Carta oberta a Francesc Canet

Benvolgut Francesc,

després de vint-i-quatre anys de militància a Esquerra Republicana, m'he hagut d'assabentar a través dels diaris que el nostre partit es presenta a les eleccions municipals en coalició amb un chiringuito: el cap, i probablement també la cua, del qual és un personatge que, al seu dia, va ser expedientat per deslleialtat a Esquerra i, a continuació, expulsat per trànsfuga.

Ja que aquesta decisió ha estat presa exclusivament per l'executiva i no se'ns ha donat l'oportunitat democràtica, ni a mi ni a la resta de militants de la secció local, d'expressar la nostra opinió sobre aquest fet, m'adreço a tu per evidenciar el meu malestar i desacord a través de la mateixa via per la qual m'ha arribat la notícia: la premsa.

El senyor Esteve Gratacós, cap al qual que no tinc la més mínima animadversió personal, va exercir una nefasta tasca política en el si del grup municipal d'ERC, del qual era un dels dos regidors, demostrant una absoluta manca d'ètica i un oportunisme manifest. Durant els dos darrers anys del seu mandat, va actuar totalment d'esquena al partit, sense el més mínim contacte amb la secció local, sense assistir a reunions ni assemblees i fent cas omís de qualsevol directriu o suggeriment que se li fes des de l'executiva. Coquetejant, en els darrers mesos, amb la competència i amenaçant amb presentar-se sota unes altres sigles.

En vista del perjudici públic que tot això comportava al partit, jo, com a president de la secció local que era en aquells moments, li vaig demanar dos cops que tornés la seva acta de regidor, a la qual cosa es va negar, i per aquest motiu se li va obrir un expedient disciplinari. Més endavant, i quan ja fou escollit regidor en la llista socialista, va ser expulsat d'ERC.

No pretenc que recordis això ni que en sàpigues les interioritats, senzillament perquè tu, Francesc, en aquells moments encara no eres militant del partit. Però sí que considero que tinc el dret de fer-te memòria i dir-te que som molts els que no ens agrada la imposició d'haver d'anar de bracet amb aquesta persona. Tots els que vàrem haver de patir les conseqüències de les actituds i la deserció del senyor Gratacós i, com a responsables del partit, vam aguantar la barca amb dignitat i amb les pitjors condicions possibles, considerem la teva “opció personal” com un greuge i gairebé com un insult a la nostra feina i dedicació.

Dir-te finalment, Francesc, que les coses no es fan així, que tot i la teva meteòrica carrera dins d'ERC, no has entès res dels principis de radicalitat democràtica i valors republicans que són l'ànima d'aquest partit. Sense voler menystenir la teva reconeguda vàlua, capacitat de treball i el temps i esforç esmerçats en les tasques de regidor i parlamentari, crec, company, que en tot aquest afer has tingut una actitud prepotent i t'has equivocat. Penso que en política no tot ha de ser vàlid per esgarrapar quatre vots. T'han pujat els fums al cap i necessites un bany d'humilitat, i serà el poble (com sempre) qui te'l farà fer, a tu i als teus estranys companys de viatge.

Que et sigui lleu. Salut i República!