Trump incendia l’Iran
Els Estats Units ordenen la mort del poderós general Qasem Soleimani en territori iraquià com a resposta a “amenaces imminents” i enviaran més tropes a la zona
L’Iran i els grups xiïtes prometen una “dura venjança”
L’assassinat per ordre del president nord-americà, Donald Trump, del segon home més poderós de l’Iran, el general Qasem Soleimani, va desencadenar ahir una escalada de tensió a l’Orient Mitjà sense precedents. El bombardeig perpetrat en territori iraquià ha commocionat especialment l’Iran, que va anunciar per boca del líder suprem, Ali Khamenei, una “dura venjança” com a resposta a l’acció.
La matinada d’ahir, avions no tripulats nord-americans van bombardejar dos cotxes a la rodalia de l’aeroport de Bagdad, en els quals viatjaven el comandant dels Guardians de la Revolució i el vicepresident de les milícies xiïtes iraquianes Multitud Popular, Abu Mahdi al-Muhandis, que feia poc hi havien aterrat procedents de Damasc. Tota la comitiva va quedar reduïda a ferralles cremant i, a més dels dos dirigents, van morir set persones més.
Trump va prendre la decisió dijous al matí. Poc després de l’atemptat, es limitava a fer un tuit sense lletra i amb una bandera dels Estats Units. Més tard, sols va piular: “L’Iran mai ha guanyat una guerra, però no ha perdut mai una negociació.” El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va trucar ahir a la Xina, Alemanya i el Regne Unit per dir que l’assassinat era una prevenció davant “amenaces imminents”. Emprant la retòrica patriòtica habitual, Pompeo va dir: “No puc donar gaires detalls sobre la naturalesa de l’amenaça, però la ciutadania ha de saber que la decisió del president d’eliminar Soleimani del camp de batalla ha salvat vides nord-americanes.” L’atac arriba després de diverses setmanes d’enfrontaments entre els Estats Units i l’Iran i els seus aliats xiïtes en territori iraquià, que van començar a l’octubre i van continuar aquest desembre amb la mort d’un contractista dels EUA. El Pentàgon va respondre amb la mort de 25 milicians de Multitud Popular i va causar 51 ferits. Milers de xiïtes van assaltar l’ambaixada nord-americana a Bagdad. El Pentàgon va assegurar ahir en un comunicat: “Continuarem prenent totes les mesures necessàries per protegir la nostra gent i els nostres interessos en qualsevol indret del món.” Els Estats Units, que ja tenen milers de soldats a l’Iraq, ampliaran el contingent a la zona amb fins a 3.500 soldats, segons van avançar mitjans nord-americans. Washington va recomanar ahir als seus ciutadans marxar del país.
Mentre el govern iranià estudia quina resposta donarà a l’atac, els carrers de la capital, Teheran, s’omplien ahir de manifestants commocionats per l’atemptat en la primera de tres jornades de dol oficial. Comunitats xiïtes d’arreu del món sortien també a protestar i el Consell Suprem de Seguretat Nacional iranià assegurava que “aquest atac criminal” ha estat “l’error estratègic més greu dels Estats Units a la regió”.
LES FRASES
Silencis, ira i crides a la contenció
Convertit en l’escenari preferent dels enfrontaments entre els EUA i el seu veí, a l’Iraq l’atac llança més gasolina al foc de les històriques tensions entre la comunitat xiïta i la majoria social sunnita, part de la qual va sortir a celebrar ahir la mort de Soleimani, mentre que els països sunnites callaven o demanaven evitar “escalades”, com Egipte.
Els enfrontaments entre les dues comunitats han estat sovint violents i, probablement, no és casualitat que Soleimani fos mort a Bagdad en companyia d’un alt comandament de Multitud Popular. Aquestes milícies xiïtes iraquianes van tenir un paper destacat en la derrota d’Estat Islàmic al país fa dos anys. Forces xiïtes lluiten també a la guerra de Síria al costat del govern del president Baixar al-Assad, que ahir es va afegir a l’onada de condemnes a Washington. El govern iraquià s’hi va referir com una “violació de la sobirania i la dignitat” del país. El clergue xiïta iraquià Muqtada al-Sadr instava els seus combatents a estar “preparats”, i des del Líban, que també va condemnar l’“assassinat criminal”, el líder de Hezbol·là va clamar “venjança”.
Per la seva banda, els països europeus van mostrar preocupació i van fer una crida a la contenció i a evitar una escalada. Rússia va elogiar la figura de Soleimani, que “va lluitar abans que els Estats Units contra Estat Islàmic”, deia en una nota.
