les passades eleccions europees va obtenir el 0,13% dels vots. Aquesta voluntat del macronisme per confrontar-se amb Le Pen en els seus terrenys predilectes es va veure reflectida en l’entrevista que el president va concedir el 31 d’octubre a la revista d’ultradreta Valeurs Actuelles.
D’aquesta manera, el president no només pretén fidelitzar per a les municipals del març el suport dels votants històrics dels Republicans (dreta) que li van permetre mantenir el tipus en les eleccions europees, sinó que també espera relegar mediàticament temes socials més convulsos, com ara la reforma de les pensions o la commemoració –el 17 de novembre– del primer aniversari dels armilles grogues.
LES XIFRES
Ultres a judici per corrupció
Enric BonetEl Front National (ara rebatejat Rassemblement National) va finançar de manera il·legal les seves campanyes electorals entre 2012 i 2015? És la pregunta que haurà de dirimir la justícia francesa. Des d’ahir i fins al 29 de novembre, se celebrarà al tribunal correccional de París el judici pel cas Jeanne.
Aquest nom fa referència al micropartit situat presumptament en el cor d’un ampli sistema de finançament il·legal de l’extrema dreta francesa. Tot i que la presidenta de RN, Marine Le Pen, no forma part del grup dels deu acusats, sí que s’asseuen davant dels tribunals el tresorer del seu partit Wallerand de Saint-Just i l’eurodiputat frontista Jean-François Jalkh, a més de dos membres de l’entorn més proper de Le Pen: Axel Loustau i Frédéric Chatillon. Aquest últim va dirigir l’empresa Riwal, que presumptament va facturar de manera artificialment elevada els seus serveis de comunicació per desviar fons públics.
