Ningú entre la família ultradretana europea vol recordar les abraçades a l’aliat rus, Vladímir Putin. Ni tan sols l’hongarès Viktor Orbán, una de les bèsties negres de la política europea. Li va costar més que a altres socis de la Unió Europea (UE) condemnar la invasió a Ucraïna. Però ara s’ha arrenglerat amb la dinàmica de l’ajut al veí, sigui per convicció o per por compartida d’una ofensiva que ningú no gosa ja pronosticar on acabarà.

Polònia, el soci europeu més lleial a l’OTAN, ja no feia la farina blana a Putin. Al contrari: representava, com els bàltics, la reclamació de reforçar el flanc est de l’Aliança Atlàntica cada cop que Moscou feia un moviment. Però rebutjava, com Hongria, l’acollida de refugiats, fossin derivats del conflicte sirià o de la migració irregular arribada de la Mediterrània.

La guerra de Putin ha cohesionat l’anomenat B-9 o “bloc de Bucarest”. Ahir es van reunir a Varsòvia, entre demandes del president polonès, Andrzej Duda, de subministrar armes a Ucraïna i mentre els governs respectius agilitzen l’acollida dels ucraïnesos que fugen de la guerra. Principalment, dones i nens, ja que els homes entre 18 i 60 anys estan mobilitzats per defensar el seu país.

El B-9 el formen antigues repúbliques soviètiques, com les bàltiques Estònia, Lituània i Letònia, més països de l’est europeu que van quedar en territori del Pacte de Varsòvia –Eslovàquia, Bulgària, la República Txeca i Romania, a més de Polònia i Hongria–. De satèl·lits de Moscou, van passar a socis de la UE i de l’OTAN. En l’obertura de la cimera, hi havia la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, que a Varsòvia s’acostuma a rebre amb cara de pomes agres, enmig de les successives topades amb Brussel·les per les controvertides reformes judicials i la pressió sobre els mitjans de comunicació i col·lectius LGTBI del govern ultraconservador de Mateusz Morawiecki.

Aquest cop, no hi havia males cares, sinó molta preocupació. Quatre dels països del B-9 són fronterers amb Ucraïna –Polònia, Hongria, Eslovàquia i Romania–. Polònia ha habilitat ja vuit punts per acollir els desplaçats ucraïnesos. Hongria, Romania i Eslovàquia han equipat centres esportius i altres naus per atendre’ls. Només a Polònia, n’hi arribaran uns 30.000 cada dia, segons les autoritats del país, mentre que als altres països seran entre 5.000 i 10.000.

L’ONU calcula que la guerra provocarà un milió de desplaçats. Alemanya, país que el 2015 va acollir gairebé un milió de refugiats, ja ha anunciat “ajut massiu” a aquests socis veïns d’Ucraïna. L’aleshores cancellera Angela Merkel no va tancar les fronteres a aquells refugiats, malgrat les pressions del seu bloc conservador. Ara el socialdemòcrata Olaf Scholz està compromès a fer front a aquesta crisi, conscient que el seu país serà el destí preferent de molts ucraïnesos, en cas que la invasió no sigui un “conflicte llampec”.