Un pacte de tots els partits

Els socialistes estan vençuts i desmoralitzats. Els vells electors han dit a les urnes que mereixen la derrota. Però, tot i la pèrdua de vots, hauran de dir quelcom sobre les importants reformes que el PP pensa fer d'ara endavant. El futur president espanyol, Mariano Rajoy, assegura que farà bones les paraules en la campanya en favor del pacte, de l'acord i de governar per a tots.

Cent vuitanta-sis diputats li permeten fer el que vulgui. Però no és aconsellable. L'any 1982, González va tenir 202 escons i va allargar la mà a Fraga, malgrat que no va acceptar res d'allò que li oferia. En aquests moments són moltes les persones del PP que esperen involucrar-se en un projecte de guanyadors. Val a dir que són molts els que tenen el regust amarg del 2004, quan es preveia que guanyessin els populars i van perdre per les conseqüències de l'atemptat als trens d'Atocha. Com és sabut, en les anteriors eleccions del 2008, les principals xifres de l'economia espanyola eren més optimistes que les actuals. Un atur del 8,5% de la població activa, una inflació del 4,3% i una prima de risc del deute de 27 punts bàsics. Comparar-les amb les d'ara dóna una idea de la magnitud de la regressió. Llavors, Zapatero i Rajoy no van pactar pràcticament res. El PP va encetar una campanya d'alarma financera i econòmica que va liquidar Solbes, mentre que el PSOE apaivagava els mals vents tot dient que Espanya tenia el millor sistema financer.

Ni govern ni oposició van fer res, i alguns dels pitjors auguris del PP d'aquella època s'han complert. Seria una bona notícia que hi hagués un pacte entre tots els partits per trobar els nous responsables econòmics. Allunyats de creure que la solució és retallar-ho tot i criticar-se.