Condemnen France Télécom i tres exdirectius pel cas dels suïcidis
La justícia francesa els declara culpables “d’assetjament moral” als empleats
Fins a dinou treballadors es van llevar la vida entre els anys 2007 i 2010
André Amelot, de 54 anys, es va penjar. Camille Bodivit, de 48, es va llançar d’un pont. Sophie Cassou, de 42, va beure un còctel amb medicaments i alcohol. Michel Deparis, de 50, va deixar una carta escrita en què deia: “Em suïcido a causa de la meva feina a France Télécom.” Tot aquest article podria dedicar-se a descriure la manera com van abocar-se a la mort dinou treballadors d’aquest grup de telecomunicació francès, implicat en una onada de suïcidis entre el 2007 i el 2010. Un episodi tràgic que va revelar una de les pitjors cares de la gestió empresarial.
Una dècada després, la justícia francesa va declarar culpable ahir aquesta empresa, rebatejada com a Orange el 2013, i tres exdirigents per “assetjament moral institucional”. Didier Lombard, expresident i director general entre el 2005 i el 2010; Louis-Pierre Wenès, l’antic número dos, i Olivier Barberot, exdirector de recursos humans, van ser condemnats a un any de presó (amb vuit mesos d’empresonament condicional) i 15.000 euros de multa.
El Tribunal Correccional de París també va aplicar una sanció de 75.000 euros a l’empresa. Es tracta de les penes més elevades que havia demanat la fiscalia al final d’un mediàtic judici a França que va celebrar-se entre maig i juliol.
L’assetjament moral “pot tenir arrels profundes en l’organització laboral i les formes de gestió empresarial”, va assegurar la presidenta del tribunal. El cas dels suïcidis a France Télécom té 39 víctimes: dinou treballadors que van aconseguir-ho, dotze que van intentar-ho i vuit que van tenir una depressió.
Sentència inèdita
És el primer cop que es condemna per assetjament “institucional” i “sistèmic”. És a dir, l’assetjament deixa de ser fruit només d’una acció individual i esdevé també una estratègia empresarial que “tenia com a objectiu desestabilitzar els assalariats”. Dos anys després de la privatització el 2004, la direcció de France Télécom va adoptar una agressiva estratègia per introduir el grup “en el nou segle”. El principal objectiu: suprimir 22.000 llocs de treball en tres anys. “Faré els acomiadaments com sigui, per la porta o la finestra”, va dir el 2006 el llavors president, Lombard.
Entre finals d’aquell any i el 2010, els treballadors, molts dels quals eren funcionaris, van ser sotmesos a una forta pressió per deixar l’empresa o acceptar un canvi del lloc de treball. També van deixar-los en evidència publicant rànquings de productivitat. Al final es van assolir els objectius de la direcció i els accionistes. A un cost humà terrible.
