Vicenç Oller, un centrista a les ordres de Pujol
L’economista, conseller del primer govern, va ser sempre un home influent en l’economia del país
Vicenç Oller va morir el dia de Sant Jordi a l’edat de 84 anys. Serà recordat com un dels homes que va formar part del primer govern de Jordi Pujol (1980-1984), que li va confiar la conselleria d’Indústria i Energia tot i que era independent. Aquell govern es va formar amb el suport d’ERC. Allò va ser conseqüència inesperada de la derrota del PSC de Joan Raventós, que va renunciar a una grosse koalition amb els convergents. Oller, economista de la UB i professor a Esade, també va ser president de la patronal del metall. Els que el van tractar en destaquen el seu tarannà dialogant, tant en el govern com al capdavant del Cercle d’Economia.
Com explica Andreu Morillas a Passant comptes, Oller se situava políticament al centre, proper al Centre Català, que es va presentar en coalició amb Unió a les primers eleccions del 1977. La presència al govern de Pujol responia a la seva aproximació als Centristes de Catalunya, que es van presentar amb coalició amb la UCD de Suárez, que van votar a favor de la investidura del president. La idea era bastir ponts amb l’empresariat de Foment, en aquell moment no gaire pujolista, i amb el govern de Madrid. Oller, de fet, va tornar després a la presidència del Cercle d’Economia (1987-1989) i a la secretaria general de Foment de Treball.
Francesc Sanuy recorda a Diuen que tinc memòria que la tarda del cop d’estat del 23-F el president es va dirigir també separadament als consellers independents del govern per donar-los instruccions i per demanar-los “normalitat total”.
Oller ja no va continuar en el segon govern de Pujol després del triomf el 1984, segons Andreu Morillas, perquè ja ho havia dit prèviament. “No era un home de Convergència.” Amb tot, el 1986 va participar en la constitució de la Fundació del Cercle d’Economia en una llista de personalitats que incloïa Carles Cuatrecasas, Pere Duran Farell, Carles Farrer i el mateix Jordi Pujol.
El pitjor moment el va viure quan la fiscalia de Carlos Jiménez Villarejo va intentar obrir una causa contra ell mateix i altres exconsellers de Pujol pels avals concedits per la comissió de reconversió de la indústries a algunes empreses presumptament vinculades a membres del govern. També es va veure implicat en el cas Grand Tibidabo, ja que havia col·laborat amb Javier de la Rosa. Alguns mitjans unionistes el van tenir en el punt de mira quan El triangle va destapar un suposat pla de Pujol el 1990 amb una llista de 84 persones que havien de tirar endavant un “pla de nacionalització de Catalunya” en què articulistes i col·laboradors dels mitjans de comunicació havien d’actuar com a agents per escampar les idees del pujolisme.
