El TC apressa la fiscalia per inhabilitar Torrent i la mesa
Li demana que investigui de nou el president, Costa i Campdepadrós per admetre el debat sobre l’autodeterminació
La fiscalia arxiva les denúncies per incompareixences en comissions
El Tribunal Constitucional (TC) estén el setge per fer efectiva una inhabilitació del president del Parlament, Roger Torrent, en aprovar ahir per unanimitat una nova demanda perquè la fiscalia investigui si van incórrer en possibles accions penals en admetre a tràmit la mesa el 29 d’octubre una moció presentada per la CUP en què mostrava la voluntat del Parlament d’exercir de manera concreta el dret a l’autodeterminació. La desobediència s’estén també al vicepresident primer de la mesa, Josep Costa; al secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i a la secretària quarta, Adriana Delgado, per aquest motiu i també per haver acordat rebutjar el 5 de novembre les sol·licituds de reconsideració plantejades pel PSC-Units, Cs i el PP.
El tribunal considera que es van ignorar i eludir les seves resolucions com ara la sentència que va declarar inconstitucional i nul·la la resolució del 9 de novembre del 2015 al Parlament “sobre l’inici del procés polític a Catalunya”. De fet aquest sentència és la que va motivar que el govern de Pedro Sánchez presentés abans de les eleccions un reguitzell d’incidents d’execució de sentència en un Consell de Ministres del 8 de novembre per considerar que resolucions aprovades pel Parlament sobre l’1-O, els presos, la presència de la Guàrdia Civil a Catalunya o la reprovació del rei vulneraven l’ordre constitucional. I el cas és que ahir mateix el Tribunal Constitucional va declarar extint un altre incident d’execució de sentència perquè els acords impugnats sobre la independència ja havien estat anul·lats.
En la nota del TC avançant el contingut de la interlocutòria, considera que el Parlament va vulnerar l’ordre constitucional i estatutari i va actuar de “manera inequívoca per exercir el dret a l’autodeterminació” i persegueix “continuar amb l’inconstitucional procés secessionista de Catalunya”. L’acord també desestima els recursos de súplica de Costa, Campdepadrós i 32 diputats del Parlament contra la providència del 12 de novembre sobre l’admissió d’aquest incident d’execució. En el ple d’aquell mateix dia, la votació de la declaració política sobre l’autodeterminació es va fer tres minuts abans que el tribunal els comuniqués que no podien fer-ho.
Aquest és el segon cop que el tribunal es dirigeix a la fiscalia per exigir les “responsabilitats penals que pugui correspondre”, ja que el 28 de gener també ho va fer per haver permès el 22 i 25 d’octubre que el ple de la cambra tramités i aprovés un text en què es reprovava el rei Felip VI i es defensava el dret a l’autodeterminació. En aquell cas se citava Torrent, Costa i Campdepadrós.
Fiscalia i les comissions
Segons van explicar des de la mesa, la fiscalia ha arxivat les denúncies per incompareixença de diversos membres del govern del PP de Mariano Rajoy i alts càrrecs del govern espanyol en la comissió d’investigació parlamentària dels atemptats del 17 d’agost del 2017, en considerar que no hi estaven obligats. Tot i això la mesa va acordar portar a la fiscalia les incompareixences reiterades en la comissió sobre l’aplicació del 155 de l’expresident del Senat Pío García-Escudero i el membre del PP Ignacio Cosidó.
Junqueras insisteix en l’habeas corpus
La defensa del líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha demanat reconsiderar la decisió del jutjat de Manresa que va denegar admetre a tràmit l’habeas corpus que va presentar el 10 de gener, un escrit on argumenta que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea està per sobre de qualsevol òrgan nacional i això “vulnera el dret d’accés als tribunals, de tutela judicial i a la llibertat i drets polítics relacionats”.
