Política

Regne Unit

Assange denuncia que Washington li imputa delictes “polítics” per extradir-lo

Centenars de persones es concentren a les portes del tribunal londinenc que ha de decidir sobre l’última petició del fundador de WikiKLeaks per evitar el seu lliurament als Estats Units

La seva dona compara el cas d’Assange amb el de Navalni i alerta que “la seva vida està en perill”

Una diputada noruega nomina el periodista australià per al premi Nobel de la Pau

La defensa de Julian Assange ha insistit aquest dimarts en les “motivacions polítiques” dels Estats Units per intentar frenar l’extradició del fundador de WikiLeaks a aquest país. El Tribunal Superior de Londres analitza avui i demà la petició de recurs del periodista australià contra la decisió de lliurar-lo als EUA, on fa front a 175 anys de presó per disset delictes d’espionatge i un d’intrusió informàtica.

L’equip legal d’Assange ha argumentat que Londres no el pot lliurar a Washington perquè “els delictes que li imputa són de caràcter polític”. Un dels seus advocats, Edward Fitzgerald, ha recordat que l’article quart tractat d’extradició signat pels dos països el 2003 “prohibeix l’extradició per delictes polítics”.

Dret a un judici just

Fitzgerald ha al·legat que si el seu client és posat a mans de les autoritats nord-americanes hi ha “un risc real” que pateixi “una denegació flagrant” dels seus drets a un judici just i a la llibertat d’expressió. També han alertat que Washington podria sol·licitar que no s’apliquessin a Assange els mateixos drets a la llibertat d’expressió que la Primera Esmena de la Constitució garanteix als ciutadans nord-americans en ser ell de nacionalitat australiana. Segons el lletrat, això vulneraria el seu dret a un judici just. Els advocats temen igualment que el jurat als EUA podria tenir un biaix perquè, donada la ubicació del tribunal, seria elegit entre persones relacionades personal o professionalment amb agències del govern dels EUA. A més, alerten del perill que les autoritats nord-americanes podrien afegir posteriorment nous càrrecs contra Assange, i això vulneraria el principi de permetre només l’extradició pels delictes especificats a l’ordre internacional d’arrest.

Conseqüències per a la premsa

Els advocats d’Assange han acusat Washington d’imputar-li càrrecs sense precedents i han subratllat que és “la primera vegada a la història dels EUA que un editor és processat per obtenir o publicar” secrets d’Estat, no per filtrar-los. “Aquest processament sense precedents legals pretén criminalitzar pràctiques periodístiques ordinàries d’obtenció i publicació d’informació classificada, informació que és a la vegada veritable i d’evident i important interès públic”, ha assenyalat Fitzgerald.

El fundador de WikiLeaks, que està a la presó preventiva al centre d’alta seguretat londinenc de Belmarsh, no ha pogut assistir a l’audiència perquè no es trobava bé, tot i que el tribunal havia autoritzat la seva presència. La seva absència per motius de salut es produeix enmig dels temors creixents a un deteriorament del seu estat. El seu germà, Gabriel Shipton, ha explicat a les portes de la seu judicial que la seva situació “és molt delicada”.

Centenars de persones s’han concentrat davant el Tribunal Superior de Londres per demanar l’alliberament del periodista australià. La seva dona, Stella Assange, ha subratllat que el resultat d’aquest cas determinarà què passa “quan algú exposa els crims d’un Estat”. La parella de l’activista australià ha denunciat que els Estats Units estan “abusant del seu sistema judicial per fustigar, perseguir i intimidar-nos a tots”.

En declaracions als mitjans, Stella Assange ha comparat el cas del seu marit al d’Aleksei Navalni, l’opositor rus que divendres va morir a la presó. “En Julian és un pres polític i la seva vida està en perill. El que li va passar a Navalni li pot passar a Julian”, ha advertit.

Si els dos jutges del tribunal londinenc no concedeixen a Assange la possibilitat de recórrer l’ordre d’extradició, signada a l’abril de 2022 per l’aleshores ministra d’Interior Priti Patel i validada el 6 de juny de 2023 pel magistrat Jonathan Swift, s’activaria el mecanisme de deportació als EUA.

Esgotat aquest últim recurs legal al Regne Unit, la defensa ja ha anunciat que demanarà una ordre 39 al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè aturi de manera cautelar i urgent l’extradició abans de sol·licitar la revisió el cas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

pròxim orient

El G7 condemna l’atac iranià i amenaça amb mesures contra Teheran

barcelona
pròxim orient

L’atac iranià a Israel dispara l’alarma d’una guerra a gran escala a la regió

barcelona
Palamós

El PP proposa facilitar la innovació tecnològica al sector pesquer

Palamós
estats units

Trump es convertirà dilluns en el primer expresident a seure a la banqueta en un judici penal

barcelona
política

Aragonès crida a recuperar l’esperit de la República

barcelona
política

Els pactes ja treuen el nas a la precampanya

barcelona
pròxim orient

Els països àrabs demanen “moderació” per evitar una escalada bèl·lica a la regió

barcelona
judicial

Benet Salellas veu un vincle entre l’ús de Pegasus i el cas Tsunami

barcelona
política

El Consell Nacional d’ERC ratifica la llista per les europees

barcelona