Cop a Memorial, pilar de la defensa dels drets a Rússia
El Tribunal Suprem rus ordena la “liquidació” de l’ONG, que denuncia des de fa trenta anys les repressions polítiques soviètiques i els abusos sota el règim de Putin
L’organització lluitarà per mantenir la seva activitat
Cop de la justícia russa als drets i a la memòria. El Tribunal Suprem va ordenar ahir la dissolució de Memorial, la principal organització de drets humans de Rússia i veu dels represaliats durant l’era soviètica.
La decisió de “liquidació” satisfà la petició de la fiscalia –que havia acusat l’ONG de crear “una imatge falsa de la Unió Soviètica com a estat terrorista”– i afecta tant l’organització de memòria històrica com la de defensa dels drets humans, que integren Memorial Internacional.
Fundada formalment fa tres dècades, Memorial s’ha dedicat tant a investigar les repressions polítiques soviètiques, com a denunciar els abusos dels drets humans comesos a Rússia des de la caiguda de l’URSS, el 1991. Des d’un principi, va posar l’èmfasi en la rehabilitació i defensa de les víctimes de l’estalinisme i, posteriorment, es va concentrar en les repressions a càrrec del règim de l’actual president, Vladímir Putin.
L’ONG ha denunciat especialment la situació a Txetxènia –aquestes crítiques van costar la vida a la directora de la filial de Grozni, Elena Estemírova, assassinada el 2009–, la llei que restringeix la llibertat de manifestació, la que limitava les adopcions internacionals o la que perseguia la propaganda homosexual.
També ha qüestionat el paper rus en la guerra d’Ucraïna, fet que l’ha convertit en objecte d’atacs vandàlics per part dels ultranacionalistes. Durant el judici, el fiscal, Aleksei Zhafiàrov, va acusar Memorial de “tergiversar” la memòria de la victòria sobre Alemanya en la “Gran Guerra Pàtria” (1941-45) i d’haver incomplert les funcions del seu estatut d’“agent estranger”. Aquesta categoria, a la qual pertany des del 2016, designa les organitzacions que es considera que actuen contra els interessos russos perquè reben diners de l’estranger.
“Vergonya!”, es va poder sentir ahir davant de l’edifici del Suprem, on es van concentrar unes cent persones per donar suport a l’organització. Abans de conèixer el veredicte, el veterà advocat Guenri Reznik va qualificar d’“il·legal” la demanda de la fiscalia i va avançar que recorrerà contra una sentència condemnatòria fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, si cal. El director de Memorial Internacional, Yan Rachinski, va afirmar que la sentència no suposa el cessament de les activitats de Memorial, ja que l’ONG té organitzacions adscrites que no estan registrades o no figuren com a persones jurídiques. “Suspendre les activitats de Memorial no entra dins de les possibilitats de la fiscalia”, va subratllar. El líder del partit Iàbloko, Grigor Iavlinski, va qualificar la sentència del Suprem de “decisió política”, mentre que el govern alemany denunciava que es deixa “sense veu les víctimes de la repressió”.
Memorial, que el 2009 va rebre el premi Sàkharov del Parlament Europeu, ha estat candidata en diverses ocasions al Nobel de la pau.
LES FRASES
Diàleg amb els EUA, el 10 de gener
RedaccióL’administració Biden va confirmar ahir que les discussions amb Rússia sobre el control d’armes nuclears i les tensions a Ucraïna tindran lloc el pròxim 10 de gener a Ginebra. Per part russa, la trobada va ser confirmada ahir pel viceministre d’Exteriors, Serguei Riabkov, que va parlar de converses sobre “projectes d’acord” comuns.
A mitjan mes, Moscou va divulgar els esborranys del tractat i l’acord que proposa als EUA i a l’OTAN, respectivament, per obrir una nova etapa de seguretat després de la inestabilitat que, segons el Kremlin, va portar el final de la guerra freda i la consegüent hegemonia global. En aquests documents, Rússia marca com una línia vermella innegociable l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN i proposa un nou tractat que prohibeixi el desplegament d’armament nuclear a l’exterior de les fronteres de Rússia i els EUA, i la retirada de les armes ja desplegades abans de l’entrada en vigor del document vinculant que proposa.
En aquest sentit, les dues parts es comprometrien a destruir la infraestructura ja existent a l’estranger i a deixar d’efectuar assajos nuclears i instruir especialistes civils i militars d’altres països, entre altres propostes. Washington ha dit que vol consultar els aliats europeus abans de pronunciar-se sobre les proposicions russes.
