Guerra a Ucraïna
Rússia denuncia un atac massiu de drons a Sebastòpol
Moscou assegura que ha frustrat l’intent de Kíiv contra objectius de la península de Crimea mentre Ucraïna aprova eliminar la falç i el martell de l’escut de l’estàtua de la Mare Pàtria
El ministeri de Defensa de Rússia ha explicat avui que ha repel·lit un atac massiu de drons ucraïnesos contra Sebastòpol, capital de Crimea i base de la flota russa del mar Negre.
“Aquest matí hem frustrat un intent del règim de Kíiv d’efectuar un atac terrorista amb set aparells aeris no tripulats i dos semisubmergibles també no tripulats contra objectius en territori de la península de Crimea, prop de la ciutat de Sebastòpol”, diu el comunicat del ministeri de Defensa que recull EFE.
Segons la nota, dos drons van ser destruïts per la defensa aèria i els altres cinc van poder ser neutralitzats per mitjans electrònics sense que poguessin arribar als seus objectius. A més, a la part nord del mar Negre, es van descobrir i eliminar dues embarcacions no tripulades de les Forces Armades d’Ucraïna. “Com a resultat del frustrat atac terrorista, no hi ha haver víctimes ni danys”, asseguren des del ministeri rus.
Unes hores després de fer públic el comunicat d’aquesta acció, el governador de Sebastòpol, Mijaíl Razvozhaev, va informar a través del seu canal de Telegram que s’havia produït un altre atac amb dron, aquest cop contra el port de la seva ciutat. Segons Razvozhaev, l’aparell no tripulat va ser interceptat a través de mitjans de lluita radioelectrònics russos i destruït a l’aigua. “La situació aèria està sota control”, ha afegit.
D’altra banda, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha afirmat avui en una entrevista a la televisió russa que l’entrega de bombes de fragmentació nord-americanes a Ucraïna és un “delicte”, en referència a l’anunci que van fer els EUA el 7 de juliol passat sobre l’enviament d’aquest tipus de bombes a Ucraïna, malgrat la crítica que va rebre d’alguns països. En aquest sentit, el Pentàgon va assegurar dijous passat que aquesta munició promesa a Kíiv ja es trobava a Ucraïna.
“La pròpia administració dels EUA va fer una valoració d’aquestes municions de fragmentació fa temps, a través dels seus empleats, quan va qualificar el seu ús com a delicte. Així és com crec que ha de ser vist”, ha assegurat Putin durant l’entrevista per al programa Moscou. Kremlin. Putin.
El president rus també ha volgut aclarir que “fins ara no les hem utilitzat, perquè no hem tingut necessitat, però si Ucraïna les fa servir contra les tropes russes, Moscou es reserva el dret d’emprendre accions idèntiques”. Tot i això, segons Human Rights Watch, tant Rússia com Ucraïna ja han fet ús de les bombes de fragmentació en el conflicte.
Des d’ara, el trident
Després de molts anys de debat, les autoritats ucraïneses han aprovat aquesta setmana canviar la falç i el martell soviètics de l’escut de l’estàtua de la Mare Pàtria pel trident, que ha estat l’emblema nacional de l’Estat ucraïnès sempre que el país ha estat independent. “El procés de superar les conseqüències de la sovietització, la russificació i el comunisme no és només una qüestió legislativa, sinó una demanda social”, ha comentat el ministre ucraïnès de Cultura, Oleksandr Tkatxenko.
L’estàtua, tot i néixer com a homenatge a la pàtria soviètica que els ucraïnesos compartien en un pla d’inferioritat amb els russos –va ser inaugurada el 1981 pel llavors líder de la URSS, Leonid Brezhnev, quan Ucraïna encara era una de les 15 repúbliques soviètiques–, l’orgullosa figura femenina que alça la seva espasa i el seu escut al cel de Kíiv s’havia convertit per a molts en un símbol de la resistència de la ciutat i d’Ucraïna a la voluntat de sotmetre-les de Rússia.
Les obres de modificació aprovades faran visible en l’escut d’aquesta estàtua el trident que representa la sobirania d’Ucraïna en una data molt significativa: el 24 d’agost, quan el país celebra el dia de la independència, aconseguida el 1991.
