Política

Guillem Agulló Lázaro

Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

El pare de Guillem Agulló explica la situació que està vivint la família arran de les últimes decisions de l’extrema dreta

Han retirat el nom del seu fill a un passeig de València i al premi que atorgaven les Corts Valencianes des de l’any 2016

Aquest 25 d’abril ha sortit moltíssima gent al carrer, una cosa que feia anys que no passava
Els han comunicat oficialment la decisió?
Ens en vam assabentar a través de la premsa, malgrat que ja ens ho esperàvem. També estem sabent pels mitjans els motius de la seva decisió. El regidor de Vox a València va arribar a dir que la placa que hi ha a Vivers no la mereixen els valencians perquè Guillem era “un pancatalanista”. Quan van matar Guillem també l’acusaven de ser “pancatalanista”. De fet, el van matar per això i per altres coses. Si ara tornen a dir que Guillem era un “pancatalanista“, això encara reforça més la idea que també el van matar per això. Són tan roïns que repeteixen l’argumentació de la seua mort.
De totes formes, suposo que ja se l’esperaven...
Sabíem que passaria. Sabíem que tard o d’hora Vox llevaria la placa que hi havia al parc de Vivers i també que traurien el nom dels premis de les Corts Valencianes, pel simple fet que l’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats i la tolerància. De fet, he de reconèixer que també estàvem molt preocupats per com podia acabar el premi, perquè eren ben capaços d’entregar-lo a un torero.
Si no vaig errat, sí que els han trucat des de la Generalitat catalana...
Sí, efectivament. Em va trucar personalment el president Pere Aragonès, i em va preguntar si em semblava bé que donessin el premi en el Parlament de Catalunya. La veritat és que mos posàrem molt contents de la proposta i li vam dir que sí de seguida. Després ens vam assabentar que la proposta havia estat traslladada als grups representats a la mesa del Parlament. Els premis es donaran temporalment a la cambra catalana fins que canviïn les condicions i ho recuperin les Corts Valencianes. Enguany no dona temps perquè Catalunya es troba en ple període electoral. Fa pocs dies, concretament el 25 d’abril, ens vam reunir amb la vicepresidenta del govern català, Laura Vilagrà, i vam parlar de com es desenvoluparia tot plegat, i vam acordar que es donarien al mes d’octubre.
Imagino que han rebut un munt de mostres de solidaritat. Quines destacaria?
Vull destacar la solidaritat que rebem des de Catalunya, que té molt present en Guillem des de fa molts anys, sobretot des de l’àmbit de l’esquerra. També ens ha agradat sentir les paraules d’Enric Morera, que ha desmuntat les mentides que han dit. I de Joan Baldoví, que ens ha dedicat paraules molt boniques. També estem contents amb les reaccions que hi ha hagut des del PSPV.
Va costar molt que les institucions valencianes reconeguessin la memòria de Guillem Agulló. I ara es fa marxa enrere....
Han tardat, efectivament. Però al final no van tenir més remei que reconèixer la figura d’en Guillem i el que representa. Guillem ja era reconegut entre els moviments populars. El premi, en tot cas, l’acaben assumint les Corts Valencianes per unes circumstàncies personals i sobretot per la pressió de la gent. Però Guillem no necessitava cap premi, cap carrer ni cap placa. Molt abans que hi hagués aquest reconeixement institucional, ja estava en boca de milers de joves que el reivindicaven i el posaven com a exemple del que ells volien en la societat. Després de tot aquest moviment popular van vindre els reconeixements institucionals, i benvinguts siguen.
En canvi, la seva memòria continua ben present en la societat civil dels Països Catalans?
Sempre hi ha hagut actes i cada 11 d’abril s’han fet, de forma ininterrompuda, homenatges al Guillem. Aquest any, a més a més, amb el revulsiu que ha representat de la retirada dels premis, ha vingut molta més gent que altres anys, molta des de Catalunya
Sembla que l’odi que hi havia quan van assassinar en Guillem és més viu que mai. I ara, a les institucions?
Sí, ara estan instal·lats a les institucions i el que fan és intentar llevar tot el que s’ha aconseguit des del punt de vista de progrés, llibertats i drets socials. Tot allò que faci referència a això o al País Valencià o els Països Catalans els fa enrabiar moltíssim, i ací, al País Valencià, està prenent mesures contra la llengua o contra icones reconegudes mundialment, com ara Vicent Andrés Estellés. El seu objectiu és espanyolitzar el País Valencià des de les institucions. Ells controlen el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, però nosaltres eixirem al carrer a protestar cada vegada que ens sentim agredits. De fet, aquest 25 d’abril ha sortit moltíssima gent al carrer, una cosa que feia anys que no passava, i els hem demostrat que ací estem, que no ens quedarem a casa amb els braços plegats, que tornarem a sortir sempre que mos violenten i mos agredesquen. Esperem que no caiguem en el desànim i que demostrem la nostra capacitat de mobilització contra la dreta i contra l’extrema dreta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]