“Diccionari de debat”
Els diputats Turull (CiU), Rovira (ERC) i Herrera (ICV) obriran la sessió defensant la proposició aprovada al gener pel Parlament
Paraules com ara ‘sobirania' i ‘democràcia' centraran bona part de la discussió política, en la qual podrien arribar a participar una desena de parlamentaris
Un centenar de convidats assistiran a la jornada
El debat començarà a les quatre de la tarda amb la intervenció dels tres diputats catalans
Avui el Congrés desestimarà la proposició de llei amb la qual el Parlament sol·licita la transferència a la Generalitat de la competència en matèria de referèndums. La proposta no s'admetrà a tràmit però hi haurà debat a l'entorn del no com a resposta. El punt es començarà a debatre a les quatre de la tarda i els primers a intervenir seran els diputats que formen la delegació catalana que defensarà la proposició. Seguidament intervindran els portaveus dels set grups parlamentaris del Congrés de major a menor representació, i tancarà el PP. Al llarg de les quatre hores, aproximadament que pot durar el debat, es reiteraran missatges coneguts fonamentats en els conceptes que els oferim a continuació.
Autodeterminació
Competència
Serveis que tenen adjudicats per llei tant l'Estat espanyol com les comunitats autònomes. Algunes d'aquestes competències es poden transferir d'acord amb l'article 150.2 de la Constitució. El mateix text legal, en l'article 149.1.32 recorda que l'Estat té competència exclusiva en l'autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.
Constitució
Principal text jurídic que recull els drets i deures dels ciutadans espanyols. En el debat sobiranista prenen rellevància l'article 1, que recull en el seu punt 2 que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat”, i l'article 2, que certifica que la Carta Magna “es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Com a contraposició a aquests conceptes, es fa al·lusió al punt 1 de l'article 1, que marca que “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret”. El debat avui al Congrés gira a l'entorn d'una sol·licitud del Parlament que es fonamenta en l'article 150.2 de la Carta Magna que dicta que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o de delegació”.
Declaració de (Sobirania)
Resolució 5 de la desena legislatura del Parlament de Catalunya en què es declara el poble català subjecte polític i sobirà. L'advocat de l'estat va recórrer contra la declaració al Tribunal Constitucional, que va emetre sentència el 25 de març per anul·lar el concepte de sobirania. No obstant això, els experts consideren que la sentència obre la porta a exercir el dret a decidir. El xoc entre dues sobiranies, la del poble català i la de l'espanyol, és l'escull principal del conflicte.
Dret a decidir
Fonament del procés sobiranista català basat en el principi democràtic que recull la Constitució i que es vol
exercir mitjançant la convocatòria d'un referèndum, acordat amb el govern de l'Estat, o bé una consulta, regulada per una llei catalana, als ciutadans de Catalunya.
Escòcia
Els ciutadans escocesos seran consultats el 18 de setembre sobre el futur polític del país gràcies a un acord entre el seu govern i el del Regne Unit, dirigit pel primer ministre David Cameron. El procés català s'emmiralla en la negociació i posterior acord entre aquests dos governs.
Estatut d'Autonomia
L'article 122 del text estatutari fa referència a la regulació de les consultes populars per part del govern de la Generalitat, a qui el text jurídic, atorga la competència exclusiva de qualsevol instrument de consulta popular. Aquest article serveix al govern català per redactar la norma que actuaria de marc legal per a una consulta en el cas que l'Estat denegui el referèndum.
Finançament
El govern espanyol està obligat a renegociar, abans que acabi aquest any, el model de finançament de les comunitats autònomes. L'oferta d'un repartiment més just dels recursos cap a Catalunya podria ser tema de debat avui, sempre que l'executiu català renunciés a consultar la ciutadania, opció que el president Artur Mas ha descartat del tot. Altres partits, però, veurien acceptable un nou pacte fiscal, que, conjuntament amb un major respecte per la llengua i la cultura catalanes per part del govern de Mariano Rajoy, podria posar data de termini al procés sobiranista. Aquesta oferta també s'hauria de sotmetre a consulta.
Quebec
El Tribunal Suprem del Canadà va legislar el 1998 sobre el dret a decidir. Si bé va negar el dret de l'autodeterminació, va refermar la convocatòria d'un referèndum a través del qual “una majoria clara al Quebec a favor de la secessió conferiria al projecto una legitimitat democràtica que tots els altres participants en la confederació tindrien l'obligació de reconèixer”. Els jutges apostaven per la negociació política de totes les parts en el conflicte.
Referèndum
Instrument de democràcia participativa que es va regular jurídicament tot just després d'aprovar-se la Constitució el 1978. L'autorització per convocar-lo és potestat del govern de l'Estat. Les diferents modalitats de referèndum estan regulades per la llei orgànica 2/1980. El seu resultat no és vinculant. L'article 92 de la Constitució dicta que les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu. El 7 de febrer del 2006, el Congrés dels Diputats ja va debatre, per primera vegada, sobre la sol·licitud per transferir a la Generalitat la competència en matèria de referèndum, proposta que va ser rebutjada per 279 vots en contra de la iniciativa que van portar a Madrid els llavors parlamentaris, Maria Eugènia Cuenca (CiU), Lídia Santos (PSC) i Joan Ridao (ERC). A favor de la proposta només es van registrar 33 vots.
