“La nostra realitat és Catalunya i no Espanya”

Totalment. Pensava que la millor fórmula d'encaix de Catalunya amb Espanya era el federalisme, però m'he adonat que el PSOE això mai s'ho ha cregut. No va moure res ni quan era al govern. I si això no ha funcionat, només queda una via: la independència. Posteriorment va venir la moció del territori lliure i la senyera, i com que ja havia explicat la meva posició en un acte intern del PSC, vaig votar-hi a favor.

És cert, però el PSC en els seus orígens apostava clarament pel dret a decidir, i després aquest concepte ha evolucionat. No hi ha socialisme sense llibertat, i la independència no és exclusiva de cap partit o ideologia, i dins del PSC hi ha diverses posicions en relació amb el tema.

Tot plegat forma part del joc de les estratègies de les formacions, d'uns i d'altres. A mi el que m'hauria agradat és que el PSC s'hagués sumat a la declaració sobiranista que es va aprovar el 23 de gener al Parlament. Sumar-s'hi era l'oportunitat per demostrar molt. La declaració de la setmana passada? Són petits passos que es van fent, però jo crec que en el fons crea confusió i dubtes de per què abans no i ara sí. Es parla de temes com que la consulta ha de ser dins la legalitat. Doncs ja ho treballarem, perquè les condicions no han de prevaldre per sobre dels fets.

No sóc l'únic que pensa d'aquesta manera dins del PSC, i jo no he enganyat el partit perquè, com he dit, vaig comunicar quina era la meva posició. I cal recordar que cinc diputats van trencar la disciplina de partit al Parlament. El que faci cadascú depèn de la seva pròpia coherència.

En general, tots els partits estan força allunyats de la realitat local o de la realitat que no interessa. En el nostre cas han prevalgut els interessos del PSOE per sobre dels del PSC, començant per la negociació de l'Estatut, el 2006. S'han pres decisions en clau espanyola i no catalana, quan la nostra realitat és Catalunya i no Espanya.