Si les parets parlessin
Els Mossos no buscaran si hi ha un micròfon al despatx de l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, si ell no presenta una denúncia formal
L'alcalde no ho ha denunciat però no descarta fer-ho, després que un rastreig amb un aparell comprat a Andorra va detectar un possible micròfon en una paret de Pladur
“Si hi ha micròfon deu ser de fa molts anys, perquè llavors sí que hi havia mal ambient”
Els Mossos d'Esquadra no han comprovat encara si hi ha algun micròfon ocult al despatx de l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps (CiU), perquè encara no ha presentat cap denúncia formal. Camps sospitava que hi havia algun micròfon ocult, i per això va adquirir a Andorra un aparell per rastrejar el despatx que hauria detectat la presència d'un possible micròfon en la paret que separa el seu despatx del del primer tinent d'alcalde, Eduard Adrobau (VST-ERC).
Camps va enviar ahir un comunicat en què afirmava que els Mossos d'Esquadra no estan investigant “cap cas d'espionatge” a Vidreres, que no s'ha rastrejat el seu despatx i que, per tant, “les informacions que apareixen són totalment falses”, en referència al que va publicar aquest diari divendres. Vint minuts després, però, en va enviar un altre més curt que invalidava el primer, en què ja no feia referència a la falsedat de la informació, i es limitava a afirmar: “Fins al dia d'avui no he realitzat cap denúncia als Mossos d'Esquadra.” Els Mossos van confirmar que ho estaven investigant, però no actuaran fins que no es que no formalitzi la denúncia.
El grup de VST-ERC, que governa amb CiU, també es va pronunciar ahir sobre aquest tema, afirmant que desconeixia aquesta sospita. Si es confirmés que hi ha un micròfon, VST-ERC creu que seria “un dels casos més greus, si no el més greu, de mala praxis política al poble” i que hauran d'“actuar amb totes les conseqüències, arribant fins al final del cas”. “Una il·legalitat com la que s'està plantejant, en cas que sigui demostrada, xoca frontalment amb els nostres principis i actuarem de la manera més contundent possible amb els responsables”, conclou.
Els panys canviats
La portaveu del PSC, Ruth Rosique, es va mostrar sorpresa per la notícia, i va afirmar que quan ella va ser alcaldessa mai se li va ocórrer que l'espiessin. “Els despatxos eren oberts, i tots els regidors tenien clau de l'ajuntament”, diu. Afegeix que el primer que va fer l'equip de govern actual va ser canviar tots els panys de les portes i tancar amb clau els despatxos. Els regidors de l'oposició, afirma, van deixar de tenir clau de l'ajuntament. “I me n'alegro, ara, perquè com a mínim em desvincula de qualsevol sospita si és que hi ha cap micròfon”, va dir. “Han creat un clima de desconfiança. Però em sembla lamentable perquè desvirtua el dia a dia de l'Ajuntament”, va afegir.
Tema del dia a Vidreres
Ahir a Vidreres el possible espionatge a l'alcalde era un tema de conversa recurrent. El propietari d'un quiosc va explicar que El Punt Avui s'havia esgotat en poc temps, però que majoritàriament els seus clients s'ho agafaven de broma. “Veu fantasmes”, deia un referint-se a l'alcalde. “Qui vols que investigui l'Ajuntament de Vidreres?”, deia el del costat, que, en canvi, veia més normal que s'espiï a Lloret de Mar, per posar un exemple.
Al Casino, entre partides de botifarra, els homes també comentaven la notícia del dia. Que no era, com esperaven alguns, la deserció del número 2 de CiU, Jordi Gómez, que es va donar de baixa del partit i va deixar el govern. El protagonisme, a Gómez l'hi va robar un presumpte micròfon, que a hores d'ara encara no se sap si hi és o no; molts vilatans ahir insistien que, tant per tant, ara ho volen saber. Que l'alcalde sospiti que l'espien els va agafar de sorpresa. Per Rosique, l'equip de govern ha de tenir coses més urgents a fer, com ara reestructurar les àrees del govern després de la sortida de Jordi Gómez del govern.
“Ho trobo tan gros que sembla que no pot ser–deia un veí–. Tan poc temps que fa que és alcalde i ja l'han d'espiar?” “Si n'hi ha, deu ser de fa molts anys, perquè fa anys sí que hi havia mal ambient. Però ara? És un poble petit i tothom viu més o menys bé i no passa gran cosa”, opinava una dona sortint d'un quiosc.
Les màquines que no funcionen
Un altre, mentre jugava a cartes, comentava que el primer que s'ha de fer és comprovar si realment hi ha un aparell amagat a la paret del despatx de l'alcalde o no. Ell desconfia de les màquines que es fan servir per rastrejar, perquè recorda que ell, fa vint anys, també va comprar a Andorra un aparell, en el seu cas per detectar radars a la carretera, i la cosa no va acabar d'anar bé. “Resulta que quan el vaig provar sonava amb les alarmes i les persianes elèctriques”, confessava indignat. Un company seu saltava exasperat: “Què coi han de buscar en un ajuntament de mala mort? Un mico, hi trobaran, si de cas!”, sentenciava. I entre tirada i tirada, un altre veí s'acosta a la taula dels jugadors i hi planta al mig un test amb un micròfon a dins. La broma està servida, i tots es fan un tip de riure. I és que, de fet, ja fa temps que se'n parla, de micròfons, amb tots els informes de Método 3. Ara tothom ja mig en broma parla de testos amb micròfons amagats. Algú des de la barra comentava que, per si de cas i pel rebombori que s'ha creat, més val que hi trobin un micròfon, perquè, si no, l'alcalde pot acabar semblant com a mínim un pèl desconfiat.
