Política

Eurodistants

Les eleccions al Parlament d'Estrasburg mesuraran el grau de desafecció amb la UE i el rebuig a l'austeritat dictada des de Brussel·les per sortir de la crisi

Els votants triaran també el president de la Comissió Europea

Extremistes
i euròfobs trauran partit del malestar

La campanya per a les eleccions al Parlament Europeu arrencarà aquesta mitjanit amb la crisi econòmica i les polítiques per fer-hi front com a tema estel·lar del debat. Tot i els esforços per projectar la discussió electoral a escala continental, confrontant les diverses propostes de sortida de la recessió i l'atur, els comicis serviran un cop més per passar comptes amb els governs estatals i, en el cas de Catalunya, per mesurar la força del procés sobiranista.

Amb tot, si es confirmen les tendències detectades de manera continuada per think tanks i estudis d'opinió, en les eleccions europees s'expressarà el distanciament dels ciutadans respecte a les institucions comunitàries i el seu rebuig a les polítiques d'austeritat impulsades des de Brussel·les, mitjançant l'abstenció i l'ascens de partits extremistes a dreta i esquerra, incloent-hi forces partidàries de desmuntar la Unió Europea i retornar la sobirania als estats. L'amplitud i la forma que prengui el càstig a la disciplina fiscal i a les retallades socials és la principal incògnita que emergeix en aquests comicis.

“La creixent subordinació de la política europea i dels seus dirigents als poders econòmics i financers és el germen de la desconfiança i del rebuig ciutadà” envers les institucions de la UE, adverteixen des de l'Institut de Drets Humans de Catalunya. “Cal ser sord i cec per no adonar-se que Europa suscita una desconfiança creixent”, admetia fins i tot Jean-Claude Juncker, expresident de l'Eurogrup (la reunió dels responsables de finances dels estats que formen part de la zona euro) i un dels aspirants a presidir el futur govern europeu.

L'elecció del cap de la Comissió és, precisament, una de les novetats d'aquestes eleccions, amb la qual es pretén incentivar el vot i frenar l'augment continuat de l'abstenció. Des del Parlament Europeu, a més, s'insistirà en la influència creixent d'aquesta cambra en l'ordenament jurídic de cada estat. Caldrà veure quin impacte tindran aquests missatges a l'hora d'atraure uns ciutadans “cremats” per la crisi i que veuen en Europa un entramat institucional incomprensible i llunyà, quan no inútil i elitista.

24
llengües
oficials s'usen a l'Eurocambra, entre les quals el letó, l'eslovè, el maltès i l'irlandès. El català, amb 10 milions de parlants, no hi figura.
2
seus
té el Parlament Europeu: una a Brussel·les i una altra a Estrasburg per a les sessions plenàries, que se celebren un cop al mes.
5
candidats
hi ha a presidir la Comissió Europea. Els ciutadans podran escollir quin d'ells ocuparà el càrrec.
43
per cent
de participació es va registrar en les últimes eleccions europees, el 2009. A Catalunya, un 36,9%.
400
milions
de ciutadans aproximadament estan cridats a votar en les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc entre el 22 i el 25 de maig.
54
eurodiputats
dels 751 que integren la cambra seran elegits pels votants de l'Estat espanyol, on regeix una circumscripció única.
35
anys
fa de les primeres votacions directes a l'Eurocambra. Els estats membres eren 9.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia