Política

El nou Trueta, el gran repte

Els partits coincideixen que la construcció i la posada en marxa del nou campus de salut a Salt és una actuació prioritària

L’increment de la dotació pressupostària per a personal i infraestructures centren les reivindicacions dels polítics de cara el 12-M

També es demanen millores per als CAP, com a primera porta del sistema de salut

El dia 13 d’abril va fer 68 anys que es va inaugurar oficialment l’edifici de l’hospital Josep Trueta de Girona. És a dir, que en dos anys, el centre hospitalari de referència a la regió sanitària de Girona celebrarà el seu 70è aniversari. Poca broma. I ha plogut molt (si més no en sentit metafòric) des que el tripartit, amb Marina Geli al capdavant de la conselleria de Salut, va anunciar el primer i únic projecte que hi ha hagut sobre la taula en tots aquests anys sobre la construcció d’un nou hospital a la ciutat. Era el 2006. Cinc anys després, el conseller Boi Ruiz, de CiU, va aturar el procés en sec. I es va obrir un llarguíssim període de picabaralles, principalment entre Girona i Salt, sobre la ubicació de les noves instal·lacions. El debat es va tancar l’any 2020 amb la decisió d’aixecar el nou edifici a Salt, al costat del Santa Caterina, en el marc d’un campus de salut que, a més de donar resposta d’una manera òptima a les necessitats assistencials, està pensat per promoure la docència, la recerca biomèdica i la innovació. El nou Trueta i el campus de salut és, i en això no hi ha cap discussió entre els partits, el gran repte en l’àmbit de salut per als propers anys. La gran assignatura pendent del territori però no l’única si tenim en compte que les retallades van impactar de ple també a la xarxa d’hospitals comarcals, l’atenció primària i els centres de salut mental.

Impuls del Trueta i del campus

Preguntats als partits per les seves propostes amb relació al projecte en majúscules, ERC presumeix que, durant aquesta legislatura, s’ha arribat a una entesa quant als terrenys on s’ubicarà, s’ha donat suport als ajuntaments en els tràmits urbanístics, s’ha elaborat el pla funcional assistencial i s’ha aconseguit un compromís en ferm d’invertir 25 milions d’euros per iniciar el projecte arquitectònic. Un compromís que va arribar el 19 d’abril, en plena precampanya. Els socialistes, que qualifiquen el nou hospital “de deute històric”, lamenten que “si bé el calendari inicial determinava que per al 2028 se n’acabaria la construcció, és un projecte del qual encara no s’ha fet el projecte executiu”. I asseguren que “avui el nou Trueta hauria d’estar en una fase molt avançada”. L’opinió de Junts sobre el Trueta i el campus de salut, és que “s’ha d’impulsar la seva construcció en un sol bloc, unificat, que avanci en paral·lel, per garantir els quatre eixos del nou campus de salut: l’assistencial, la recerca, la docència i la innovació”. Per la seva part, la CUP, en primer lloc, felicita el govern de Girona, encapçalat per Guanyem, “perquè en pocs mesos han fet la feina per garantir la cessió dels terrenys per garantir la construcció del Trueta”. I insta el govern a “licitar el projecte immediatament per no perdre temps i alhora acabar els tràmits de cessió, per començar les obres al més aviat possible”. Els Comuns sostenen que “l’única manera possible” d’impulsar el nou Trueta és “amb una planificació temporal urgent i amb la incorporació als pressupostos públics i la licitació i construcció del nou hospital Josep Trueta, un cop cedida la part dels terrenys corresponent a l’Ajuntament de Girona”.

El PP és la formació que es mostra més crítica amb l’evolució del projecte. Segons els populars, el Trueta “és un clar exemple de la dècada perduda”: “El nou hospital ha estat el tema recurrent de les darreres quatre o cinc eleccions autonòmiques i els successius governs no han fet res. No tenim absolutament res, un solar i prou”.

CAP i hospitals comarcals

Amb relació a la xarxa d’atenció primària i la d’hospitals comarcals, el PSC es fa ressò de “l’escassetat gravíssima de professionals mèdics” i recorda que els hospitals comarcals han denunciat un finançament insuficient de la salut, “fet que dificulta la contractació de facultatius o la millora de les infraestructures”. En aquesta línia, sosté que cal desencallar el nou hospital comarcal de Palamós, la primària de Girona, Calonge i Sant Antoni i Llagostera i també abordar les ampliacions i rehabilitacions del CAP de Vilafant i el dispensari de Portbou. La CUP se suma al PSC a l’hora de reclamar més inversió i, en la seva opinió, un 25% del qual ha d’anar directament a l’atenció primària per assegurar una bona atenció a l’entrada dels sistema. Reivindiquen, a més, una millora de les condicions laborals de totes les categories de personal sanitari i l’ús de la llengua catalana entre el personal i en adreçar-se als usuaris. A la llista de centres on cal invertir hi afegeixen els CAP de l’Escala i Olot. En la mateixa línia, els Comuns denuncien que encara avui es pateixen algunes conseqüències de les retallades de l’època d’Artur Mas que, segons afirmen, generen col·lapses en determinats moments de l’any i en determinades especialitats. “Cal incrementar recursos a l’atenció primària i les urgències dels CAP per donar més respir a les urgències hospitalàries”, exposen.

Amb dades de caràcter general, també el PP posa sobre la taula el problema de la falta de personal sanitari. Diuen que l’escassetat de professionals mèdics ha augmentat en 76 categories, un fenomen que s’afegeix a la fuga de metges i infermeres. Critiquen les llargues llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica o per visitar-se amb un especialista. “Les millores en l’accés a l’atenció primària han de ser una realitat, és la porta d’entrada al sistema sanitari i és el sector més tensionat del sistema”. Per Junts, les persones i la seva atenció han de ser el centre del sistema de salut i en aquest sentit defensa “una xarxa assistencial coordinada permanentment, potenciant en l’àmbit territorial l’atenció pediàtrica, i diferents especialistes que puguin apropar l’atenció dels usuaris”.

ERC aposta per una millor atenció sanitària, “més propera i amb menys llista d’espera”. Però destaquen que l’any passat van aconseguir reduir un 30% les llistes d’espera gràcies a l’augment de professionals sanitaris, a l’ampliació de CAP i a la posada en funcionament de nous serveis d’atenció primària. En concret, mantenen que des del 2021 en aquesta regió sanitària s’han invertit més de 80 milions en la millora dels centres de salut i la construcció de nous equipaments. D’aquests, 65 milions (un 80%) s’han destinat a millorar els centres hospitalaris i prop de 16 milions (un 20%) s’han destinat als CAP. Així mateix, els republicans indiquen que s’ha impulsat el programa per a les places de “difícil cobertura”, pensat per a les zones rurals.

Reforçar l’atenció a la salut mental

A excepció del PP i de la CUP, que no es pronuncien directament sobre els centres de salut mental, tot i que parlen en general de la necessitat d’una major inversió en salut, la resta de formacions coincideixen que, després de les conseqüències de la pandèmia de la covid i l’increment dels patologies i trastorns, cal reforçar aquesta xarxa. “És evident que cal augmentar els recursos i les dotacions si volem afrontar un dels principals problemes en l’àmbit de la salut que han emergit malauradament després de la pandèmia. Hi hem de dedicar tots els nostres esforços, urgentment. Hi tenim el compromís”, segons Junts. Per la seva part, els Comuns parlen de fer “una aposta específica” per la salut i ERC manté que “cal continuar treballant amb programes que garanteixin una bona atenció i cobertura a tota la ciutadania”. No obstant això, recorden que aquesta legislatura s’ha posat en funcionament el nou hospital de dia de salut mental de l’Alt Empordà, així com la nova unitat de trastorns de conducta alimentària del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

europa

Intercanvi de presoners entre Suècia i l’Iran

barcelona
iran

París, Londres i Berlín denuncien que Teheran intensifica el seu programa nuclear

barcelona
europa

Milers de persones surten als carrers contra l’extrema dreta a l’Estat francès

barcelona
guerra a gaza

Vuit soldats israelians moren en un atac de les milícies palestines a Rafah

barcelona
Religió

La diòcesi de Terrassa celebra el vintè aniversari

Barcelona
unió europa

La UE iniciarà negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia

barcelona
POLÍTICA

Relleu a l’alcaldia de Torredembarra que passa a mans del PSC

Torredembarra
guerra a europa

Un avió militar rus viola l’espai aeri de Suècia

barcelona
Memòria democràtica

Homenatge als ebrencs republicans morts pel franquisme a la presó de Pilats

Barcelona