Política

La crònica

Assalt a l'Eurocambra

Us ompliu la boca de democràcia però ara tanqueu els ulls davant la massacre, per a què serviu?

Al manifestòdrom d'Europa mai no s'havia vist res de semblant: un centenar llarg de kurds, que fa dies que protesten pacíficament a Brussel·les, es van atrevir a assaltar ahir el Parlament Europeu. A empentes i cridant “Kobane! Kobane!” i “Estat Islàmic, assassí!”, es van colar massivament a l'Eurocambra, posant en ridícul els moltíssims agents de seguretat. Entre escenes de pànic d'alguns euròcrates i moments de tensió, els manifestants van aconseguir pujar fins a la tercera planta i ocupar l'espai central de l'edifici, a molts pocs metres de l'hemicicle i de les sales de reunions on precisament compareixien els nous eurocomissaris de Jean-Claude Juncker.

La protesta obre molts interrogants sobre la seguretat de les institucions comunitàries (només l'Eurocambra es gasta 27 milions d'euros anuals, segons algunes informacions), només dues setmanes després que la policia belga arrestés dos gihadistes que volien atemptar contra la Comissió Europea.

Paradoxalment, la primera reacció dels agents de seguretat va ser fer fora els periodistes perquè no gravessin, mentre improvisaven un cordó de seguretat, tancaven les portes i aïllaven algunes parts de l'edifici. Al barri europeu de Brussel·les, sobretot a les places de Luxemburg i de Schuman, hi ha manifestacions gairebé cada dia, però mai prop de 150 activistes havien envaït un edifici, saltant els controls de seguretat de forma violenta. El 2007 Greenpeace va construir un mur (literalment, amb maons i ciment!) per tapiar l'entrada a l'edifici del Consell de la UE on els ministres d'Agricultura es repartien les quotes de pesca.

Tot i no saber si estaven armats, alguns eurodiputats, com ara els portaveus dels socialistes i dels verds europeus o el líder de Podem, Pablo Iglesias, es van apropar a parlar amb els manifestants, que fan vaga de fam i van rebutjar les ampolles d'aigua que se'ls van oferir. Fins i tot el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, hi va haver de negociar perquè acceptessin marxar pacíficament, una hora després, a les dotze del migdia. En un comunicat, els activistes reclamen a la Unió Europea que “ajudi el poble kurd davant dels atacs de l'Estat Islàmic i actuï urgentment per evitar un genocidi del poble kurd a Kobane”. La policia belga va impedir que entressin més manifestants a l'edifici.

“Us ompliu la boca de democràcia però ara esteu tancant els ulls davant la massacre, per a què serviu?”, va escridassar a un eurodiputat una manifestant. “Fa dues setmanes que fem vaga de fam i ens heu ignorat, per això hem pres aquesta mesura dràstica, perquè tothom s'adoni del que està passant a Turquia i al Kurdistan”, es va queixar. Uns deu mil kurds estan fent vagues de fam i protestes “als carrers d'Europa perquè els països occidentals s'adonin del que ha passat a Kobane”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Joan Pujol, activista independentista de Sabadell

Política

Feijóo anuncia més manifestacions contra l’amnistia després del 12-M

barcelona
guerra a gaza

Israel inicia l’evacuació de Rafah i amenaça amb una “força extrema”

barcelona
ARBÚCIES

La CUP proposa la gestió pública de les plantes embotelladores d’aigua

ARBÚCIES

Referèndum: com, quan i per què

barcelona
Jaume Veray Cama
Cap de llista del PP a la circumscripció de Girona al Parlament el 12-M

“Potser fent eleccions cada mes solucionaríem més coses”

Girona
Estats Units

Protesta i resposta policial als campus

Los Angeles
Laia Estrada i Cañon
Candidata de la CUP a la Presidència de la Generalitat

“Ens juguem que la política es torni a fer des de casa nostra”

Barcelona
crònica

‘Runner’ Illa i el ritme dels socialistes