Política

canvi climàtic

La vegetació comença a substituir el gel a Groenlàndia

Una investigació mostra que s’han gairebé quadruplicat els aiguamolls a tota l’illa i això pot augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Des de 1970 l’aire de Groenlàndia s’ha anat escalfant el doble de la mitjana mundial. Això ha provocat que el gel comenci a fondre’s i a ser substitut per plantes, la qual cosa pot fer augmentar el procés d’escalfament. De fet, segons indica un estudi de la Universitat de Leeds publicat aquest dimarts a la revista especialitzada Scientific Reports i recollit per l’agència Efe, el més probable és que en el futur es registrin temperatures encara més extremes. La investigació, fet per científics de la Universitat de Leeds (Regne Unit, ha analitzat els canvis a Groenlàndia des de 1980 a 2010 i ha constatat que l’escalfament de l’aire està provocant el retrocés del gel que, alhora, repercuteix en la temperatura de la superfície terrestre, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i en el paisatge.

Groenlàndia, part de la regió àrtica, és l’illa més gran del món, amb una superfície aproximada de 2,1 milions de quilòmetres quadrats, que majoritàriament està coberta de gel i glaceres, i en la qual viuen 57.000 persones.

Segons l’estudi, basat en dades de satèl·lit, entre el 1980 i el 2010, l’illa ha perdut 28.707 quilòmetres quadrats del gel de les seves glaceres, una àrea equivalent a la mida d’Albània i que representa l’1,6% de la seva coberta de gel total. A mesura que el gel s’ha retirat, la quantitat de terra amb vegetació que hi creix ha augmentat en 87.475 quilòmetres quadrats, més del doble de l’àrea coberta quan va començar l’estudi.

El paisatge ha canviat tant, que el que abans eren quilòmetres quadrats d’una espessa capa de gel, es converteixen en aiguamolls. “L’aigua alliberada del gel que es fon està movent sediments i llims, i això finalment forma aiguamolls”, afirma Jonathan Carrivick, de la Facultat de Medi Ambient de Leeds i coautor de l’estudi, en declaracions al diari britànic The Guardian. La proliferació d’aiguamolls a la zona no és només un impacte a l’ecosistema, sinó que aquestes masses de vegetació i aigua generen més gasos d’efecte hivernacle i acceleren el desgel de les zones confrontants.

L’expansió de la vegetació, que es produeix en conjunt amb la retirada de les glaceres i la capa de gel, “està alterant significativament el flux de sediments i nutrients a les aigües costaneres”, assenyala el doctor Michael Grimes, també coautor de l’estudi. “Aquests canvis són crítics, especialment per a les poblacions indígenes les pràctiques tradicionals de caça de subsistència depenen de l’estabilitat d’aquests delicats ecosistemes. A més, afegeix Grimes, “la pèrdua de massa de gel a Groenlàndia contribueix substancialment a l’augment del nivell del mar global, una tendència que planteja reptes importants tant ara com en el futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona