Política

EL RADAR

La guerra de Macron

Situacions d’excepcionalitat com la que estem vivint posen a prova, entre moltes altres coses, els lideratges i la solidesa de les institucions de govern. En el cas de la Unió Europea, hem pogut constatar la debilitat de l’estructura, ja que, a l’hora de la veritat, quan la borrasca del virus s’ha desplaçat al Vell Continent, ha faltat la resposta coordinada que calia esperar, i les estratègies per fer-hi front han quedat en mans dels diversos estats, amb mostres incloses d’insolidaritat entre teòrics socis.

Quan l’emergència sanitària és màxima i l’econòmica comença a dibuixar escenaris de gran depressió, ja es fan càlculs sobre l’impacte electoral de la crisi. A França, s’escodrinyen tots els passos que fa el president Macron, que ha plantejat en termes bèl·lics la lluita contra l’expansió de la Covid-19. En un recent editorial, Le Monde es felicitava de la popularitat que, segons el diari, va guanyant el president de la República gràcies a la confiança que infon als ciutadans amb els seus discursos televisats des del Palau de l’Elisi. “Avui, una majoria de francesos (un 54%) es declaren satisfets de la manera com el govern gestiona el dossier del coronavirus. És alhora molt, tenint en compte el grau d’impopularitat que tenia abans de la crisi, i poc, a la vista dels desafiaments que l’esperen”, admetia, però, el rotatiu. La urgència del coronavirus –amb decisions equivocades com ara la de mantenir la primera volta de les eleccions municipals, el 15 de març passat– deixa en un segon pla els contratemps amb què ha topat la presidència de Macron durant l’últim any i mig, i que es podrien resumir en la forta contestació social expressada pel moviment dels armilles grogues i el rebuig al pla de reforma de les pensions, aprovat per decret per garantir-ne la supervivència. Una urgència n’amaga una altra però no la desactiva. “La còlera dels armilles grogues augmentarà i probablement esclatarà a finals d’any, quan França entri en recessió, tal com s’ha vaticinat”, advertia Gavin Mortimer a The Spectator.

Segons el setmanari britànic, en les eleccions presidencials del 2022 s’enfrontaran dues visions del món: la globalització defensada per Macron, d’una banda, i el proteccionisme i el restabliment de fronteres tant de moda que predica la ultradretana Le Pen, per l’altra. “Ella és qui hi té més a guanyar amb la crisi” del virus, sosté Mortimer. Caldria tenir en compte, però, que les prediccions són sempre arriscades i que ignorem quins ressorts acabaran impulsant el vot. Des de Churchill sabem, a més, que ni guanyar una guerra serveix per assegurar-se la reelecció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Guerra a Gaza

Troben vuitanta cossos enterrats a tres fosses a l’hospital Al-Shifa

Barcelona
Pròxim Orient

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona
Guerra a Europa

Ucraïna assegura haver frustrat un atac terrorista a Kíiv planejat per Moscou

Barcelona
Guerra a Gaza

Israel ordena evacuar més barris de Rafah

Barcelona

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles