Política

Von der Leyen promet lleialtat a l’OTAN

La presidenta de la Comissió Europea es desmarca de Macron i celebra el “paraigua protector” de l’Aliança

Confia que la UE sortirà enfortida del ‘Brexit’ i reclama “valor” per combatre els corrents populistes

“L’OTAN és un excel·lent paraigua protector. […] Li devem un agraïment il·limitat”, va arrancar Ursula von der Leyen, presidenta electa de la Comissió Europea (CE), en el seu discurs marcat per l’aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre de 1989.

“Els alemanys tenim molt clar el que ha representat aquesta aliança defensiva de les llibertats. Com també ho saben aquells que s’hi han adherit més tard”, hi va afegir, amb la mirada dirigida a Polònia i a la resta dels socis de l’est europeu.

Europa passa moments “molt complicats”, admet. El Brexit és un gran repte que permetrà a la UE “sortir-ne enfortida, encara que això pugi sonar com una paradoxa”. Europa necessita “valor”, no només davant la realitat “dolorosa” d’aquest “soci estimat” que deixa la UE. També en necessita per combatre “els corrents populistes” que pretenen dividir les societats europees.

Amb aquest discurs, Von der Leyen va tornar a casa, al Berlín on va ser ministra de Defensa i on va ser considerada, durant anys, una teòrica successora de Merkel. Abans que ella va parlar la cancellera, amb una declaració de tall tan europeista clàssic com el de Von der Leyen, i també amb al·lusions al mur de Berlín, com a preàmbul de l’allau de commemoracions d’avui.

Era un retrobament entre dues polítiques que han compartit molts governs, ara en una posició jeràrquica semblant. Von der Leyen deu el seu destí a Brussel·les a Merkel, que va lluitar per a la seva designació un cop va fracassar la idea inicial de col·locar en el càrrec el bavarès Manfred Weber, que no va guanyar-se el consens dels socis europeus. A Von der Leyen va succeir-la al capdavant de Defensa Annegret Kramp-Karrenbauer, la següent teòrica hereva política de Merkel, encara lluny d’haver consolidat el seu lideratge dins el partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), i entre l’electorat alemany.

Von de Leyen, com Merkel, representen ara mateix la poca solidesa que queda en el context polític alemany. Dues polítiques d’estil clàssic, al·lèrgiques a les aventures polítiques i defensores del que han estat les línies mestres de la política exterior alemanya, inclosa la fidelitat a l’eix transatlàntic o al motor franco-alemany, malgrat que totes dues “marques de la casa” facin aigües.

Pompeo, de visita

“Alemanya és un importantíssim soci per a nosaltres. […] Alemanya lluita amb els Estats Units per la llibertat”, va dir el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, de visita oficial també ahir a Berlín. Les relacions entre la cancellera i el president Donald Trump són més que tenses; cada intent de Merkel per fer la farina plana ha topat amb alguna sortida de to del líder de la Casa Blanca, sigui en persona o a través de Twitter.

A Merkel gairebé li va venir bé la inesperada declaració d’Emmanuel Macron, la vigília, en què declarava la “mort cerebral” de l’OTAN. La cancellera va tenir així l’oportunitat de refermar, en presència del secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, l’altre visitant del dia a Berlín, la fidelitat alemanya a l’OTAN. “No comparteixo el parer de Macron”, va dir Merkel, que va retreure, tot i que indirectament, les “paraules dràstiques” del president francès.

La cancellera no és persona amiga d’emprar terminologia dura. Tampoc de trencar amb les línies mestres del que ha estat la política exterior alemanya des de fa dècades. Un cop mostrada la seva lleialtat a Pompeo i Stoltenberg, la cancellera soparà diumenge amb Macron, de visita a Berlín, convidat pel president del país, Frank-Walter Steinmeier.

El 30è aniversari de la caiguda del mur de Berlín és el marc en què tenen lloc aquesta tanda de visites a la capital alemanya. En aquest context, on tothom ha de dir la seva i evocar la fi del teló d’acer que va dividir Alemanya i Europa, parlar de la mort de l’OTAN no és exactament el que convé a la correcció política que representa Merkel.

LES FRASES

Els alemanys i la resta dels europeus hem d’estar il·limitadament agraïts a l’OTAN
Ursula von der Leyen
PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Alemanya és un soci importantíssim per a nosaltres
Mike Pompeo
SECRETARI D’ESTAT DELS EUA

Un bilió contra la crisi climàtica

Gemma C. Serra

“Europa pot esdevenir el primer continent amb neutralitat climàtica”, va afirmar Ursula von der Leyen, decidida a col·locar la lluita contra la crisi climàtica al capdamunt de la seva gestió al capdavant de la Comissió Europea.

La successora de Jean-Claude Juncker proposarà, tan bon punt accedeixi al càrrec, una llei destinada a mobilitzar les inversions per un volum total d’1 bilió d’euros en els propers deus anys amb l’objectiu de la neutralitat climàtica per al 2050. Serà una proposta, no una declaració d’intencions, destinada a traduir-se en una llei vinculant.

La lluita contra el canvi climàtic és, també, l’objectiu declarat com a prioritari pel govern alemany. Tant Von der Leyen com la cancellera, Angela Merkel, semblen coincidir en la percepció que aquesta és, ara per ara, la preocupació principal de les generacions actuals a tot el Vell Continent. L’Europa dels joves, la que no es resigna davant la catàstrofe anunciada del clima, no vol més promeses, sinó que exigeix fets vinculants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE “anima” els estats a donar suport a organismes com el Grup de Treball que va exigir l’alliberament dels presos polítics

Barcelona

Els Mossos desallotgen el tall de la Meridiana

Barcelona

La fiscalia acusa Netanyahu de frau, suborn i abús de confiança

Jerusalem

L’expert en moviments no-violents Paul Engler acusa l’Estat de reaccionar com “una dictadura” a la crisi catalana

Barcelona

Rosa Lluch s’incorpora a la llista de Colau a l’executiva de Catalunya en Comú

Barcelona

Les associacions de transportistes denunciaran “els responsables” del tall de l’AP-7 a la frontera

La Jonquera

La Fiscalia s’obre a canviar l’acusació a Trapero de rebel·lió a sedició

Barcelona

Tsunami insta Barça i Madrid a permetre exhibir el lema ‘Spain, sit and talk’ durant el clàssic del 18-D

Barcelona

El TSJC rebutja presentar qüestió prejudicial al TJUE pel judici a Torra

Barcelona