El govern circumscriu a l’Alt Pirineu i l’Aran la consulta sobre els Jocs d’hivern
La votació tindrà lloc a la primavera i exclourà els habitants de l’àrea metropolitana i el Prepirineu
Vilagrà preveu “externalitzar” disciplines a “altres territoris i països”
La Generalitat els anomena Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineu Barcelona 2030, però, malgrat que el nom de la capital de Catalunya figuri en la candidatura, els barcelonins no podran votar en la consulta popular que el govern està organitzant per a finals de la primavera i que considerarà vinculant. Només els 63.000 habitants majors de 16 anys de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran (l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran) podran participar en la votació, que encara no té data ni pregunta. A part dels barcelonins, tampoc podran fer-ho els ciutadans del Solsonès, el Berguedà i el Ripollès.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va presidir la primera reunió de la taula territorial per configurar la candidatura, amb participació dels consells comarcals prepirinencs, diputacions i l’Ajuntament de Barcelona. “Centrar-nos en la vegueria de l’Alt Pirineu és per acostar les decisions al territori on passaran els esdeveniments; ens creiem les vegueries”, va argumentar Vilagrà. Tanmateix, el govern vol que també quedi “un llegat per a la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana”.
En qualsevol cas, es tracta d’una candidatura impulsada per Catalunya, però la Generalitat preveu que les disciplines sense tradició al país i que requereixin infraestructures “faraòniques” que només s’hagin d’utilitzar quinze dies s’externalitzin a “altres territoris i països”.
En aquest sentit, el president d’Aragó, Javier Lambán, preveu reunir-se molt aviat, abans que acabi el mes de gener, amb el president català, Pere Aragonès, per abordar els Jocs. De moment, segons la consellera, no s’ha parlat de la possibilitat que s’hi afegeixi Andorra.
“No tindria sentit que construíssim infraestructures ad hoc per quinze dies. Plantegem una candidatura sòlida, coherent, sostenible, que no plantegi obres faraòniques amb disciplines en què nosaltres no tenim tradició”, va resumir Vilagrà, en un missatge per convèncer els opositors als Jocs. Kilian Jornet, Araceli Segarra, Quim Torra, Lluís Llach, Ruben Wagensberg i Anna Gabriel es van adherir el desembre passat al manifest Per un Pirineu viu, aturem els Jocs d’hivern, impulsat per la plataformaStop JJOO.
LA FRASE
Més del 74% de la vegueria afectada veu interessants els Jocs d’hivern
El 74,6% dels ciutadans de l’Alt Pirineu i l’Aran pensen que la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern seria interessant per al Pirineu, mentre que el 20,7% opinen el contrari, segons una enquesta del govern feta pública ahir. Al conjunt del país, el 73,3% dels enquestats veuen positiva per al territori la candidatura, mentre que el 68,1% consideren que beneficiaria tot Catalunya. Tres de cada quatre catalans veuen de bon ull la possibilitat dels Jocs, encara que això és irrellevant, perquè el govern ha decidit que només votaran els habitants de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran. Sigui com vulgui, els catalans valoren especialment la possibilitat d’internacionalització, la promoció econòmica, el creixement econòmic i la millora de les infraestructures, però també hi veuen perills. “Llegim molt clarament què diu la ciutadania en relació amb el possible cost econòmic que podrien tenir els Jocs o l’impacte ambiental. Som molt sensibles a aquests riscos”, va recalcar la consellera Vilagrà. L’enquesta es va fer entre el 9 i el 20 de desembre a més de 1.500 persones, 300 de les quals, de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. La millora de les infraestructures apareix com el principal repte del Pirineu.
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) celebra el “suport massiu” dels catalans a la candidatura. El seu president, Gerard Esteva, assegura que el projecte “és sostenible des del punt de vista econòmic, ecològic i social i està alineat amb els objectius del Comitè Olímpic Internacional”. La UFEC demana reduir costos, un compromís ecològic i la necessitat de deixar un llegat.
