Política

Un temps de gran transcendència

Avui, a la tardor de 2012, es produeixen fets de gran transcendència. Fets que marcaran el futur. Un que ve de lluny, però que en poc temps ha agafat una transcendència extraordinària. Ha passat a primera fila. És el de la relació entre Catalunya i Espanya. És un problema molt antic, molt antic. Que ha passat moments de tot. Però després del franquisme, amb la democràcia i la integració a Europa i el progrés econòmic i social, hi ha hagut un temps en què semblava que això millorava o fins i tot que es podia resoldre. I des de Catalunya en aquest sentit es va fer un gran esforç.

Però no ha estat així, i ara el problema d'aquesta relació o d'aquest encaix –d'aquest mal encaix– es torna a plantejar amb molta intensitat. Tant és així que mai com ara, des de fa tres-cents anys –és a dir, des de 1714, que ja és dir–, no s'havia viscut un moment en què amb tanta força i tan democràticament i tan serenament es plantegés la qüestió de la independència de Catalunya. Per arribar aquí ha calgut que durant els últims deu o dotze anys l'orientació positiva que semblava que es podia anar imposant canviés cap als plantejaments més clàssics i agressius de la història espanyola políticament i administrativament molt contraris a tota singularitat lingüística i cultural, molt centralistes. Que portaria que Catalunya com a nació, llengua i cultura, però també com a societat equilibrada i integradora i com a economia dinàmica s'anés ofegant, s'anés diluint. I això, imposat ara amb gran decisió. Com si pensessin que “ara és l'hora, ara o mai”, d'esborrar aquesta anomalia que és Catalunya.

I s'ha produït una situació d'ofec financer i de pèrdua de capacitat d'autogovern que repercuteix i repercutirà en la qualitat del nostre estat del benestar i esdevindrà una amenaça per a la nostra cohesió social. I tot això posa en perill la nostra identitat de llengua i cultura. I el tracte i el menysteniment amb què això es fa produeix un sentiment de dignitat ferida.

A tot això Catalunya ja està donant resposta. Amb molta energia. Pacíficament i democràticament, com ha de ser. Però amb molta energia. Amb diàleg i esperit obert, però amb molta energia. Amb molt de respecte envers tothom, però reclamant el nostre propi respecte amb molta energia. Les coses no poden ser com han estat fins ara. I no ho seran a no ser que Catalunya s'espanti a la primera tronada.

UN ALTRE FET de gran transcendència és la crisi econòmica i social. Molt greu i que ve de lluny. Tan greu i tan de fons que les coses trigaran a tornar a ser com abans. I en un cert sentit no tornaran a ser com abans, com fa cinc o deu anys. Això no és una crisi d'anada i tornada. És una crisi que comportarà un canvi llarg i en profunditat. Que no necessàriament ha de ser negatiu. Pot ser positiu. Molt probablement serà positiu. Però sobre bases noves. Amb conductes noves. Amb valors nous.

El model econòmic i social a què havíem arribat ha representat un formidable progrés sobre el que érem fa trenta o quaranta anys. Però amb el temps ha creat disfuncionaments, abusos i falles fins i tot ètiques. Ètiques però també d'eficàcia. Caldrà revisar-ho. La societat ho haurà de revisar. Amb el benentès que hi ha qui és més responsable que altres del que ha passat, i això ha de quedar clar, però poc o molt en som tots. Com a mínim tots hauríem de revisar alguna actitud. Si això no és té en compte, la revisió que indefectiblement s'ha de fer naixerà morta.

EN AQUESTS TEMES i en tot caldrà no tenir por de ser realistes. Però també no tenir por. No tenir por pel que fa a la reclamació d'un marc polític i institucional català que asseguri la nostra continuïtat com a poble, la cohesió de la nostra societat, el progrés econòmic i la convivència entre els que vivim i treballem a Catalunya. És a dir, entre tots els catalans. I caldrà ser capaç, malgrat la penúria econòmica, que ho fa molt difícil, de fer l'esforç d'exigència social i solidaritat que la situació reclama. I caldrà encara una altra cosa: tenir confiança en nosaltres mateixos.

Sí, a Catalunya hi ha prou gruix de país per, amb energia i confiança, fer un país nacionalment ben consolidat, socialment més just i amb les perspectives de futur obertes.

Aquest article és el mateix que es publica en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Illa va a Madrid i posa amb safata la idea de servilisme

barcelona
POLÍTICA

Cañigueral destaca que el vot a Esquerra afavoreix el jovent

figueres
Guerra a Gaza

Hamàs publica proves de vida de dos ostatges

Barcelona
política

Paneque defensa que les infraestructures ajuden l’economia

blanes
Estat espanyol

Núñez Feijóo acusa a Sánchez de “dimitir de la democràcia”

Barcelona

Badia (Comuns) proposa un Pla director d’allotjaments turístics

sant feliu de guíxols
Guerra a gaza

Hamàs estudia l’última proposta de treva d’Israel

Barcelona

Vergés considera que aquestes eleccions “van d’Illa o de Puigdemont”

palafrugell
política

La CUP veu viable moure’s amb transport públic a l’Alt Empordà

castelló d’empúries