L'anàlisi
Efecte Cameron i mirada d'Usue
Rajoy va interioritzar el sil·logisme ‘si el britànic és conservador i guanya eleccions, aleshores jo...'
Per al PP de Mariano Rajoy hi va haver un moment místic en la campanya electoral del 24-M. Tot i que Esperanza Aguirre va instar l'Esperit Sant a “inspirar els madrilenys perquè votin el millor per a Madrid” i que la manxega María Dolores de Cospedal va revelar que la Verge de la Caritat d'Illescas (Toledo) “ajuda el PP”, la llum celestial que va il·luminar Gènova va ser un raig electoral provinent del plujós Regne Unit, on el primer ministre conservador David Cameron va conquistar la seva reelecció amb una amplíssima majoria absoluta de 331 escons (36,9%). El PP, que havia inaugurat la legislatura obrint el Financial Times cada matí amb els ulls tancats de por, va descobrir el triomf tory i es va deixar seduir per un sil·logisme elemental que anhelava convertir en una profecia autocomplerta: si el Regne Unit viu unes eleccions i Espanya viu unes eleccions, si Cameron és conservador i Rajoy és conservador, i si Cameron ha guanyat en contra del que totes les enquestes li auguraven... Ergo Rajoy també ha de guanyar les municipals i les autonòmiques. Envasada a Gènova 13, la beguda energètica del sil·logisme va ser etiquetada pel sociòleg Pedro Arriola com a “efecte Cameron”.
El llançament comercial de l'efecte Cameron va recaure en la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va aprofitar la institucional taula del Consell de Ministres per insuflar rigor a l'etiqueta. “Els britànics han valorat a les urnes l'estabilitat, el creixement, la recuperació i l'ocupació”, esgrimia el 8 de maig. Com que la fascinació del sil·logisme residia en la commovedora simplicitat, al PP i a La Moncloa ningú es va aturar en subtileses com que la taxa d'atur britànica és del 5,5% i l'espanyola, del 23%.
Tot i que l'efecte Cameron era un envàs de Gènova, fins i tot Aguirre es va adherir al corrent. “En un país tan seriós com el Regne Unit les enquestes s'han equivocat de cap a peus”, es vantava. I el més entusiasta era el gallec Alberto Núñez Feijóo: “Ens diuen si estem preocupats pel CIS. Doncs al Regne Unit també anaven empatats socialistes i PP, i, quan es compten els vots, el PP britànic té majoria absoluta.”
Des del País Basc, el territori de la pell de brau més pròxim al Regne Unit i a més unit pel ferri Santurtzi-Portsmouth, la dirigent Arantza Quiroga sí que ensumava la catàstrofe i en l'últim míting fins i tot va exigir no tractar el PP basc com si fos el PP madrileny de la Púnica i la Gürtel. “A tots els que esteu enfadats i decebuts per comportaments vergonyosos al PP [per la corrupció] us dic que no ens castigueu per coses que han fet altres”, exigia Quiroga, que no albirava l'efecte Cameron entre la brisa del Cantàbric. Però Sáenz de Santamaría insistia: el votant diu que està disposat a votar un partit emergent a les enquestes però, quan ha de votar, s'inclina pel vot a les opcions segures de sempre.
El bàlsam del sil·logisme ‘si el britànic és conservador i guanya eleccions, aleshores jo...' té un brusc final per a Rajoy: 6.032.496 vots, dos milions i mig de sufragis menys que el 2011, i la pèrdua de la majoria absoluta en vuit comunitats conquistades el 2011: Madrid, Balears, País Valencià, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Múrcia, Cantàbria i La Rioja. De governar onze comunitats, el PP passa a pregar ara a Ciutadans retenir Madrid, i això després que Rajoy alertés que votant Albert Rivera “un pot estar votant el PSOE sense adonar-se'n”. Rajoy no té ni el consol de fulminar Aguirre, que reté el timó del PP de Madrid i promet venjança per la filtració de la declaració de la renda que ella imputa a Hisenda.
Quan l'efecte Cameron fins i tot embriagava els seus ideòlegs, Sáenz de Santamaría va tenir un tast de la realitat del dia a dia en sortir del Consell de Ministres per visitar El Astillero (Cantàbria). Víctima de la propensió innata de tot polític a acaronar nens en campanya, el dimarts 19 de maig Santamaría es va acostar als alumnes de tres anys de l'escola El Puente III i va gosar agafar a la nena Usue la lupa amb la qual ella s'entretenia abans que la visita electoral de la vicepresidenta la convertís a ella en atrezzo de campanya. La fotografia d'Usue fulminant amb la mirada Santamaría oposita ja a icona d'una campanya en què el PP olorava la brisa britànica i no va veure la realitat local ni sostraient a Usue una lupa que, per definició, ajuda a engrandir la realitat i augmentar la magnitud dels defectes. En les seves memòries, Alfonso Guerra teoritza que si bé el 1977 el PSOE va idear una campanya amant, el 1982 va haver d'idear el que ell anomena una campanya marit per conquistar el poder. A Gènova temen ara que Arriola hagi ideat la campanya divorci. però Rajoy encara no ha escrit les memòries i no ha posat nom al que succeeix quan l'enlluernament de Cameron ofusca la mirada d'Usue.
