L’ombra del 13-N

Uns centenars de persones es concentren davant la porta del Bataclan, dimecres passat, en un dia lluminós de tardor a París. Quatre anys després de l’atac gihadista a la sala de concerts del bulevard Voltaire, supervivents i ciutadans anònims, encapçalats per l’alcaldessa Anne Hidalgo i el primer ministre Édouard Philippe, recorden les 90 víctimes d’aquella massacre. Des d’un altaveu, ressonen, un a un, tots els noms, inscrits en una llosa de marbre blanc col·locada davant l’entrada del local. Són 90, que cal afegir als 41 morts aquell mateix vespre tràgic en terrasses i al carrer: 131 en total, i més de 350 ferits. L’atemptat més sagnant comès mai al país.

Coincidint amb el quart aniversari del 13-N, la fiscalia antiterrorista va anunciar el mes passat el final de la instrucció judicial. Ara, toca als fiscals presentar-hi al·legacions, decidir quines persones s’hauran d’asseure al banc dels acusats i els càrrecs de què hauran de respondre, abans del judici oral, que previsiblement no s’obrirà abans del 2021. Hi ha 14 persones imputades en el dossier, de què 11 en detenció provisional, a França i a Bèlgica, inclòs l’únic supervivent del comando, Salah Abdeslam.

El trauma dels atemptats de París –el mateix 2015, hi va haver la matança a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo– perviu a França, com també l’amenaça terrorista, que adopta noves formes. “Estat Islàmic no té, ara, la capacitat de projectar a França, ni a Europa, un atemptat com el del 13 de novembre del 2015”, afirma una font de seguretat citada pel diari Le Parisien. “Per contra, es manté el risc de retorn de gihadistes francesos o estrangers que van marxar a combatre a l’Iraq i a Síria”, hi afegeix. Fins a 1.700 francesos haurien viatjat a aquesta zona per unir-se a les files d’Estat Islàmic entre el 2014 i el 2018, segons dades del govern. La caiguda del califat –a principi del 2019, va sucumbir l’últim reducte– i, més recentment, la invasió turca del nord-est sirià –foragitant els milicians kurds que vigilaven gihadistes capturats– incrementen l’amenaça del retorn, encara que el govern francès s’hagi negat a la repatriació de sospitosos de ser terroristes i de les seves famílies titllant-los d’“enemics” de l’Estat, que han de ser jutjats a Síria o a l’Iraq. Però el perill gihadista cova també a l’interior. En aquest sentit, “l’amenaça endògena més preocupant és a les presons” franceses, alerta Le Monde apuntant a elements radicalitzats. Le Parisien també es fixa en detinguts radicalitzats que recuperen la llibertat (més d’un centenar des de principis d’any), sense oblidar individus “aïllats” que, en un moment donat, poden passar a l’acció. Enguany, en territori francès, recorda el diari, s’han comès dos atemptats terroristes i se n’han evitat quatre. “Els autors [dels atacs] tenen perfils diversos, però un denominador comú: cap d’ells no havia anat a la regió siriano-iraquiana.”