Pròxim Orient
Síria
Una nova generació contra Al-Assad
Territoris sirians que fins ara s’havien mantingut al marge del conflicte se sumen a l’oposició al règim en les protestes més fortes que han sacsejat el sud del país en anys
Joves contraris al govern funden noves organitzacions que pretenen impulsar la lluita contra la dictadura, malgrat que Damasc continuï torturant i fent desaparèixer opositors
-
Joves sirians mostren una pancarta on es pot llegir en àrab “El poble lliure de Jabal al-Summaq. Revolució siriana”, en un acte a Idlib en suport a les protestes d’As-Suwaida EFE. -
Sirians sostenen una bandera amb la llegenda “Lliberat Síria”, en solidaritat amb el moviment antigovernamental a As-Suwaida EFE.
Els bombardejos fan menys soroll, però el miratge del postconflicte no alleuja el patiment de la població
Encara que sembli que en la guerra de Síria ja està tot escrit, hi ha impulsos revolucionaris que tot just comencen a caminar. Han passat 12 anys des que la sagnant repressió de les autoritats va ofegar la revolta pacífica. Tant de temps després, podria fer la sensació que dedicar pàgines per parlar dels intents civils de posar fi al clan dels Al-Assad és repetitiu. Però no ho és. Quan ha passat més d’una dècada des de les primaveres àrabs, hi ha enclavaments del país que s’estan rebel·lant contra el govern per primera vegada des de l’inici del conflicte, i hi ha nous moviments civils que oxigenen la lluita contra el mateix dictador que es manté al Palau Presidencial. Els bombardejos i la maquinària pesant fan menys soroll que anys enrere, però el miratge del postconflicte no alleuja el patiment de la població siriana. La destrucció física i material del país se suma a la destrucció financera i psicològica de la població. A països com ara Síria, on l’afany de poder de diversos actors politicomilitars segresta el curs natural de la vida i condemna territoris al desgovern, els residents aprenen a conviure amb la idea que les coses sempre poden anar a pitjor.
A As-Suwaida, un municipi al sud de Síria, aquest és el motiu pel qual les protestes han esclatat. Les concentracions, ara fa dues setmanes, feien referència a la inflació i al cost de la vida. El president Baixar al-Assad havia retirat els subsidis a la benzina, i doblar les pensions i la remuneració pels funcionaris no va ser prou per apaivagar les protestes. Ans al contrari. La inflació va accelerar-se i va colpejar la ja malmesa lliura siriana, en un país on virtualment la totalitat de la població viu sota el llindar de la pobresa.
Malgrat que la raó inicial era econòmica, els assistents de seguida van exigir “la caiguda del règim”. Durant els darrers dies, a As-Suwaida, s’hi han vist ciutadans cremant imatges d’Al-Assad, assaltant oficines del partit del règim i pintant-hi missatges antigovernamentals. Aquestes protestes, les més grans que han sacsejat el sud de Síria en anys, no són una amenaça per a la supervivència del govern. Però són significatives. As-Suwaida, ubicat en una regió controlada per Damasc, és el cor de la comunitat drusa a Síria, un grup social i religiós minoritari que en termes generals s’havia mantingut al marge del conflicte sirià.
A diferència de municipis com ara Daraa, on la Xarxa Siriana dels Drets Humans (SNHR, per les sigles en anglès) compta una seixantena de persones detingudes en les manifestacions d’aquests dies, la contenció del règim a As-Suwaida ha estat –ara com ara– més prudent. Durant anys, també abans de la guerra civil, Damasc s’ha presentat com a protector de les minories del país davant l’extremisme islamista. Ara, atemorits per la possibilitat que les forces d’Al-Assad reprimeixin les mostres d’oposició, són els habitants d’aquesta població els que es protegeixen del règim a si mateixos.
“La gent d’As-Suwaida està establint punts de control als accessos de la ciutat”, explica Mohammad Asakra en declaracions a El Punt Avui: “Tenen por que persones armades penetrin el municipi i obrin foc contra les manifestacions.” Asakra treballa a l’Oficina de Documentació de Drets Humans de l’organització Horan Free Media, un grup fundat el maig del 2011 que registra abusos de poder contra la ciutadania al sud de Síria. Afirma que els temors de la població d’As-Suwaida estan fonamentats. “El règim sirià sempre amenaça la població d’aquest i d’altres municipis amb la possibilitat que siguin atacats per organitzacions terroristes com Estat Islàmic”, recorda l’observador: “I aquestes amenaces tenen lloc quan els carrers demanen la caiguda del règim.”
“El govern ha fet creure això”
Molts sirians desaproven l’argument que el règim d’Al-Assad té el vistiplau de les minories del país per governar com ho fa. També ho desaproven dins les mateixes minories. “Això és una gran mentida”, explica en declaracions a El Punt Avui el jove sirià Youssef Wannous. “Jo mateix pertanyo a un grup minoritari i t’asseguro que nosaltres hem patit pèrdues i cops com qualsevol altre a Síria”, al·lega Wannous.
Aquest jove resident de la costa mediterrània de Síria, bastió governamental, lamenta que grups pertinents a l’ampli espectre que es coneix com a oposició hagin comès crims terribles contra la població civil. Ell mateix ha viscut de prop algunes d’aquestes matances. “El règim sirià aprofita aquestes ocasions per retransmetre imatges d’infants morts i d’explosions a la seva maquinària mediàtica”, explica Wannous. Això, diu, ha unit les minories a través de la por i les ha convençut d’una idea que ho justifica tot: “Se’ns diu que hem de triar entre una cosa dolenta i una d’encara pitjor; que o bé vivim sota la dictadura d’Al-Assad o bé ho fem sota Estat Islàmic o Al-Nusra amb una aplicació fanàtica de la xaria.” Una falsa dicotomia, adverteix, que és el gran èxit de Damasc.
Al-Assad s’aferra al poder amb l’ajuda de Rússia i de l’Iran. Al país, més de 300.000 civils que no prenien part en el conflicte han perdut la vida des de l’inici del conflicte. Es calcula que més de la meitat dels 23 milions de persones que vivien a Síria han hagut de marxar de casa seva. Però l’hereu del tron i fill de l’anterior dictador segueix al mateix lloc.
Ho fa a un cost molt elevat per la ciutadania. Joves com ara Wassoum no matisen la misèria que els envolta i descriuen la vida sota el règim com a insofrible. A molts territoris, l’alt índex de persones mortes i desaparegudes deixa poblacions senceres sense homes joves. Els que queden lliures es veuen obligats a triar entre unir-se a alguna milícia armada, exercir tres oficis alhora per sobreviure o entregar-se a les drogues –“Qui no mor al camp de batalla es destrossa el cervell amb substàncies barates i disponibles”.
Això si aconsegueixen escapar-se del servei miliar obligatori, porta d’entrada per empunyar les armes en una guerra que no els representa. És el cas d’en Wassoum. “Fa anys que m’amago”, diu per telèfon. La seva llibertat limitada li permet formar part del Moviment del 10 d’Agost, el nou moviment civil i pacífic que vol posar fi al règim dels Al-Assad. “Molta gent al país té el problema que no se sent representada per ningú”, explica a El Punt Avui el portaveu d’aquest nou grup revolucionari. Ni el règim, ni els grups extremistes, ni les oposicions que tenen el suport de països estrangers com ara Turquia i els Estats Units. “Cap d’aquests actors defensa la Síria que necessitem; un país unificat, democràtic, on puguis ser qui vulguis ser.”
El govern sirià no ha reconegut l’existència del Moviment del 10 d’Agost, però ja ha detingut desenes de persones que en formaven part. A Síria, la participació en protestes al carrer o en grups organitzats està caracteritzada per la valentia i el risc, ja que el règim continua torturant i fent desaparèixer opositors. Encara que el context no acompanyi, Wassoum indica que un dels objectius del Moviment és fer entendre a la societat civil que hi ha vida més enllà dels règims autoritaris: “Tenim tot el dret de ser humans.”
La nova generació de sirians no aposta per la violència perquè sap que el règim es mou hàbilment entre el fang. El camí que facin d’ara en endavant l’hauran de fer sols. El portaveu Wassoum matisa que Síria no necessita que ningú de fora li solucioni els problemes, però denuncia que molts països arreu del món són corresponsables de la situació del país: “Han fet suport a diferents actors que participaven en la guerra, han invertit diners en la destrucció del país i, ara que s’han dividit el pastís, a ningú li interessa el que passi aquí.” Això, diu, fa mal a la gent de Síria. “Ja no li importem a ningú.”
