Política

Els nacionalismes, més forts que mai

El ‘Brexit’ incrementa les tensions territorials entre les quatre nacions del Regne Unit

Escòcia planeja un altre referèndum el 2023

El Sinn Féin podria guanyar per primer cop a Irlanda del Nord

El Brexit ha incrementat les tensions territorials entre les quatre nacions que integren el Regne Unit: Anglaterra, Irlanda del Nord, el País de Gal·les i Escòcia. Des d’aquests territoris, s’interpreta el Brexit com una forma de nacionalisme anglès. I ha provocat un contramoviment de la resta de nacionalismes, que estan ressorgint. Quan, durant la campanya del 2016, preguntàvem als partidaris del Brexit si votarien sortir de la UE si això signifiqués la separació d’Escòcia i Irlanda del Nord, tal com avisaven els experts, la majoria deien que sí, que acceptaven pagar aquest preu.

A Escòcia sembla pràcticament inevitable la celebració d’un nou referèndum. La ministra principal, Nicola Sturgeon, l’ha programat per al 2023, quan es preveu que s’hagi superat l’epidèmia. El debat independentista s’havia acabat a Escòcia després de la consulta del 2014, en què es van imposar els unionistes britànics amb el 55% dels vots. Però el Brexit, dos anys després, ho va canviar tot. Continuar a la UE va ser un dels principals arguments dels unionistes escocesos. Escòcia i Irlanda del Nord van votar no al Brexit. Anglaterra i el País de Gal·les, sí.

A Escòcia es van igualar els sondejos al 50%. Però no va ser fins a l’arribada al poder de Johnson, el juliol del 2019, amb la promesa del Brexit, que es van disparar a favor dels independentistes. Van arribar fins al 58%. En les eleccions del maig, el Partit Nacional Escocès (SNP) es va imposar per majoria, juntament amb els Verds, amb la promesa de celebrar una nova consulta. El govern central encara s’hi oposa, però esperen que en els propers mesos accedeixin a convocar-lo per la pressió popular i electoral. Quan baixi la covid, començarà la campanya del sí en el nou referèndum.

El Brexit també va provocar un ressorgiment del nacionalisme al País de Gal·les, on el suport a la independència havia estat sempre molt baix, per sota del 20%, i ara ha pujat fins al 39%. La situació també és delicada a Irlanda del Nord. El Brexit va provocar moltes tensions amb els unionistes i els lleialistes probritànics. Per poder tancar l’acord amb la UE, Johnson va accedir a deixar la regió d’Irlanda del Nord alineada comercialment amb la UE, tot i la forta oposició dels unionistes, que aleshores eren socis de govern i que es van sentir traïts.

Les tensions a Irlanda del Nord van sorgir des del primer dia del Brexit, l’1 de gener del 2021. Hi va haver disturbis entre unionistes i la policia. El 4 de març, els principals grups paramilitars lleialistes van emetre un comunicat en què retiraven el suport als acords de pau de 1998. Pel cantó republicà irlandès, el Sinn Féin va començar a parlar d’un referèndum de reunificació de l’illa que estaria inclòs en els acords de pau però no se n’havia parlat fins ara. La propera data clau serà el 5 de maig, quan se celebraran els comicis regionals amb el principal partit unionista, el DUP, en crisi per culpa del Brexit, i el Sinn Féin, que per primer cop podria guanyar a les urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN BARRERA I ARANDA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

la seu d’urgell

Comuns, el PSC i ERC pacten per evitar la saturació de locals d’oci a l’Eixample

Barcelona

Torra denuncia les traves d’Espanya amb Pegasus

Barcelona
La Primera República, oblit i record
opinió
FERRAN PEDRET

La Primera República, oblit i record

Diputat del PSC al Parlament

La UE exclou dreceres en l’adhesió d’Ucraïna

Brussel·les

Hasél i deu acusats, lliures dels aldarulls del 2018

LLEIDA

Washington i Pequín xoquen per un “globus espia”

WASHINGTON / PEQUÍN

Tenas, cap de llista de GdP a Palafrugell

PALAFRUGELL
GIBRALTAR

Incident diplomàtic entre l’Estat espanyol i Gibraltar