Política

Estat espanyol

80 anys del gran engany de la Segona Guerra Mundial

L’operació Mincemeat té qui l’honori a Huelva

Pepe Morales és l’artífex a Punta Umbría de l’únic museu dedicat a l’operació Carn Picada d’engany a Hitler gràcies al cadàver del fals oficial William Martin trobat per un pescador

El maletí de dades errònies del desembarcament aliat a Grècia va ser comunicat per Franco a Berlín i l’engany va capgirar la guerra

El cos real era del gal·lès Glyndwr Michael

El nen que fa d’extra al film ‘L’home que mai va existir’ (1956) reivindica ara d’adult els noms d’aquesta història

Tot neix a La Barrosa (Chiclana de la Frontera), la platja que banya el castell de Sancti Petri. El 25 de setembre del 1942, una tempesta sobre Cadis fa caure al mar un hidroavió de la força aèria britànica que vola de Plymouth a Gibraltar i hi moren els seus tres tripulants i set passatgers. Un d’ells, James Hadden Turner, correu de la marina britànica, portava una carta al governador de Gibraltar informant que el general nord-americà Dwight Eisenhower arribaria aviat al Penyal i que la data de la invasió del nord d’Àfrica era el 4 de novembre. Com relata Ben Macintyre a L’home que mai va existir, Londres tem el pitjor quan el mar arrossega els cossos a La Barrosa i les autoritats franquistes entreguen al cònsol britànic a Cadis el cos de Turner amb la carta sobre l’operació Torxa a la seva butxaca. La carta va ser investigada i es va concloure que no havia pogut ser oberta. El quadern d’un altre mort, Louis Daniélou, de la França Lliure, en canvi, va ser transcrit pels franquistes –a priori neutrals–al règim nazi. La peripècia demostrava a Londres que el vell memoràndum del 1939 ideat per Ian Fleming –futur autor de James Bond a les ordres de John Godfrey– sobre la utilització d’un cadàver per transmetre informació falsa a l’enemic no era una bogeria sorgida de la imaginació d’un novel·lista, sinó un pla realista i testat. I és així com el 30 d’abril del 1943, un pescador de Punta Umbría (Huelva) va trobar flotant al mar el cadàver de l’oficial William Martin amb un maletí encadenat que contenia papers d’un fals desembarcament aliat a Grècia –l’elegida era Sicília– per enganyar Hitler a través de la xafarderia de Franco. Vuitanta anys després d’una proesa que canvia el rumb de la Segona Guerra Mundial, Pepe Morales és l’artífex a Punta Umbría de l’únic museu que honora l’operació Mincemeat (Carn Picada).

El museu, que cada dia obre les portes a la intersecció de l’avinguda de la Ría amb el carrer Fragata, no seria el que és avui sense la visita del vell Hollywood a Punta Umbría. “El 1955 jo era un nen i participo en la primera pel·lícula que es roda aquí de l’operació Mincemeat i l’equip de L’home que mai va existir, dirigida per Ronald Neame i amb els actors Clifton Webb, Gloria Grahame, Robert Fleming i Josephine Griffin, va anar a buscar nens a l’escola per a l’escena en què el cadàver de William Martin arriba al poble. I fer d’extra en la pel·lícula és el que amb els anys em portarà a enamorar-me d’aquesta història i a investigar tot el que té l’MI5 del cas”, evoca Morales. I un dia rep la visita d’un ciutadà de Gal·les. “«Aquest és el meu avi i es diu Glyndwr Michael. Tot això és mentida, senyor Pepe Morales», em diu. I m’explica que el govern britànic, en desclassificar l’afer perquè havien passat 40 anys, havia escrit a la família a Aberbargoed (Gal·les) informant que el cos de l’avi estava enterrat a Huelva. I em detalla que l’avi era un miner que s’havia jubilat el 1942 en plena guerra i alcoholitzat fins que va ser donat per mort. I el seu cos va ser aprofitat per simular que fos William Martin, el personatge imaginat per l’oficial i escriptor Ewen Montagu en l’operació Mincemeat”, relata.

Gràcies a la passió per la història i l’esforç de documentació de Pepe Morales, el museu és un tresor que mostra la fotografia del moment en què Glyndwr Michael és vestit com a oficial al dipòsit de cadàvers de Hackney (Londres), l’itinerari del cos durant deu nits a bord del submarí des d’Escòcia fins a deixar-lo flotant a la costa de Huelva, el dia de la troballa per part del pescador José Antonio Rey María –“és enterrat a Los Santos de Maimona i quina poca atenció se li ha fet, i és ell qui avisa la Guàrdia Civil de la troballa! És com si no existís i si hagués deixat el cos al mar, aneu a saber què hauria passat...”, aventura–, la partida de defunció de William Martin, l’autòpsia feta pel doctor Eduardo Fernández del Tomo, el telegrama amb segell “Most secret” de l’agregat naval de l’ambaixada britànica, Alan Hillgarth, fingint angoixa per recuperar el maletí de Martin –com si fos autèntic i de valor– davant el comandant de marina franquista Francisco Elvira quan aquest envia tot el material a Madrid i de Madrid a Berlín, i Londres sap que Hitler està sent informat per Franco... “I ens queda viu Manolo Infante, mariner de 98 anys i que l’1 de maig del 1943 és qui porta el cos en el vaixell El Rápido des de Punta Humbría a Huelva perquè aquí no hi havia cementiri”, exposa Morales.

El pla esbossat per la imaginació d’Ian Fleming i plasmat per Ewen Montagu i Charles Cholmondeley –del Ministeri de l’Aire– té qui l’honori a Punta Umbría i al cementiri de Huelva, on hi ha la tomba de William Martin que anys més tard seria completada amb el nom de Glyndwr Michael. Mai li falten flors, i menys en dates rodones com un 80è aniversari. “Li dec tant, a William Martin...”, rebla Pepe Morales, el guardià in situ de la memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona