Política

El govern espanyol demana al Parlament Europeu que el català es pugui utilitzar als plens

La mesura es va pactar a la taula de diàleg a finals de juliol

L’executiu espanyol es compromet a assumir les despeses de la iniciativa

El govern espanyol ha enviat una carta al Parlament Europeu (PE) en la que sol·licita que sigui possible utilitzar el català, el gallec i el basc en els plens que se celebrin a la institució i que s’equipari a la resta de llengües oficials que utilitzen els eurodiputats a les intervencions. Es tracta d’una mesura pactada a la taula de diàleg.

El govern espanyol s’ha mostrat disposat a negociar els detalls pràctics per fer possible la iniciativa d’acord amb les “deliberacions dels òrgans de la cambra si es respon positivament a la proposta”. A més, s’ha compromès a assumir les despeses de la iniciativa i a negociar els detalls de la posada en marxa.

Segons ha explicat el ministeri de Política Territorial, la petició té precedents el 2005 i 2009 quan des d’Exteriors es va proposar la negociació d’un acord administratiu entre el Parlament Europeu i l’Estat que permetés certs usos de les llengües de l’Estat al Parlament Europeu.

A finals de juliol, a la darrera reunió de la taula de diàleg, els governs català i espanyol van acordar protegir el català a l’escola i impulsar-lo al Senat i al Parlament Europeu.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i la ministra de Política Territorial i portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, han celebrat aquest divendres una reunió de treball amb l’objectiu d’impulsar les accions concretes que permetin desenvolupar els compromisos per a la protecció del català acordats a la taula de diàleg. A la reunió s’ha explicat que la petició a l’Eurocambra s’ha fet en un context de major demanda de “transparència” i millores en la “participació ciutadana”.

Garriga ha proposat a Rodríguez un pla de treball detallat per tal de garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a les administracions de l’Estat en català.

Segons explica el departament de Cultura, Rodríguez, que és responsable del Consejo de Lenguas, ha explicat la seva tasca en relació a aquests compromisos per a la protecció i l’impuls de la llengua catalana i de la resta de llengües oficials.

Garriga: “Volem que la ciutadania es pugui relacionar en català amb l’administració estatal i europea”

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha celebrat aquest divendres el pas fet per l’executiu espanyol de demanar per carta al Parlament Europeu (PE) que permeti utilitzar el català, el gallec i el basc als plens i que s’equipari a la resta de llengües oficials que utilitzen els eurodiputats a les intervencions. El ministeri d’Exteriors ha enviat la carta en compliment d’un dels acords de la taula de diàleg.

“Volem que els ciutadans de Catalunya es puguin expressar en català amb les administracions estatals i europees”, ha assegurat Garriga. La consellera ha afegit que l’objectiu és que aquesta comunicació es pugui fer de manera oral, escrita i digital, una forma de comunicació cada cop més present.

Garriga ha fet aquestes manifestacions després de reunir-se a Madrid amb la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez per impulsar les accions concretes que permetin desenvolupar els compromisos per la protecció del català acordats a la taula de diàleg.

A la trobada, Garriga ha proposat a la ministra un pla de treball detallat per tal de garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a les administracions de l’Estat i europees en català. “Volem fixar un calendari de com es poden afinar aquestes actuacions per no deixar de treballar i que el nostre objectiu es faci realitat el més aviat possible”, ha indicat la consellera.

La titular de Cultura ha posat l’èmfasi en la cronologia dels fets: “El 27 de juliol vam fer la petició a la mesa de negociació i avui hem quedat amb la ministra per parlar del català i de la relació en aquesta llengua de la ciutadania amb l’administració. I avui mateix el ministre d’Exteriors ha presentat la carta a la mesa del Parlament Europeu”. “Nosaltres creiem que les coses no passen per casualitat”, ha apuntat.

La mesura té precedents el 2005 i 2009, durant el mandat de Zapatero, quan des d’Exteriors es va proposar la negociació d’un acord administratiu entre el Parlament Europeu i l’Estat que permetés certs usos de les llengües de l’Estat al Parlament Europeu. En aquelles dues ocasions, però, la iniciativa no va tirar endavant. La petició d’ara l’estan negociant els grups parlamentaris, ha explicat Garriga, que ha desitjat que aconsegueixi la majoria suficient per ser aprovada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sis anys de presó i inhabilitació perpètua per a Cristina Fernández, per corrupció

buenos aires

Montse Bergés substitueix Bernat Solé com a delegada del govern a Lleida

barcelona

El govern assegura que “no s’està lluny” d’assolir un acord pels pressupostos amb Comuns, PSC i Junts

barcelona

Zelenski visita el front a Donestk

kíiv

Sánchez no descarta una reforma de la malversació sense rebaixar les penes per corrupció

madrid

El govern, a l’ANC: “No som l’adversari, que no s’equivoquin”

barcelona

El CDR crema fotografies de la Constitució i banderes espanyoles

barcelona

La justícia britànica reconeix la immunitat de Joan Carles I fins a la seva abdicació

londres

Milers de persones protesten a Barcelona contra el nou delicte de desordres públics

barcelona