El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha rebutjat per unanimitat el primer recurs que resol en relació amb la sentència del procés i ha avalat així la competència del Tribunal Suprem (TS) per jutjar la causa de l’1-O.

El tribunal de garanties ha avançat aquest dimecres la resolució de la sentència que nega l’empara a l’exconsellera catalana de governació Meritxell Borràs, condemnada a un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 60.000 euros per un delicte de desobediència.  La sentència serà notificada els propers dies.

Es tracta del primer dels onze recursos d’empara per la sentència del TS de l’octubre del 2019 i sobre el fons de l’assumpte que el Constitucional té previst resoldre abans del proper estiu. En el cas de Borràs, la resolució aborda el dret al jutge predeterminat per la llei.

Tant Borràs com la resta dels acusats, que volien ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’han oposat des del primer moment a ser processats pel Suprem en considerar que no era l’òrgan competent per investigar el que va passar a Catalunya en la tardor del 2017.

Però en la seva sentència, de la qual ha estat ponent el Cándido Conde-Pumpido, el Constitucional avala la competència de la Sala Penal del TS per enjudiciar aquest procediment.

Els magistrats argumenten que els encausats tenien la condició d’aforats i que part dels fets es van cometre a l’estranger. A més, defensen que la competència de l’alt tribunal espanyol té “una inqüestionable base legal explícita per estendre’s als responsables per connexitat” dels delictes que van ser jutjats.

Aquest plantejament és rellevant atès que serà d’aplicació directa per a la resta de condemnats, que han recorregut aquesta mateixa qüestió des de l’inici de la causa.

A l’espera de conèixer el contingut íntegre de la sentència, que serà notificada els propers dies, el que ja s’ha sabut avui pot interpretar-se en clau de resposta a la Justícia belga, que recentment va avalar el rebuig a lliurar a Espanya l’exconseller català Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, en considerar que el jutge del Suprem Pablo Llarena no era competent per dictar l’euroordre contra ell.

En la deliberació no hi ha participat Antonio Narváez, emmarcat en el sector conservador, que va decidir apartar-se voluntàriament del debat de tots els recursos relacionats amb el procés i la sentència del Suprem després de ser recusat. De fet, sobre ell pesaven una dotzena de peticions de recusaci