Política

Oceà índic

Chagos: el desafiament britànic

La llei internacional obliga el Regne Unit a tornar aquestes illes de l’oceà Índic a la República de Maurici

El govern de Rishi Sunak s’hi resisteix tot i haver traçat un pla per a la devolució de la sobirania

A l’arxipèlag, punt estratègic per al control del Pròxim Orient, hi ha una base militar nord-americana

L’entrega del territori a un país aliat de la Xina perjudicaria les relacions de Londres amb Washington

El Regne Unit s’està plantejant desafiar la legislació internacional i quedar-se les illes Chagos tot i que, per llei, les ha de tornar a les illes Maurici. Les Chagos són un arxipèlag de seixanta illes i atols conegut com el Territori Britànic de l’Oceà Índic i habitat només per 4.000 persones. Està situat al bell mig de l’oceà Índic, a 1.500 quilòmetres al sud de l’Índia. Un dels atols és Diego Garcia i allà el Regne Unit hi té una base militar que lloga als EUA i que aquests han utilitzat per a missions de bombardeig al Pròxim Orient.

Les Chagos van ser conquerides pels portuguesos i van passar a ser part de les illes Maurici quan es van convertir en colònia francesa. El 1814 les Maurici van passar a mans britàniques pel Tractat de París –del mateix any–, amb què es va posar fi a la guerra amb Napoleó. El 1968, es van independitzar del Regne Unit a les urnes però els britànics es van quedar les Chagos perquè aleshores ja hi tenien la base militar nord-americana.

A partir de llavors, va començar una disputa que va durar dècades entre Maurici i el Regne Unit per la propietat de les Chagos. La disputa va arribar als tribunals. El 2019, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va donar la raó a les Maurici. Va declarar il·legal la possessió britànica i li va encomanar de tornar-les “com més aviat millor”.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va votar a favor de la renúncia britànica a les illes per àmplia majoria i el vot en contra dels EUA i Austràlia. El 2021, un tribunal marítim separat de l’ONU a Hamburg va considerar que el control del Regne Unit sobre les illes equivalia a una “ocupació il·legal”.

Expulsió massiva d’illencs

Londres havia llogat Diego Garcia als EUA el 1966 (amb un contracte que expira el 2036) per construir-hi la base militar. Per a tal propòsit, van despoblar l’illa: entre 1966 i 1973, milers d’indígenes îlois descendents d’esclaus i de treballadors transportats allà pels francesos a finals del segle XVIII per extreure l’oli de copra, van ser desplaçats forçosament a les Maurici, a les Seychelles i al Regne Unit i se’ls va donar la nacionalitat britànica. Això va provocar una protesta pels drets humans que va acabar amb l’establiment el 2016 d’un fons de compensació de 46 milions d’euros per als desplaçats. Actualment, hi ha més de 3.000 chagosians îlois al Regne Unit.

El juny del 2023, l’ONG Human Rights Watch va publicar l’informe That’s when the nightmare started (“Va ser llavors quan va començar el malson”), en què detallava aquesta expulsió massiva i concloïa que els EUA i el Regne Unit haurien de proporcionar “indemnitzacions integrals” a les víctimes, i els exigia el reconeixement del “dret dels chagosians de poder tornar a casa”. Deia també que obviar aquest dret “és un crim colonial continuat contra la humanitat”. No van fer cas de l’informe.

Després de la sentència del 2019, el Regne Unit va elaborar un pla per a la devolució de les illes. El problema principal era que no volia cedir la base militar de Diego Garcia per la seva importància estratègica a l’Índic-Pacífic i perquè les Maurici són un aliat de Pequín. Entregar-les danyaria les relacions amb els EUA i els debilitaria davant la Xina, la seva gran competència a la regió.

El govern britànic va traçar un pla com el de Xipre el 1960 –en què va cedir l’illa i es va quedar les dues bases militars– perquè Maurici es quedés la sobirania sobre les seixanta illes i Londres mantingués el control de la base militar de Diego Garcia. A més d’un pagament d’uns 2.300 milions d’euros al govern de Maurici a canvi de l’ús de la base, ja fos de manera indefinida o temporal.

Tensions amb l’ONU

Però tot va canviar amb el nomenament, l’agost passat, de Grant Shapps com a nou ministre de l’Interior. Shapps va demanar que les Chagos continuessin sota control britànic, rebutjant així la decisió del tribunal internacional i desafiant l’ONU. Al novembre, David Cameron es va convertir en el nou ministre d’Afers Estrangers britànic i va ordenar la revisió dels plans.

Ara mateix totes les informacions extraoficials provinents del govern indiquen que el Regne Unit es quedarà les Chagos. Aquesta decisió posaria el govern britànic en conflicte amb el dret internacional i augmentaria les tensions amb l’ONU, però protegiria la seva relació amb els EUA.

12
anys
queden perquè expiri el lloguer de l’illa de Diego Garcia als EUA, que hi han construït una base militar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tribunals

Nova data per a la vista prèvia d’al·legacions en ‘l’Operació Judes’

barcelona
guerra a europa

Rússia acusa l’OTAN de tensar les relacions per encoratjar atacs en territori rus

barcelona
guerra a europa

Almenys 550 nens han mort a Ucraïna des de l'inici de la invasió russa

barcelona
POLÍTICA

Plega l’alcaldable d’IPS-CUP de l’any passat i del 2019

Salt
política

Aragonès veu l’amnistia una “victòria de país”

barcelona
judicial

El TSJC no admet la querella de Vox i la denúncia de Cs contra la Mesa per la ILP sobre la independència

barcelona
Sud-Àfrica

Els primers resultats apunten a la pèrdua de la majoria absoluta de l'ANC

Barcelona
Regne Unit

La dissolució del Parlament dona el tret de sortida a la campanya electoral

Barcelona
política

Un processat per l’1-O ja en demana l’amnistia al jutjat 13

barcelona