Política

Testimoni en fals

resultat

La “patologia processal”, segons juristes, de dividir la causa contra els independentistes catalans en diferents òrgans judicials és el que ha provocat dues resolucions oposades, al Suprem i a l’Audiencia Nacional

La declaració del coronel Pérez de los Cobos i la del tinent coronel Baena són les més controvertides

El magistrat Sáez fa un vestit a mida al tinent coronel Baena i al seu sistema d’investigació

La sentència de l’Audiencia Nacional, coneguda dimecres, que ha absolt l’anterior direcció de la policia catalana dels delictes de sedició i desobediència, ha sobtat experts i profans per com uns mateixos fets poden ser interpretats en sentit totalment oposat. A l’Estat espanyol, no és estrany que dos jutges o tribunals arribin a diferents conclusions, com ara en les clàusules sòl, però es realitzen plens jurisdiccionals per unificar criteris.

L’Audiencia Nacional, amb la resolució, ha tornat l’honorabilitat al major dels Mossos Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, a més de l’exdirector Pere Soler, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i tot el cos policial, ha destacat la penalista Olga Tubau, defensora dels policies i lloada per la seva gran proesa jurídica de capgirar el pitjor, ja que l’alt tribunal espanyol, amb la condemna als líders catalans, havia fixat un relat dels fets viciat. La “patologia processal”, segons juristes, de dividir la causa contra els independentistes catalans en fins a quatre òrgans judicials diferents ha provocat aquest disbarat jurídic. La sentència de Trapero és un relat de fets i de contrast de proves amb sensatesa, mentre que la del Suprem està farcida de judicis de valor sense provar. “Res comparable la minuciosa valoració de la prova que ha fet l’AN en el judici de Trapero amb la que va fer el TS en el judici del procés”, va lamentar en una piulada l’advocat de Dolors Bassa, el penalista Mariano Bergés.

El pes i la credibilitat que el Suprem va donar al coronel de la Guàrdia Civil i coordinador dels tres cossos policials contra l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i a la instrucció incriminatòria feta pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, desmuntada ara amb fins a vuit “contraindicis”, pel magistrat Ramón Sáez, ponent de l’absolució de Trapero, encara fan més esfereïdora la presó dels nou independentistes. No obstant, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha fet un llarguíssim vot particular donant plena credibilitat a la investigació feta per la Guàrdia Civil contra Trapero. Només una condemna per fals testimoni contra Baena i Pérez de los Cobos podria fer revisar la condemna als presos polítics o una prova nova. Ni un miracle, vaja. El penalista Andreu van den Eynde, defensor dels líders d’ERC al Suprem, va piular: “Llegides les sentències, el nostre sistema judicial hauria de començar a filtrar i ser crític amb els atestats de ciència-ficció.” Comparant les dues sentències, és fàcil veure com aquests dos testimonis policials fins ara clau queden en fals.

Coronel Diego Pérez de los Cobos

El coordinador policial de l’1-O, enviat pel govern espanyol a Catalunya i validat per la fiscalia i la magistrada del TSJC, és citat sis cops de manera directa en la sentència del Tribunal Suprem i la seva credibilitat no és pas qüestionada, mentre que en la de l’Audiencia Nacional, amb 31 citacions, la majoria sobre les reunions policials, sí.

“Sobre la innegable vinculació causal entre el discurs del senyor Forn, l’actuació de les altres forces i cossos de seguretat i les conseqüències de l’ocupació dels centres per la mobilització Escoles Obertes, és contundent el testimoni del ja citat Sr. Nieto, secretari d’estat de Seguretat, així com dels senyors Millo i Pérez de Los Cobos. [...] Segons van reiterar en els seus testimonis, d’haver arribat a conèixer que el senyor Forn ocultava la real intenció de no desallotjar els mobilitzats ocupants de centres, ells haurien actuat a tal fi”, escriu el magistrat Marchena en la pàgina 370 de la sentència del Suprem.

Per contra, el ponent de l’Audiencia Nacional, el jutge Ramón Sáez, afirma en la plana 30 de la resolució: “El coronel de la Guàrdia Civil Sr. Pérez de los Cobos, llavors director del gabinet de coordinació de la secretaria d’estat del Ministeri de l’Interior, va sostenir que hi havia una complicitat entre el Sr. Trapero i els responsables del procés separatista. Era una percepció, va dir, que va tenir en la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre, quan el major va intervenir-hi. [...] Una percepció personal representa una primera aproximació a un fet a través dels sentits i afectes, un judici de caràcter provisional, el que posa de manifest la seva debilitat per sustentar un fet com l’existència d’un acord, explícit o implícit, del major amb el president del govern respecte a la celebració del referèndum.” El magistrat anul·la la credibilitat de De los Cobos, tot afegint-hi: “Un testimoni d’excepció d’aquella reunió era el Sr. Puigserver Martínez, secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, que va desacreditar aquesta impressió, en afirmar: «No vaig percebre que el major es manifestés en línia amb el president, no va fer gestos que permetessin inferir tal posició.»”

Tinent coronel Daniel Baena

Al tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial del cos i instructor de la causa contra els independentistes catalans, al Suprem, al TSJC, a l’Audiencia Nacional i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, se li fa un vestit a mida en la sentència de l’Audiencia Nacional pel seu peculiar sistema d’investigació. Per contra, el Suprem valida i reprodueix tots els seus atestats i teories acusatòries en la sentència, tot i que admet que no valora cap testimoni de l’1-O, ni policies ni ciutadans, “per la càrrega emotiva” i “la seva memòria selectiva”. El Suprem tampoc accepta la queixa de les defenses perquè no va amonestar Baena quan va opinar que la tardor del 2017 a Catalunya hi havia “un clima insurreccional”, mentre que el president Marchena va tallar de manera maleducada i agressiva la testimoni d’Òmnium Marina Garcés en descriure els seus sentiments l’1-O.

En la pàgina 28 de la resolució, l’Audiencia Nacional qüestiona els atestats de Baena en manifestar: “S’incorre en un mode d’argumentar que sembla allunyat dels paràmetres del raonament probatori indiciari, en la mesura que, lluny d’inferir a partir de fets o circumstàncies que funcionen com premisses, amb la finalitat d’adquirir coneixement vertader sobre el fet en disputa, es parteix del que se suposa cert, que s’assumeix en tal concepte, encara que sigui l’objecte a provar, la conclusió a la qual es vol arribar. En el cas, la conclusió –que l’acusat estava integrat en el comitè de coordinació i organització del procés independentista–, que és el fet principal discutit, es converteix en el punt de partida, en introduir-lo en les premisses.” En aquest sentit, el magistrat Sáez va desmuntant les hipòtesis acusatòries de Baena amb contraproves. Per exemple, que del tràfic de trucades i correus electrònics d’aquella època, el major Trapero no en tenia cap amb el president Puigdemont ni amb el llavors líder de l’ANC, Jordi Sànchez, més que les d’aquell 20 de setembre per la concentració a la seu d’Economia. Sense comunicació sembla impossible estar d’acord amb els líders polítics, raona el magistrats. Una altra prova que contradiu Baena és que Trapero enviava les ordres de la fiscalia al conseller no per alertar-lo, sinó perquè calia implementar-les amb recursos materials. A més, no eren secretes perquè una part va ser difosa per la fiscalia general de l’Estat a la premsa. Tot lògica, cap especulació.

Major Josep Lluís Trapero

La sentència del Suprem cita 14 cops el major Josep Lluís Trapero, en gran part per explicar les dues reunions amb el govern de Puigdemont, el 26 i 28 de setembre, en què se’ls demanava que desconvoquessin el referèndum pel perill d’incidents, amb tanta policia al carrer. Són fets clau per l’Audiencia Nacional, ja que –al seu parer– demostra que Trapero no té cap connivència amb el govern. El Suprem, però, no ho valora a favor de la policia catalana, a la qual qüestiona i qualifica de “passiva” durant l’1-O, sense que aquesta es pogués defensar en aquell judici.

L’advocat de l’exconseller de l’Interior va informar del gran desplegament de recursos de la policia catalana per l’1-O, que es va documentar fins a l’últim detall en el judici a l’Audiencia Nacional. Així, el Suprem manté que a la seu d’Economia hi havia “el reduït nombre de Mossos que diàriament s’encarrega de la vigilància dels edificis” i que “més tard va venir un equip de mediació, i no es va fer el perímetre de seguretat”. Per contra, l’Audiencia Nacional en els fets provats detalla que ja al matí hi ha quatre unitats dels antiavalots a la Gran Via, mentre la resta està donant suport a altres escorcolls.

I, davant les crítiques del Suprem a la “passivitat” dels Mossos, l’Audiencia Nacional sosté que Trapero va actuar “de manera prudent” i “per evitar danys majors”. I, quan De los Cobos confessa que no van voler actuar en l’acció d’Escoles Obertes, l’Audiencia es congratula que s’usés el principi “proporcionalitat, oportunitat i congruència” perquè des del “TSJC fins al fiscal superior” sabien què implicava el moviment social d’ocupar els centres de votació (ningú se n’amagava) i “cap d’ells va ordenar desallotjar-los”.

El dret de manifestació

Finalment, un contrast greu és que el Suprem, que és l’òrgan superior que fixa la jurisprudència, és menys garantista que l’Audiencia Nacional pel que fa al dret de manifestació. “No s’han criminalitzat actes de protesta. Cap ciutadà, ni els processats, ha estat acusat de manifestació il·lícita”, sosté el Suprem, i cita un parell de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Amb tot, hi afegeix: “Però una cosa ben diferent a la dissidència [...] és l’oposició activa i concertada, front a actuacions d’agents de l’autoritat amb suport legal i constitucional encaminades a donar compliment a un concret mandat judicial. Aquella actuació [l’1-O] és indubtable, desborda els límits del que ha de considerar-se legítim dret de reunió per l’exteriorització de la protesta.”

Un raonament, el de Marchena, que certs penalistes van alertar que obria la porta a acusar de sedició el moviment de la PAH, perquè barra el pas a una comitiva judicial perquè executi un desnonament d’una família.

Per contra, el magistrat Sáez, en l’absolució de Trapero i l’exdirecció dels Mossos, replica: “Considera el fiscal en el seu informe que els acusats van utilitzar com a excusa per desobeir la resolució judicial, l’enunciat de la interlocutòria del TSJC que s’hauria de vetllar per la convivència ciutadana, quan el primer que haurien d’haver fet és intervenir els mitjans i impedir la celebració del referèndum, i no preocupar-se per la proporcionalitat, l’oportunitat i la congruència. No obstant –alerta el jutge–, qualsevol intervenció amb l’ús de força pot suposar una ingerència en drets fonamentals que vinculen tots els poders públics.” I hi afegeix que és per això que el TEDH ha fixat “estàndards precisos pel control policial de les protestes i la dispersió de manifestats, inclús en reunions il·legals”, i detalla fins a sis sentències del TEDH sobre aquests límits. Sáez remata tot recordant: “En aplicació d’aquesta doctrina, el tribunal ha condemnat Espanya (a l’octubre) per violació del dret de reunió per considerar injustificada la dissolució per la força d’una manifestació pacífica.”

77
cops els Mossos
són citats en la sentència del Tribunal Suprem contra els independentistes catalans. El cos no era jutjat en aquell judici, però s’hi recullen adjectius despectius vers els seus plans i actuacions en les mobilitzacions del 20-S i el referèndum de l’1-O.
14
vegades Trapero
és anomenat en la resolució escrita pel magistrat Marchena. La majoria, per la seva reunió amb el llavors president Puigdemont perquè desconvoqués el referèndum, però també per la seva suposada supeditació als designis dels governants, sense cap prova objectiva que ho corrobori, com ha detallat ara l’Audiencia Nacional en una sentència d’orfebreria.
El mateix Sr. Forn va declarar que va donar el seu vistiplau al pla dut a terme pels Mossos. En concret, al sens dubte insuficient desplegament dels denominats binomis a tots els col·legis electorals, per més que negui haver dissenyat el pla operatiu
Manuel Marchena
Ponent sentència Suprem
Són nombrosos els fets que funcionen com a contraindici de la hipòtesi de l’existència d’un acord dels acusats [Trapero, Laplana, Soler i Puig] amb els responsables polítics i socials del procés independentista i de les mobilitzacions durant el període del setembre i l’octubre del 2017
Ramón Sáez
ponent sentència AN


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional crida un tuitaire a declarar per una piulada contra el rei Felip VI

Reus

Vox es desvincula però evita condemnar el xat d’exmilitars

Madrid

Podem planteja que el delicte de sedició només s’apliqui si s’utilitzen armes

Madrid
En directe
Congrés dels diputats

Calviño manté la previsió de creixement per al quart trimestre

Madrid

Ayuso diu que Catalunya gasta en “accions independentistes” l’equivalent al cost de 17 hospitals com l’Isabel Zendal

Madrid

Torra diu que tornaria a penjar la pancarta en suport als presos, però afegiria una referència “als 2.850 represaliats”

barcelona
En directe
Parlament

El ple debat el decret per pal·liar la crisi de la Covid-19 al sector cultural

Barcelona

L’oposició retreu al Govern la gestió de la pandèmia i li reclama més diàleg

Barcelona

Aragonès avisa que els propers dies són “extremadament crítics”

Barcelona