Revolta sobiranista a Unió pel 14-J
Un miler de militants i 12 membres de la direcció reclamen una pregunta explícita sobre la independència en el referèndum intern del juny
Rigol, De Gispert, Cuatrecasas i Castellà planten cara a Duran
Reivindiquen el compromís d'UDC amb el dret a l'autodeterminació
Duran havia advertit de la inoportunitat
de la proposta
Alta pressió interna a Unió Democràtica per la consulta del 14 de juny. Diversos sectors del partit socialcristià reclamen a la direcció de Josep Antoni Duran i Lleida que la militància sigui preguntada explícitament sobre la independència.
Segons ha pogut saber El Punt Avui, dotze membres del comitè de govern del partit (inclosos els integrants de l'anomenat sector renovador i presidents d'intercomarcals) i dirigents històrics com ara l'expresident del Parlament Joan Rigol o la presidenta, Núria de Gispert, han consensuat un document que ha estat avalat per un miler de militants més perquè la pregunta sigui la següent: “Voleu que Unió es comprometi per una Catalunya independent en el marc de la Unió Europea?”. La resposta ha de ser afirmativa o negativa.
El grup promotor del manifest va començar a buscar adhesions a la pregunta sobre la independència davant la incertesa de la proposta que ha de plantejar el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, en la reunió extraordinària que la direcció farà dimarts que ve. El també conseller d'Interior va anunciar que obriria converses amb els membres del comitè de govern i amb els quadres territorials de la formació abans de presentar la seva proposta de pregunta.
Les firmes del document
Segons fonts del grup promotor del document alternatiu, però, aquestes consultes encara no s'havien fet i hi havia inquietud entre les bases del partit davant la imminència del referèndum intern. El manifest consensuat, que ja té el suport de mil militants, el signen, a banda de Rigol i De Gispert, Antoni Castellà, secretari d'Universitats del govern; la portaveu adjunta de CiU al Parlament, Mercè Jou; el president de l'Institut d'Estudis Humanístics, Miquel Coll i Alentorn; Llibert Cuatrecasas; el secretari d'Habitatge del govern, Carles Sala; la secretària de Família del govern, Dolors Gordi; l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona; el director general de Recerca de l'executiu de Mas, Josep Maria Martorell; Marta Vidal, vocal del comitè de govern i consellera nacional; Assumpció Laïlla, diputada de CiU al Parlament, i els presidents de les intercomarcals de Barcelona comarques, Joan Recasens; de Barcelona ciutat, Gerard Ardanuy, i de les Terres de l'Ebre, Joan Josep Malras.
Unió ha fet campanya amb CDC per les eleccions municipals sense saber si el partit s'adherirà o no al full de ruta independentista pactat per CDC i ERC amb l'ANC i Òmnium Cultural i, per tant, amb el dubte de si el 27-S es presentarà a les eleccions en la candidatura sobiranista d'Artur Mas o per separat. En el darrer consell nacional del partit, diversos dirigents com ara el mateix Rigol o De Gispert ja van prendre la paraula per reclamar una pregunta inequívoca que permeti aclarir com s'ha de presentar Unió als comicis del setembre. En la reunió crucial del comitè de govern de dimarts, els promotors del text presentaran a Espadaler i Duran la proposta de pregunta que ja té el suport de mil militants.
Referència a la UE
El document pactat entre els diversos sectors de la formació justifica el redactat de la pregunta explícita sobre la independència pel caràcter plebiscitari de les eleccions del setembre. Remarquen que la convocatòria “obliga” Unió a pronunciar-se sobre el futur nacional de Catalunya. També recorden el paper d'Unió com a “peça fonamental” dins del catalanisme polític i la seva defensa del dret a l'autodeterminació.
La referència explícita a la Unió Europea en el redactat de la pregunta tampoc no és menor. Fonts del grup promotor subratllen que entronca amb la vocació europeista del partit i indiquen que Unió podria aportar aquesta referència al preacord de full de ruta pel 27-S signat per CDC i ERC si el 14-J la militància socialcristiana acaba pronunciant-se a favor de l'estat català.
L'advertència de Duran
La proposta amb què el miler de militants i dirigents destacats desafien Duran es movia internament des de feia setmanes. De fet, el mateix president del comitè de govern n'estava al corrent i ja va llançar un avís públic al grup promotor durant la campanya electoral de les municipals, per reprovar els moviments que es desenvolupaven dins del partit.
En la carta-web setmanal del 15 de maig, en què assenyalava que algun candidat d'Unió al 24-M s'havia “queixat” que un grup de militants recollís signatures. “Vaig estar molt d'acord amb Joan Rigol quan, en un manifest de més de 500 afiliats de base presentat a un consell nacional en sentit contrari a la independència, va dir que no era moment de manifestos”, va escriure Duran, en una advertència velada a l'expresident del Parlament. El president del comitè de govern també censurava la “pressió” interna “tremenda”.
Amb el manifest, el grup promotor i els sotasignats intenten evitar que el comitè de govern acabi plantejant una pregunta sobre el projecte del partit que no sigui prou clara o que reprodueixi continguts de ponències congressuals, de manera que la militància no acabi tenint l'última paraula sobre la independència en el referèndum intern.
Tal com va avançar aquest diari , la consulta del 14-J arribarà precedida d'una campanya electoral de deu dies que, segons el reglament que regeix la convocatòria, començarà el 3 de juny, l'endemà que el comitè de govern doni el vistiplau a la iniciativa. A més, es podran formar grups d'almenys 15 militants per demanar el vot i tindran a la seva disposició locals i espais que oferiran tots els òrgans territorials del partit.
El dia 14, a més, es va tancar el termini d'inscripció dels voluntaris per integrar les meses electorals on es farà la votació i fer-ne posteriorment en el recompte. S'hi van presentar uns 200, més dels necessaris. El vot per correu es pot sol·licitar fins aquest divendres.
LES FRASES
LES DATES
Els precedents: Sitges, el 9-N i Construïm
Unió Democràtica de Catalunya viu tensions i moviments interns des de poc abans de l'inici del procés independentista. En el congrés de Sitges del 2012, el sector independentista encapçalat per Josep Maria Vila d'Abadal va intentar disputar sense èxit la direcció a Josep Antoni Duran i Lleida. Després, van marxar del partit. En aquell mateix conclave, en què es va renovar la ponència política, el sector renovador que lidera Antoni Castellà va introduir una esmena al text de la direcció que emmarcava dins de la Unió Europea la confederació que UDC ha defensat tradicionalment.
Després de l'esclat del procés i de la formació del darrer govern de Mas, les tibantors amb CDC per les discrepàncies de Josep Antoni Duran i Lleida per l'aposta convergent per l'estat propi es van anar succeint, a mesura que alguns sectors del partit alertaven que les bases de la formació socialcristiana anaven virant cap a l'independentisme. La negociació interna sobre la posició d'Unió en el procés participatiu del 9-N tampoc no va ser fàcil. Finalment, el sector sobiranista va pactar amb Duran el sí a la primera pregunta, genèrica sobre la constitució de Catalunya com a estat, i la llibertat de vot a la segona, sobre la independència.
En paral·lel, Duran va emprendre una retirada progressiva de la primera línia, que va acompanyar d'una cessió de lideratge intern cap a Ramon Espadaler.
Finalment, l'estiu passat Espadaler va assumir la secretaria general de CiU i es va convertir en el secretari general del partit. Duran també va obrir una reflexió sobre la refundació de l'espai polític centrista, emparat inicialment per l'INEHCA, que va derivar en la constitució de la plataforma Construïm , que també s'ha registrat com a partit polític.
