L'ofici del paracaigudista

Primer, la Xina; després, la vaga general contra les retallades en què The Times anomenava, una altra vegada despectivament, els PIGS (els porcs, Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), i ara Gaza i l'eterna guerra suposadament santa. Conseqüència, Catalunya desapareix temporalment de les notícies internacionals del Regne Unit, tot i els esforços de Pedro Jota perquè se'n parli també a la Tribune de Genève.

Hi ha excepcions, però. La BBC i The Guardian. El passat dia 14 de novembre, la web de la cadena pública recollia quatre veus, almenys una de les quals d'un col·lega de professió establert a París i en actiu per un mitjà de premsa escrita editat a Barcelona. Més o menys, tres a un a favor de la independència. Reflex del resultat de diumenge vinent? Per la seva banda, John Henley publicava divendres a The Guardian una mena de tràiler del que farà a partir de demà, això és recollir des de Catalunya històries personals per oferir als lectors britànics un fresc sobre què s'hi està tramant. La primera línia del seu text prometia: “Catalunya es prepara per votar en una elecció que podria determinar no només el seu futur, sinó la composició d'Espanya i fins i tot de la Unió Europea.” Més suspens, impossible! Henley promet “esbrinar què pensen els ciutadans sobre la independència i quin impacte pot tenir en les seves vides”. Els mitjans ja fem això: categoritzar exemples individuals. És l'ofici del paracaigudista. Sempre necessari.