ERC obre la porta del grup Verds/ALE a Puigdemont
El partit de Junqueras creu que és el moment “oportú” per facilitar l’entrada de Junts a la coalició
Els republicans assenyalen que la decisió depèn de l’Aliança Lliure Europea i no dels ecologistes
Gest de complicitat d’Esquerra Republicana cap a Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu. El partit republicà es va comprometre ahir a obrir les portes del grup europarlamentari Verds/ALE als electes de Junts si eventualment la cambra els reconeix com a eurodiputats. La formació d’Oriol Junqueras té la clau per permetre la seva entrada a la família dels ecologistes i sobiranistes europeus, cinquena força al Parlament Europeu. Mig any després que ho demanessin, ara han decidit posar facilitats a la seva integració.
Un pas que ERC fa enmig de les negociacions amb el PSOE i a una setmana d’una sentència dels tribunals de la Unió Europea important per a Junqueras, però decisiva per al futur del líder de JxCat, que confia en Luxemburg per revifar políticament. Un dictamen favorable dels magistrats podria implicar el reconeixement de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats i, de retruc, comportaria la seva protecció amb l’atorgament de la immunitat. Tots dos van demanar entrar al grup dels Verds/ALE al juny, just després de guanyar les eleccions europees a Catalunya. En concret, van presentar una petició formal al subgrup de l’Aliança Lliure Europea (ALE), en el qual hi ha ERC. En l’última legislatura, l’eurodiputat pel PDeCAT Ramon Tremosa formava part del grup liberal, però els postconvergents en van ser expulsats arran de l’1-O.
Arrenquen els tràmits
Més de sis mesos després de la petició de Junts, l’eurodiputada Diana Riba va anunciar ahir que ERC inicia ara converses amb la direcció del subgrup de l’Aliança Lliure Europea perquè “es comencin els tràmits” per acceptar-los a la coalició. Esquerra considera que ara és el moment “més oportú” per aplanar la seva incorporació, ja que veuen que “els tribunals europeus estan anant en la direcció” de reconèixer els tres representants independentistes com a eurodiputats. “La setmana que ve esperem una sentència positiva, però no només per a Junqueras, sinó també per a Puigdemont i Comín”, va dir Riba.
Una opinió de pes
Gràcies al seu pes polític dins d’aquest subgrup, ERC és determinant per acceptar Puigdemont i Comín en el subgrup de l’ALE i, de retruc, a dins la coalició. El partit de Junqueras assegura que l’entrada de Puigdemont i Comín “és una decisió” de l’ALE, on no hi veuen impediments.
Tanmateix, asseguren que mantindran “converses” amb els ecologistes amb vista a poder-hi integrar els càrrecs electes de Junts. En aquest sentit, Diana Riba va afirmar ahir que “als Verds/ALE sempre hi ha hagut molt bona entesa entre els grups parlamentaris”.
LA FRASE
El Tribunal d’Estrasburg i el precedent per als Jordis
El Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre ahir una sentència contra Turquia per l’empresonament de Mehmet Osman Kavala, empresari i activista en favor dels drets humans. Segons va avançar Vilaweb, Kavala va ser detingut l’octubre del 2017 acusat d’haver intentat trencar l’ordre constitucional turc mitjançant la força i la violència, vinculant-lo amb l’intent de cop d’estat del juliol del 2016. Estrasburg exigeix a les autoritats turques que l’alliberin immediatament perquè li han estat vulnerats el dret a la llibertat i el dret a la seguretat. “Les mesures que s’han pres contra ell han intentat reduir-lo al silenci, juntament amb tots els defensors dels drets humans”, diu la sentència. El cas de Kavala ha estat comparat amb el de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, començant pel temps que fa que estan empresonats: Kavala va ser detingut el 18 d’octubre del 2017, dos dies després de l’empresonament dels presidents d’Òmnium i de l’ANC. La similitud entre un cas i l’altre fa que la sentència sigui un precedent a tenir en compte quan la causa dels presos catalans arribi a Estrasburg.
D’altra banda, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, diverses ONG de tot l’Estat espanyol van denunciar l’increment de vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles contra diversos col·lectius i incideixen en temes com el dret d’expressió i manifestació pacífica, la llei de seguretat ciutadana i la discriminació contra les llengües diferents del castellà.
