Xapa i pintura per desencallar una amnistia

Tirant de tòpic, el dels equips negociadors del PSOE, ERC i Junts aquest últim mes ha estat un treball essencialment quirúrgic. Això equival a dir que el corpus central del redactat del projecte de llei de l’amnistia es manté essencialment igual de com estava fa un mes, però s’ha polit el redactat d’alguns punts —dos apartats del preàmbul i dos articles de l’articulat— per reforçar l’aplicació de la norma davant la previsible escomesa de jutges del perfil de García Castellón i, alhora, alinear-la amb els dictàmens de la Comissió de Venècia per protegir-la davant dels recursos que es puguin presentar, i que es presentaran, davant les institucions europees.

Pel que fa al preàmbul, s’ha retocat el redactat de tres paràgrafs de l’apartat II per, d’entrada, endarrerir dins a l’11 de novembre de 2011 el període cobertura de la mesura de gràcia, enlloc del gener de 2012 com s’havia previst inicialment, canvi que essencialment busca incloure a alguns represaliats que tenen causes obertes al Tribunal de Cuentas el jutjat 13 de Barcelona i que corrien el risc de quedar fora de la mesura de gràcia. Això com a esmena més concreta. Des d’un punt de vista més genèric o canònic, en el preàmbul també s’ha emfatitzat amb més rotunditat, si és que calia, que seran els jutges els encarregats de dur a la pràctica una norma que, forçosament haurà de dir que hi ha delictes que en quedaran exclosos -els que suposin greus violacions dels drets humans-, per fer-la homologable al dret internacional, i també s’assenyala la necessitat de ser un pèl més explícits en el redactat relatiu als casos de malversació.

El moll de l’os, però, dels pedaços introduïts en el projecte de llei, estan en el seu articulat. En l’article 1er, s’afegeix un nou apartat on es concreta que en el cas d’aquells acusats de malversació per activitats relacionades amb el procés serà aplicable l’amnistia sempre i quan no hi hagi voluntat d’enriquiment personal. L’esmena, si es vol, és només un matís, d’acord, però es fa per casar millor la norma amb allò que ha dit la Comissió de Venècia en el seu últim informe i que, per dir-ho ras i curt, demana filar especialment prim amb aquells afers judicials on hi hagi aquesta acusació pel mig. L’aplicació esbiaixada de l’última reforma del codi penal en definir la malversació agreujada havia obert també moltes alarmes en aquest sentit.

L’article 2, on se cita el terrorisme, ha estat la clau de volta de les negociacions de l’última setmana, que és quan aquestes realment han agafat tal nom entre Junts i ERC, que ho han acabat desllorigant entre ells amb el vistiplau final del PSOE. Junts volia eliminar del redactat aquesta exclusió, però aquí el PSOE ha estat un mur. Com sol passar en aquesta mena de casos on hi ha posicions dispars, el que s’ha fet és buscar una solució salomònica. I aquesta ha esta mantenir en el redactat que hi haurà casos de terrorisme que no podran ser amnistiats, però que les accions no podran ser definides pel Codi Penal espanyol -molt vague al respecte- sinó en funció del que diu la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017. Sobre això, però, recordar que el redactat original ja preveia que no s’aplicaria la mesura de gràcia en un cas de terrorisme que violés els articles 2 i 3 del Conveni Europeu pera la Protecció dels Drets Humans, directriu que té rang superior en el dret europeu. En una línia similar, quan hi hagi un represaliat a qui se li imputi el delicte d’alta traïció -García-Castellón va per aquí amb el Tsunami-, aquesta acusació haurà d’estar en sintonia amb allò que estableixi la Carta de Nacions Unides o la Resolució 2.625 (XXV) de l’Assemblea General de l’ONU de 24 d’octubre de 1970. En aquest sentit, es remet encara a la definició del codi penal espanyol, però es deixa clar que només estaran excloses de l’amnistia les accions que hagin significat una amenaça “efectiva i real” contra la integritat territorial, i que a més a més hagin suposat un “ús efectiu de la força”.

Finalment, i a petició d’ERC, a l’article 7 s’hi ha afegit una disposició que contempla retornar les multes interposades a l’albir de la Llei Mordassa durant manifestacions del procés.

Fonts de Junts, que han titllat els canvis de “substancials” respecte el text que van tombar el 30 de gener, asseguren que ara “tothom” entra en la llei, i que en canvi el redactat inicial obria la porta que “entre 150 i 200 persones” quedessin a mercè de la interpretació d’un jutge. “Si ara hi ha algun problema serà pel jutge que hi vol fer una aplicació esbiaixada, perquè la llei és molt clara”, conclouen.